|
== Justificació oficial ==
Segons l'infome oficial dels enginyers, Juan Subercase[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz, la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola{{cal citació}}, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món''. ElA tempsla ha demostrat que aquestes prediccions no es compliren maillarga, condemnantaixò laha península acausat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, exiginti materiall'ús ferroviaride diferentmaterial imòbil per tantespecífic, de fabricació més costosa{{Falten referències}}.
== L'oposició dels industrials catalans ==
Els industrials catalans, pioners de les indústries ferroviària i tèxtil a la península{{Falten referències}}, veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona{{Falten referències}}. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les costoses inversions en infraestructures ferroviàries{{Falten referències}}. Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions{{Falten referències}}, sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de la época, i conseguiren que fou suavitzada més tard ([[1904]]){{Falten referències}}, permetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics{{Falten referències}}.
== El paper del govern espanyol==
La [[Història del ferrocarril a Catalunya|successió del fets]] mostra com cap govern espanyol, en unes [[Història del Dret català|époques de gran inestabilitat política]], a més de començar tard a regular el mercat ferroviari, no va impulsar el seu desenvolupament a la península, amb un marc legal que el facilités, sinò que fins i tot hi va posar tota mena de pals a les rodes. No va rectificar mai els seus errors, i finalment, va expropiar totes les empreses que havien seguit les recomanacions oficials.
Passada l'época de la gran expansió ferroviària a Europa, tampoc va recuperar el temps perdut i promové el desenvolupament del transport de carretera, molt més ineficient en termes d'[[energia]].
== El paper de la Mancomunitat ==
El fet que els governs centrals de tots els signes polítics ignoressin els interessos catalans, en una època en que el sentiment català ressorgia, no feu més que confirmar les tesis del [[catalanisme]] polític sobre la necessitat de disposar d'autonomia legislativa.
L'any [[1914]], la [[Mancomunitat de Catalunya]] va planificar i projectar la '''Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya''', que havia de vertebrar Catalunya. Al contrari que la [[Història de la telefonia a Catalunya|xarxa telefònica]], mai s'arribarà a construir, ja que la [[dictadura]] de [[Primo de Rivera]] no la va veure amb bons ulls, malgrat les moltes gestions que consten que es van fer des de Catalunya [http://www.ub.es/geocrit/martbcn.htm].
A més en aquesta època les [[Història de l'automobilisme a Catalunya|inversions es dirigeixen cap a la indústria automobilística]], i Catalunya perd així l'ocasió única de completar una pionera xarxa de transport ferroviària que les interferències espanyoles van dinamitar.
== Cronologia ==
* El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Juan Subercase[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz, adopta un ample de via ferroviària diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus [[castella]]ns (equivalents a 1.668 ([[mm]]), amb l'oposició dels industrials catalans - [[1845]].
* Una llei del Ministeri de Foment - [[1904]] distingeix entre ferrocarrils secundaris d'interés de l'Estat, amb ample d'1 m i els executats sense subvenció, que han de depositar una fiança del 3% del cost de les obres però decideixen lliurement l'ample de via.
* El [[24 de gener]] de [[1941]], el govern del general [[Franco]] aprova la ''Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera'' que estableix la [[nacionalització]] i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 mil·límetres de l'Estat espanyol, que pasen a formar part de la ''Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles'', [[RENFE]]. És la major operació nacionalitzadora d’Europa fins aquell moment.
* En el moment de la expropiació [[Renfe]] disposa de 12.401 km de vies - [[1941]].
== Vegeu també ==
| 