Hasan Kücük: diferència entre les revisions

El maig de [[1339]] Kücük va portar al tron a [[Sulayman Khan]], que va casar amb Sati Beg. DesprésEn vala decidir atacar als djalayàrides alsbatalla que va derrotar aassegurar la vall del Zarrina (Zarrina Rud) propvictòria de [[Maragha]].Hasan EnBuzurg aquestael batalladjalayàrida vanhavien destacardestacat [[Pir Husayn]] i Surgan (fill d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador d'Iraq. Però pocdesprés de la revolta cobànida per un temps va estar proper a Kücük, però després, no satisfet amb el tractament donat a la seva mare Sati Beg per part de Kücük (1340), es va posar al servei de Buzurg que també va rebre el suport del governador del [[Diyarbakr]] i del sultà mameluc Al-Nasr, si bé aquest darrer va poder ser apartat de l'aliança per maniobres diplomàtiques d'Hasan Kücük. El [[1340]] Kücükels vacobànides van entrar a [[Shiraz]] mercès al suport del [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir [[Kirman]]) i vavan cedir Isfahan ([[1340]]) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia indjúida); Shams al-Din Muhammad, germà de l'anterior, va rebre territoris al Fars. Pir Husayn fou nomenat governador de [[Shiraz]].

Abu Ishak d'Isfahan es va aliar al seu germà [[Djalal al-Din Masud Shah]], pretendent del Fars on governava alguns territoris, i a membres dissidents de la família cobànida, conspirant per recuperar Fars (i per venjar la mort del seu germà Amir Muhammad que havia estat executat pel cobànida Pir Husayn); el seu aliat cobànida fou Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, cosí de Pir Husayn i germà del governant a [[Tabriz]], Hasan Kücük. Reunits els aliats a Isfahan el [[1342]] van derrotar a Pir Husayn que al no estar segur de les lleialtats amb les que podia comptar entre els feudataris a Fars i Yadz, va fugir cap a Tabriz on el seu cosí Hasan Kücük el va fer matar (1342). Mentre Masud Shah Indju, amb el suport d'un comandant i príncep cobànida de nom Yaghi Basti (que era l'oncle de Malik Ashraf ibn Timurtash i també oncle de Hasan Kücük de Tabriz) iva derecuperar el poder. Malik Ashraf, reunitsi aYaghi Basti es van Bagdadreunir, van avançar cap a Shiraz que va quedar en poder de Malik Ashraf. Però Kücük va aconseguir expulsar a Ashraf, per mitjà d'Abu Ishak d'Isfahan que va anar a la ciutat de Shiraz i va fer fugir al fins llavors aliat Ashraf cap a [[Geòrgia]]; llavors es van presentar Masud Shah (germà d'Abu Ishak ique governantconservava demolta partinfluència dea Fars) i Yaghi Basti, i Abu Ishak va renunciar a governar Shiraz i es va retirar cap a [[Shabankara]], a l'est de Shiraz, deixant el poder a Masud Shah. Aquesta retirada es devia principalment al fet que el seu germà era més popular a Shiraz (que havia governat abans durant algunes temporades i era considerat el legítim successor del seu pare Sharaf al-Din Mahmud Shah) i tenia el suport dels cobànides dissidents.

Efectivament al final d'aquest mateix any [[15 de desembre]] de [[1343]] l'esposa de Kücük, [[Izzat Malik]], el va assassinar segons es creu per temor que es descobrís que li havia estat infidel, en el curs d'una campanya contra Bagdad. No va deixar successor i Malik Ashraf, Yaghi Basti, i Surgan es van disputar l'herència, sent el primer el que es va imposar al cap d'uns mesos de lluita (Surgan va morir a la lluita i Yaghi Basti va desaparèixer assassinat sens dubte per ordre de Malik Ashraf).