El '''verb atributiucopulatiu''' és un [[verb]] que uneix el [[subjecte (sintaxi)|subjecte]] amb el predicat que concorda amb ell, actuant únicament com a unió o [[còpula]]. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar.<ref>{{ref-web|url=http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16_01.htm|consulta=15 desembre 2016|títol=Tipus de verbs}}</ref> No totes les llengües tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'[[àrab clàssic]] no té un verb traduïble per "ser"), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple [[juxtaposició]].
De vegades els verbs atributius poden perdre aquest caràcter, com per exemple a la frase "sembla que plourà", on el verb és [[Verb impersonal|impersonal]] però predicatiu.
Línia 5:
== Exemples ==
=== Ser ===
*ElEn AuronplayJoan és molt alt.
El verb ser no afegeix cap significat a l'oració, ja que l'únic que fa és posar-nos en contacte el subjecte: En Joan amb el seu complement alt.
