Revisió del 01:22, 2 jul 2008 modifica Lallistaderaimon (discussió \| contribucions) 3.046 edits Pàgina nova, amb el contingut: «Els '''crèdits subprime''' (coneguts com ''B-paper, near-prime, non-prime, second chance lending'') són aquells préstecs que tenen un tipus d'interès bancari...».		Revisió del 02:47, 2 jul 2008 modifica desfés Lallistaderaimon (discussió \| contribucions) 3.046 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Els '''crèdits subprime''' (coneguts com ''B-paper, near-prime, non-prime, second chance lending'') són aquells préstecs que tenen un tipus d'interès bancari major que el tipus d'interès preferencial. Aquests poden fer-se sobre [[hipoteca]], préstecs automotors i [[targetes de crèdit]]. == Concepte i creixement == El terme "subprime" en el sistema hipotecari dels Estats Units d'Amèrica fa referència als préstecs que no compleixen amb les directives de Fannie Mae o Freddie Mac, si bé sovint aquest terme es associat als préstecs atorgats a prestataris amb un historial creditor que no es coneix i que pot ser que el seu ''rating'' sigui bó o no. ''Crèdits subprime'' també fa referència als préstecs bancaris que no han pogut ser venuts al [[mercat primari]], incloent els atorgats per certs tipus d'inversions immobiliaris i certs tipus de treballadors per compte propi. La seva evolució ha crescut amb la demanda del mercat per obtenir finançament, juntament amb la relaxació de les lleis de la usura i a una manca de disposició per part dels legisladors d'[[EUA]] per reconèixer els riscs inherents als consumidors. == Tipus de subprimes == ===Hipoteques (mortgage)=== D'acord al Departament de Tresoreria de EUA (US Department of Trasury) del 2001, es tracta de subjectes que normalment tenen historials creditors fluixos que inclouen algun inpagament, i possiblement més problemes com préstecs impagats (charge-offs), judicis i bancarrotes. Ells també poden mostrar una reduïda capacitat de capitalització, tal i com s'estableix en els puntuació crediticia (credit scores), els diners que destina per pagar deutes (deb-to-income ratios) o altres criteris. En general, les hipoteques subprime són definides aquelles que tenen una puntuacions crediticies inferiors a 620 (el rang va de 300 a 850). A principis del segle XXI van proliferar aquest tipus de préstecs; de l'any 2004 al 2006 prop del 21% d'hipoteques constituïdes en aquests anys eren d'aquest tipus, amb un valor de 600 bilions de dòlars dels EUA l'any 2006. Aquestes hipoteques tenien les següents característiques: * Pagament d'interessos: Permetia als subjectes pagar només l'interès durant un període de temps (5-10 anys). * "pay option" prèstecs, amb interesos variable, per aquells qui volien elegir el mes de pagament (pagament complet, nomes interès, o un mínim pagament que podia ser inferior al pagament requerit per reduir el préstec). * "hybrid mortages", hipoteques amb interessos fixos que en un temps breu es reconvertien a interessos variables (adjustable). Aquestes últimes van créixer molt des de els anys 90; les més comunes tenien el "2-28 loan", que oferia un interes inicial baix que permaneix fixer per 2 anys abans que el préstec passa a ser d'interès variable pel temps total de la vida del préstec, en aquest cas, 28 anys. El nou interes es fixat per un marge sobre un índex, per exemple: 5% sobre el [[LIBOR]] de 12 mesos. Variacions del "2-28" inclouen el "3-27" i el "5-25". ===Targetes de crèdit=== Als anys 90 les empreses de targetes de crèdit dels Estats Units d'Amèrica van començar a oferir targetes de crèdit d'aquestes característiques a subjectes amb puntuació crediticia baixa en un moment en que les lleis de la usura van ser suavitzades. Aquestes començaven amb límits crediticis baixos i freqüentment tenien taxes d'interès tan altes com del 30% o més. Al 2002, una alentiment de la economia dels EUA va provocar una baixada dels interessos (o desaparició de la empresa). Per l'any 2007, van tornar a créixer el mercat de targetes ''subprime'' i la competència va fer el mercat més competitiu, provocant que les empreses oferissin targetes amb condicions més atractives; les taxes d'interessos comencen del 9,9% però en alguns casos encara estan a xifres de fins a un 24%. == Risc i polèmica== ===Risc=== Són arriscats pels prestadors i prestataris degut a la combinació d'altes taxes d'interès, historials creditors pobres (historials poc precisos) i situacions financeres potencialment adverses. Un préstec d'aquestes característiques sol oferir-se a un interes més alt que els préstecs [[A-Paper]] degut a l'apreciació del seu major perill. ▼ Degut a la [[crisi hipotecaria del 2007\|crisi hipotecaria]], la seva controvèrsia ha anat en augment, ja que en aquesta crisi de préstecs i crèdits ''subprime'' s'ha donat un contagi que ha donat lloc a una restricció de la disponibilitat de crèdit en els mercats mundials financers. Milions de prestataris han inflat pagaments i retallat part del pressupost familiars; molts s'han vist obligats a la [[morositat]] o a un expedient de bancarrota; de retruc, molts corredors o prestadors d'aquests crèdits han dut de tancar, d'altres tenen que fer front a l'expedient de bancarrota i d'altres han estat absorbits o comprats per altres entitats. ▲Són arriscats pels prestadors i prestataris degut a la combinació d'altes taxes d'interès, historials creditors pobres (historials poc precisos) i situacions financeres potencialment adverses. Un préstec d'aquestes característiques sol oferir-se a un interes més alt que els préstecs [[A-Paper]] degut a l'apreciació del seu major perill. ===Polèmica=== A més, són molt controvertits. Els seus opositors presumeixen que els prestadors ''subprime'' es dediquen a pràctiques depredadores, com elegir deliberadament als prestataris que no poden entendre que firmen, o d'atorgar els préstecs a persones que mai podran complir amb els termes dels préstecs; molts d'ells inclouen honoraris de tramitació molts alts, termes i condicions ocultes i, sovint, condueixen a la impossibilitat de reintegrar-los, l'incautament de la garantia i la execució hipotecaria. El [[Wall Street Journal]] va reportar que per l'any 2006 un 61% dels prestadors que van rebre préstecs subprime poseien puntuacions de credit el suficientment altes per ser qualificades com préstecs de prima convencional <ref>Rick Brooks & Ruth Simon, Subprime Debacle Traps Even Very Credit-Worthy: As Housing Boomed,Industry Pushed Loans To a Broader Market, Wall Street Journal, Dec. 3, 2007, at A1</ref>. Han hagut acusacions de discriminació hipotecaria per motius racials. Es en aquest punt en el que els defensors dels ''subprime'' afirmen que s'estén el crèdit a persones que d'altra manera no haurien tingut accés als mercats de crèdit. == Referències ==

Crèdit subprime: diferència entre les revisions