Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Image:Seu del CADCI.jpg|thumb|Seu del CADCI a [[la Rambla]] de Santa Mònica de Barcelona.]]
El '''Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria''' (CADCI)
Fou inscrita com a "obrera" per tal d'evitar imposts. Segons els seus estatuts, la finalitat d'aquesta entitat era ''agrupar els dependents del comerç i de la indústria per aconseguir el millorament moral, cultural, físic i material dels associats, d'acord amb els principis autonomistes i d'una sana i convivent catalanitat''. Aleshores admetia socis protectors per tal d'ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que feien les classes en [[català]]. En els primers anys, la secció de propaganda seguia les directrius de la [[Lliga Regionalista]] i participava en tots els actes cívics i esportius, però després es radicalitzà i s'en distancià. Des del 1912 editava la revista ''Acció''.
Alhora, el juliol de 1910 s’hi creà la Secció Permanent de Relació i Treball i sota l’empenta i organització d’aquesta secció, comença a dirigir les reivindicacions i la confluència de les societats obreres de dependents mercantils de Barcelona, com la campanya del 1912-1913 pel tancament dels establiments a les 8 del vespre, la campanya pel descans dominical, o la campanya de [[1914]] per fixar la jornada de treball en 10 hores i la supressió de l'internat, que culminaria en la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya ([[1913]]) i en la constitució de la [[Federació de Dependents de Catalunya]] (gener de 1921).
El 1917 tenia uns 10.000 socis. Aleshores el seu president, [[Josep Puig i Esteve]], fou elegit regidor de [[Barcelona]] per la [[Lliga Regionalista]]. Poc abans de la proclamació de la Dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]], hi fou signat al seu local el primer pacte [[Galeusca]] l'1[[1 de setembre]] de [[1923]].
[[Miguel Primo de Rivera]] clausurà el CADCI, processà sota l'acusació de separatisme els dirigents de la secció de propaganda i s'emparà de la seu social de la [[rambla de Santa Mònica]], on s'instal·là el Sindicat Lliure, i que va recuperar el 1931. Fou pedrera de joves activistes catalans com [[Jaume Compte i Canelles]], [[Abelard Tona i Nadalmai]] i [[Jordi Arquer i Saltor]].
Linha 8 ⟶ 12:
Quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] es decantà políticament per [[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el seu president, [[Francesc Xavier Casals i Vidal]], fou nomenat conseller de Treball i d'Assistència Social el 1932. Un grup de socis del centre participà en els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]]; s'atrinxeraren a la seu de la rambla Santa Mònica i en foren desallotjats a canonades per l'exèrcit. Hi moriren [[Jaume Compte i Canelles]], [[Manuel González Alba]] i Amadeu Bardina.
El 1936 en fou nomenat president [[Pere Aznar i Seseres]], diputat a les corts republicanes pel [[Partit Català Proletari]]. Durant la [[Guerra civil espanyola]] s'adherí a la [[Unió General de Treballadors]]
Després del franquisme hi hagué alguns intents frustrats de reconstruir el CADCI, i finalment el gener de 1979 es va inscriure el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera. El 2007 va fundar amb la [[UGT de Catalunya]] la [[Fundació Catalunya Comerç]], per tal de promoure i defensar els interessos dels treballadors del comerç, i assolí uns 7.800 socis.
El local de rambla Santa Mònica és actualment la seu central de la [[Unió General de Treballadors]] de Catalunya, i una placa recorda la mort de Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina.
== Presidents del CADCI ==
| |||