Impremta Sallent: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'organització|nom=Impremta Sallent|imatge=Joan Sallent a La Publicitat 1927.png|data_fundacio=1910|tipus=impremta|localitzacio_seu1=Sabadell|fundador=Joan Sallent i Prat|peu=Anunci al diari La Publicitat de l'any 1927}}La '''Impremta Sallent''', coneguda també com a '''Impremta Joan Sallent''' i a partir de 1936 com a '''Impremta Joan Sallent Successors''', fou una impremta de la ciutat de [[Sabadell]] fundada per [[Joan Sallent i Prat]] que imprimí i edità obres de gran valor artístic i literari esdevenint una de les impremtes més importants de Catalunya.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Benaul Berenguer|nom=Josep M|títol=Autors, editors i impressors a Sabadell, 1850-1975. Nota històrica.|url=http://fbc.cat/ca/Fons_coleccions/sabadelllletraimpresa.html|edició=|llengua=|data=2012|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=978-84-9883-487-1}}</ref>.

Els orígens de la Impremta Sallent es remunten al moment en què [[Joan Sallent i Prat]] (1879 – 1936) deixà la Impremta de Joan Comas per establir-se pel seu compte. Fou, doncs, al voltant de l’any 1910, quan Sallent s’establí per compte propi en un cobert del carrer Horta Novella de Sabadell. Al cap d’uns anys, es traslladà al carrer Sant Quirze i, finalment, instal·là definitivament el seu obrador al carrer Jovellanos de la mateixa localitat<ref name=":0" />. Joan Sallent s’associà amb Josep Custòdio i Serra, qui fou el director comercial i corrector de l'obrador de Sallent.<ref>{{Ref-web|url=http://fitxers.sabadell.cat/comptes/2011/3%202%205%20Q0801293B_2011_NOR_INFORME%20DE%20GESTI%C3%93.pdf|títol=Organisme Autònom Local. Museus i Arxiu Històric de Sabadell. Memòria de l'any 2011|consulta=02/04/2020|llengua=|editor=|data=2011}}</ref>. Un cop establert pel seu compte, Sallent aviat assolí fama per la qualitat de la seva producció i arribà a ser un dels millors impressors de Catalunya.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Joan Sallent, carrer de|url=http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17768&Itemid=118&search=sallent|consulta=2020-05-01}}</ref>.

L’any 1936, a la mort de [[Joan Sallent i Prat|Joan Sallent]], la impremta passà a anomenar-se ''Joan Sallent, Successors''. El seu fill Eugeni Sallent i Cañellas (1908 – 1961), juntament amb Francesc Custòdio i Pascual –fill de Josep Custòdio i Serra i, ja aleshores, també cunyat d’Eugeni Sallent- es feren càrrec de la impremta. L’empresa fou continuada de forma igualment exitosa produint obres de gran qualitat i prestigi.<ref name=":0" />.

Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], la Impremta Sallent treballà pels Serveis de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Bonada|nom=Luís|article=Industrial i lletraferida|publicació=El Temps|url=|data=21 d'agost de 2012|pàgines=}}</ref>. En destaca la producció de l’''Auca del noi català, antifeixista i humà'' de l'any 1937,<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Auca del noi català antifeixista i humà|url=http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps19/id/50055|edició=|llengua=|data=1937|editorial=Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, una obra per a infants editada pel Comissariat de Propaganda de la [[Generalitat de Catalunya]] amb il·lustracions de [[Josep Obiols i Palau|Josep Obiols]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.nuvol.com/sa-illustrissima/josep-obiols-un-llegat-que-no-hem-perdut-28137|títol=Josep Obiols, un llegat que no hem perdut|consulta=1r de maig de 2020|llengua=|editor=Núvol|data=02/08/2015}}</ref>. També en el període que durà la guerra, l’[[Ajuntament de Sabadell]], tal i com d’altres ajuntaments catalans i la [[Generalitat de Catalunya]] també feren, va emetre els seus propis bitllets de cèntims i pessetes degut a l’escassetat de monedes de poc valor nominal. L’Ajuntament de la capital vallesana els féu imprimir l’any 1937 a la Impremta Sallent amb un disseny del dibuixant local [[Ricard Marlet i Saret|Ricard Marlet]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939).|url=https://www.worldcat.org/oclc/803910500|editorial=Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans|data=2007-|lloc=Barcelona|isbn=978-84-7283-908-3|cognom=Turró i Martínez, Antoni, 1915-2009.}}</ref>.

Durant els anys de postguerra s’hi imprimiren números de la revista clandestina [[Ariel (revista)|Ariel]].<ref name=":2" />. De forma igualment clandestina, s’hi imprimiren obres de gran valor literari. Aquest fou el cas de la primera edició de les ''[[Elegies de Bierville]]'' de [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]] publicada l'any 1942 i impresa per la Impremta Joan Sallent, Succ, però per tal d’evitar problemes amb la censura del règim franquista, el llibre incloïa un peu d’impremta fals: “Imprès per Daedalus S.L. Buenos Aires”.<ref>{{Ref-web|url=http://librorum.piscolabis.cat/2009/07/la-tambe-rara-segona-edicio-de-les.html|títol=La també rara segona edició de les Elegies de Bierville de Carles Riba|consulta=1r de maig de 2020|llengua=|editor=|data=12 de juliol de 2009}}</ref>. Així mateix, aquell mateix any s'hi imprimí el que és considerat el primer llibre publicat legalment en català després del 1939: el poeta gironí [[Camil Geis i Parragueras|Camil Geis]] aconseguí l'autorització per part de la Censura de Madrid del seu recull poètic ''[[Rosa mística|Rosa Mística]]'', de títol bilingüe castellà-català i per sorpresa de la Censura de Barcelona.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Aragó i Masó|nom=Narcís-Jordi|article=Els secrets del primer llibre en català|publicació=Revista de Girona|url=http://www.revistadegirona.cat/rdg/hemeroteca.seam|data=2000|pàgines=6}}</ref>.

En la dècada de 1940 la impremta va excel·lir en la impressió d’edicions de bibliòfil. Una de les més celebrades fou l’edició de ''[[La Divina Comèdia]]'' amb la cèlebre traducció i els comentaris de [[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Josep Maria de Sagarra]] que fou encarregada per [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]]. L’edició estigué formada per tres volums: ''Infern'' (1948), ''Purgatori'' (1949) i ''Cel'' (1950), amb reproduccions policromades originals del segle XVI i inicials de capítol gravades al boix per [[Ricard Marlet i Saret|Ricard Marlet]].<ref>{{Ref-llibre|títol=La Cultura catalana : entre la clandestinitat i la represa pública|url=https://www.worldcat.org/oclc/802556658|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1994-1995|lloc=Barcelona|isbn=84-7826-537-6|cognom=Samsó Llenas, Joan.}}</ref>. ''[[La Divina Comèdia]]'' impresa als obradors d'Eugeni Sallent rebé el premi de l’exposició de Bibliòfils de París el 1948.<ref name=":2" />. [[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Sagarra]], en forma d’agraïment, dedicà un quintet al mestre impressor Sallent:<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cebrián|nom=Belén|article=Francisco Custodio: Bodas de oro de un impresor sabadellense que ha triunfado en Madrid.|publicació=Diario YA|url=|data=12/01/1977|pàgines=}}</ref>:{{Citació|Dintre la àmplia ínclita secta

perpetues el cor i el pensament|Josep Maria de Sagarra|}}En morir Eugeni Sallent l’any 1961, l’empresa encara continuà alguns anys, tot i que ja mancada del seu principal impulsor. El fill d’Eugeni, Xavier Sallent i Custòdio (1933 - 2001) continuà la saga familiar d’impressors: Començà d'aprenent a la impremta Sallent, però ben aviat el seu pare l'esperonà per establir-se pel seu compte. Ell fou el veritable renovador del disseny gràfic a [[Sabadell]] en la dècada de 1950. L’any 1963 creà, juntament amb el seu germà Joan, ''Sallent Germans''. Des d’on, al cap de quatre anys, fundà [[Educa Sallent]], la famosa empresa catalana de jocs i puzles per a nens i adults.<ref name=":0" />.

De l’obrador de [[Joan Sallent i Prat|Joan Sallent]] en sortiren obres per a diversos editors barcelonins, com la [[Llibreria Catalònia]], la Llibreria Verdaguer, les [[Edicions Proa]] o l'[[editorial Barcino]], amb una trentena de títols de l'Enciclopèdia Catalunya, i s'hi van estampar els volums més interessants de l'edició sabadellenca d'entreguerres: ''Almanac de les Arts'' de 1924 i 1925, ''Elements d'història de Sabadell'' de [[Miquel Carreras]], ''Sabadell del meu record'' de [[Marian Burguès]], ''El rodal de Sabadell'' de [[Josep Rosell]], l'''Almanac'' del [[Diari de Sabadell]] de 1928, ''Les decapitacions'' i el ''[[Bestiari (llibre)|Bestiari]]'' de [[Pere Quart]], els volums de les Edicions La Fona i de La Mà Trencada, la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia [[Joan Costa i Deu]], i, sobretot, des de 1925 els llibres de les [[Edicions La Mirada]], dissenyats per [[Ricard Marlet]], que afegien un toc d'elegància noucentista al bon gust i a la pulcritud artesanal que acreditava l'obrador de Joan Sallent.<ref name=":1" />. D'entre les publicacions d'aquesta editorial impulsada per la [[La Colla de Sabadell|Colla de Sabadell]], hi trobem obres com ''Ofrena rural'' (1926) de [[Guerau de Liost]], ''Tres estels i un ròssec'' (1927) de [[Bellafila]], pseudònim de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], ''L´home que es va perdre'' (1928), de [[Francesc Trabal i Benessat|Francesc Trabal]], ''Una tragèdia a Lil·liput'' (1928) de [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], ''Vida de Manolo, contada per ell mateix'' (1928) de [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]], ''Teatre de la natura: paisatges i marines, botànica i zoologia'' (1928) d'[[Antoni Rovira i Virgili]] i l'obra teatral ''La tia d'Amèrica'' (1928) de [[Carles Soldevila i Zubiburu|Carles Soldevila]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bach|nom=Miquel|article=Les "Edicions La Mirada"|publicació=Quadern de les idees, les arts i les lletres|url=|data=1998|pàgines=100-101}}</ref>.