Ciències polítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Medieval: fet |
→Renaixement: fet |
||
Línia 402:
==== Renaixement ====
Maquiavel és considerat el model del pensament polític de la primera meitat de l'Edat moderna. El pensament teocràtic patix llavors un daltabaix i deixen lloc a una progressiva separació entre església i estat. L'estat es professionalitza amb un clar desenvolupament de la burocràcia. En retard en comparació al continent asiàtic, on la burocràcia s'ha desenvolupat espectacularment durant l'Edat Mitjana, a l'Edat moderna les ciències polítiques continuen sense interessar realment, tot i que tenim ja les primeres descripcions d'institucions així com una reflexió progressiva sobre el sistema que culmina a la Il·lustració.
En efecte, el maquiavel·lisme s'interessa essencialment per la tècnica i els mecanismes dels governs i la governança. Veu en la virtut i la religió mitjans per governar. Estudia més aviat els mitjans amb què el poder s'instaura i es conserva, en lloc de la qüestió de la legitimitat del poder, més pròpia de les Llums. La política és abordada com un art sota l'empremta maquiavèl·lica. El seu mèrit fou el d'abordar la política d'una forma pràctica en lloc de metafísica. La seua influència fou considerable en tant que permeté reprendre el gust per les ciències polítiques tal com s'havien iniciat a la Grècia clàssica, així com l'hàbit d'estudiar-ne des del punt de vista històric.
Nombrosos pensadors de l'Edat moderna poden connectar-se a Maquiavel com a hereus directes o com a hereus dels mètodes maquiavèl·lics. En Francesco Guicciardini, en Paolo Paruta o en Giovanni Botero en són un exemple. Scioppius, Just Lipse, Fra Paolo, etc, en són continuadors. Fins a l'adveniment de la reflexió cartesiana, el pensament maquiavèl·lic esdevé d'influència major a Europa. EL mateix cardinal Richelieu, responsable de l'incendi de més de la meitat d'Europa, demostra haver-se impregnat i força del pensament maquiavèl·lic.
La introducció de la Reforma canvia l'àmbit de la reflexió i, a partir de descriure l'assentament del poder, Europa comença a debatre sobre la legitimitat del poder. A l'Àsia el desenvolupament imperial de la Xina amb una alta burocràcia depenent directament del poder, no permet el desplaçament del pensament polític. No tenim, a cap de les bandes, cap disciplina de ciències polítiques, però sí una preocupació progressivament per l'activitat política, així com pel comportament polític.
==== La Il·lustració ====
==== Segle XIX ====
| |||