A finals de 1917 s’estengués'estengué un gran epidèmia de grip que causà nombroses morts arreu del continent. A Vilassar de Mar es pensà a habilitar l’Escolal'Escola Nàutica com a hospital provisional per atendre i aïllar els malalts. Maria Vidal i Casacuberta i el seu marit Lluís Jover i Castells, industrials que passaven els estius a la població, tingueren la idea de fundar un hospital a la vila i compraren uns terrenys a la prolongació del carrer de Sant Genís que s’havias'havia obert el 1904.<ref>Bas 1997, p. 175</ref> Seguidament obriren una subscripció popular que recollí més de 38.000 pessetes i encarregaren el projecte del nou hospital a l’arquitectel'arquitecte [[Agustí Domingo i Verdaguer]], que col·laboraria també amb el matrimoni Jover –Vidal en la construcció de cases barates a Vilassar de Mar i Barcelona.
El dia 11 de juliol de 1920, Maria Vidal cedia les instal·lacions i els terrenys a favor de la Junta del patronat i el 8 d’agostd'agost era inaugurat oficialment el nou hospital amb l’assistèncial'assistència de [[Josep Puig i Cadafalch]], president de la Mancomunitat de Catalunya i demès autoritats.<ref>Bas 1997, p. 174</ref>
A partir dels anys 1990 l'edificedifici deixà de ser hospital i passà a acollir un centre sòciosanitarisociosanitari, gestionadagestionat pel patronat creat el 1920, i que dóna servei a malalts de la comarca.
