Ciències polítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Antiguitat: informació sobre l'índia |
→Segle XX: + informació, estructuració de la informació |
||
Línia 451:
==== Segle XX ====
Segons en Pierre Favre hi ha tres condicionals per veure emergir les ciències polítiques al segle XX:
El desgavell que produïx la Primera Guerra Mundial precipita els imperis europeus a l'abisme, si més no una part d'aquest perquè França com el Regne Unit seguixen aspirant a els imperis del segle XX. Però, en canvi, la realitat es desplaça cap als Estats Units. Allà el desenvolupament d'un país que fa recaure la seua legitimitat d'existència sobre l'extermini de poblacions autòctones, utilitza la ciència i les arts per tornar-se una la nova potència del segle XX i, mercès a això, hi tenim un nou escenari de bullició científica que dona una gran empenta a les ciències polítiques.▼
1 - L'especialització del coneixement:
Refugiats alemanys, britànics, italians o austríacs treballen d'una altra manera les ciències polítiques. Seymou Martin Lipset o en Reinhard Bendix, per exemple, estratifiquen la societat, fan penetrar encara més l'anàlisi en el comportament polític, etc. Les ciències polítiques abandonen progressivament l'etnocentrisme i s'hi especialitza la disciplina. Més científica, les ciències polítiques renoven l'aproximació teòrica, sociològica, administrativa i s'implanta les relacions internacionals.▼
- la divisió entre economia i política el 1776
Passa alhora a les universitat mentre la geopolítica és abandona després de la Segona Guerra Mundial. Així els estudis estratègics es deixen en altres mans. Aquesta nova disciplina abandona l'estat com a element giratori. Finalment, s'expandix a tot el planeta, si més no als règims de democràcia liberal perquè als règims autoritaris, la ciència política hi continua al servei del poder i exclusivament dins el cercle de poder.▼
- la separació de la mora, de la religió, de l'estat i de la ciència
- diferenciació entre estat i societat civil mercès a Hegel
2 - La construcció d'una administració moderna amb la Revolució Industrial
3 - L'aparició del sufragi universal una mica a tot arreu perquè fa participar la societat civil
També cal afegir-hi a aquestes explicacions la voluntat, sempre francòfona, d'utilitzar les ciències com una manera d'explicar més comprensiblement i de forma més amena a la població el sistema. Un ús que no està exempt, tot i això, d'ideologies.
▲El desgavell que produïx la Primera Guerra Mundial precipita els imperis europeus a l'abisme, si més no una part d'aquest perquè França com el Regne Unit seguixen aspirant durant el segle XX a ser els únics imperis
▲Refugiats alemanys, britànics, italians o austríacs als Estats Units, hi treballen d'una altra manera les ciències polítiques. Seymou Martin Lipset o en Reinhard Bendix, per exemple, estratifiquen la societat
Les universitats, sobretot al camp del dret, institucionalitzen la disciplina i neix una controvèrsia que la qüestiona:
* Claude Bufnoi considera que és una branca del dret
* Boutmy considera que es fonamenta en la història i no en el dret, la concep con una ciència
Així doncs la disciplina ateny maduresa amb la seua pròpia crítica.
A les universitats les ciències polítiques substituïxen la geopolítica que és abandona després de la Segona Guerra Mundial per haver-se utilitzat com a mètode de propaganda i guerra. Així els estudis estratègics es deixen en altres mans. Institucionalitzada i portada al camp de la ciència, abandona l'estat com a element giratori de l'anàlisi. Tot plegat contribuïx a la seua crítica, a una ampliació de perspectives i a una gran difusió als mèdia.
▲
=== Escoles de la ciència política ===
| |||