Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m nom del director
Línia 1:
{{Infotaula composició|compositor=Robert Gerhard|any=1952|forma=|època composició=Segle XX|instrumentació=clarinet, violí i piano|durada=3' - 5'|gènere=Música incidental|director=Ernest Irving}}
 
'''Estudi per al film Secret People (Allegretto per a clarinet, violí i piano)''' és una de les dues composicions de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Robert Gerhard]] per a aquesta agrupació, juntament amb l'''Andantino per a clarinet, violí i piano.'' Fou composta entre 1951 i 1952 com a peça de mostra de la banda sonora del film ''[[Secret People]],'' dirigit per [[Thorold DickisonDickinson]]''.'' Hi exposa els dos temes principals als quals pensa recórrer per a la composició de la música del film.<ref>{{Ref-web|títol=Roberto Gerhard y Joaquim Homs. Música de Cámara {{!}} Cristo Barrios|url=http://www.cristo-barrios.com/discografia/roberto-gerhard-y-joaquim-homs-musica-de-camara/|consulta=2020-03-23|llengua=es-ES}}</ref>
 
== L'element folklòric ==
Línia 9:
 
== De l'''Estudi'' a la gran pantalla ==
Aquest ''Estudi'' va ser una peça de mostra de la banda sonora del film ''Secret People'', per a la qual Gerhard faria servir una instrumentació formada per flauta/''piccolo,'' oboéoboè, corn anglès, dos clarinets, fagot, trompa, trompeta, tuba i percussió.<ref name=":0" /> La música de la pel·lícula va ser dirigida pel director i compositor anglès [[Ernest Irving]],<ref>{{Ref-web|títol=Secret People (1952) - IMDb|url=http://www.imdb.com/title/tt0044014/fullcredits|consulta=2020-04-26}}</ref> en la gravació del 16 de març de 1951.
 
Aquesta gravació es va produir amb certes dificultats degut, a més de les tensions entre el compositor i la coreògrafa, a la limitació del temps de què disposaven de l’estudi per les necessitats i el pressupost del rodatge. Gerhard es va veure obligat a acceptar moltes de les imposicions de la coreògrafa, que a més va retallar, més endavant, tres seccions del ballet amb ajuda del director musical. Sens dubte, Gerhard va acceptar tots aquests condicionants per les seves necessitats econòmiques, però l'experiència va contribuir a fer-lo recelós d’abordar noves experiències amb el ballet, a partir de la dècada de 1950.<ref name=":0" />