Cadmi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Propietats químiques: Canvi fotos |
Isòtops |
||
Línia 8:
== Estat natural ==
[[Fitxer:Greenockite-259580.jpg|esquerra|miniatura|Cristalls taronja de greenockita]]
El cadmi ocupa la posició 65 en quan a abundància dels elements químics a l'escorça terrestre, amb una concentració mitjana de 0,1 ppm. El primer mineral de cadmi en descobrir-se fou a Escòcia el 1841, la [[greenockita]]. Aquest mineral està constituït per sulfur de cadmi. malgrat no estar identificat com a mineral s'havia emprat durant més de 2000 anys com a pigment groc a [[Grècia]] i [[Bohèmia]]. Altres minerals són la [[cadmoselita]] (selenur de cadmi) i la [[otavita]] (carbonat de cadmi). Tanmateix cap d'ells s'empra per a l'obtenció de cadmi. S'obté de l'[[esfalerita]], mineral de sulfur de zinc en el qual el cadmi es presenta en forma d'impuresa en una proporció al voltant del 3 %. La producció mundial és d'unes 14 000 tones anuals i s'extreuen principalment de Canadà i en menor quantitats als Estat Units, Austràlia, Mèxic, Japó i Perú.<ref name=":0" />
== Propietats ==
Línia 29:
El cadmi no reacciona amb les bases, com ara l'hidròxid de potassi.
== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del cadmi}}
A la natura hom pot trobar fins a vuit isòtops naturals. El més abundant és el cadmi 114, amb un 29 %; seguit del cadmi, 24 %; el cadmi 111, 13 %; el cadmi 110, 12,5 %; el cadmi 113, 12 %; el cadmi 116, 7,5 %; i el cadmi 106 i el cadmi 108, 1% cadascun. Tots són estables excepte el cadmi 113, que es [[Desintegració alfa|desintegra]] per emissió d'una [[Partícula alfa|partícula α]]. Tanmateix el seu [[període de semidesintegració]] és prou elevat, 9 × 10<sup>15</sup> anys, que se'l pot considerar estable. És el segon [[radionúclid]] en quan a estabilitat, essent el primer el ceri 142 (T<sub>½</sub> = 50 × 10<sup>15</sup> anys).<ref name=":0" />
== Aplicacions ==
| |||