Conca (Castella - la Manxa): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
[[Fitxer:Designed by Eiffel a Bridge in Cuenca Spain same person who designed the Eiffel Tower in Paris.jpg|miniatura|esquerra|Pont de Sant Pau, sobre el riu Huécar. Tot i els rumors en aquest sentit, no fou dissenyat per Gustave Eiffel.<ref>[http://www.madrimasd.org/blogs/patentesymarcas/2016/gustave-eiffel-en-espana-sus-puentes-y-sus-patentes/ "Gustave Eiffel en España. Sus puentes y sus patentes"], ''Puentes y marcas'', 18-05-2016, {{es}}. [Consultat el 21-05-2020].</ref>]]
[[Fitxer:Cuenca CasasColgadas1.jpg|miniatura|esquerra|Cases penjades de Conca]]
Aquesta regió fou al centre de la revolta de Shakya al-Fatimi (768-777); a la segona meitat del segle IX va passar a la família dels [[Banu Dhi l-n-Nun]] (Dhu l-NunídesNúnides) de Santaver. El 908 la regió fou dividida entre tres fills de Musa. Es desconeix exactament l'origen històric de la ciutat, en el seu actual emplaçament, però existia en el {{segle|IX|s}} una fortalesa denominada '''Kunka''' (Cuenca), construïda pels àrabs.
 
Poc abans de la caiguda del califa, vers el 1011 o 1016, la família es va fer independent i en una data incerta entre 1023 i 1035 es va apoderar de Toledo (Tolaitola). [[Ismail Ibn Dhi l-Nun]] (Ismail ibn Abd al-Rahman al-Zafir), emir a [[Santaver]] junt amb Abd al-Rahman al-Midras ibn Dhi l-Nun (vers 1011/1016-1023) administrà la zona sol a partir del 1023 i poc després va governar a Toledo (vers 1029?).
 
A mitjan segle XI apareix com a valí de Kunka Ibn al-Faradj, per compte dels [[Dhu l-NunídesNúnides]], i es va distingir per les seves accions de guerra. [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]], que va pujar al tron el 1043, va comprar la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de [[paria|paries]] a [[Ferran I de Castella]]. Quan al-Mamun de València fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control cristià, però Yahya ibn Ismail al-Mamun només es va limitar a deposar al amírida valencià i a unir ambdós regnes el [[1064]], amb la permissivitat de Ferran I. Amb suport d'aquest va poder entrar a [[Còrdova]] el 1075 poc abans de la seva mort. Yahya I es va convertir així en el rei més important dels Dhu l-Núnides, dominant Còrdova i Balansiya.
 
El mateix 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el tron el seu nét [[Yahya Al-Qadir]], que el 1075 va fer enverinar al ''wazir'' Ibn al-Hadidi (el principal actiu de la dinastia) i es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir de l'aliança del rei lleonès, expulsant de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el 1077, així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per l'emir [[aftàsida]] [[al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]] de [[Badajoz]]. Així al-Qadir es va veur forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossàrabs i jueus, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió. Quan al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1079/1080, al-Qadir es va refugiar a Conca. Va recuperar el tron l'any següent, ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos per a Al-Qadir i Toledo per a Alfons.