Hasan Kücük: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
retocs
Línia 6:
Llavors Kara Djari va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Hasan Kücük va posar al tron ilkhànida a [[Sati Beg]], germana d'[[Abu Said Bahadur Khan]] i vídua d'amir Coban (estiu de [[1338]]). Un altre pretendent al tron, [[Togha Timur]], que tenia el suport djalayàrida, va sortir del [[Gran Khorasan |Khurasan]] l'hivern del [[1339]] contra els cobànides, seguint ordes d'Hasan Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Kücük va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença a Kücük que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de [[1339]]).
 
El maig de [[1339]] Kücük va portar al tron a [[Sulayman Khan]], que va casar amb Sati Beg. DesprésEn vala decidir atacar als djalayàrides alsbatalla que va derrotar aassegurar la vall del Zarrina (Zarrina Rud) propvictòria de [[Maragha]].Hasan EnBuzurg aquestael batalladjalayàrida vanhavien destacardestacat [[Pir Husayn]] i Surgan (fill d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador d'Iraq. Però pocdesprés de la revolta cobànida per un temps va estar proper a Kücük, però després, no satisfet amb el tractament donat a la seva mare Sati Beg per part de Kücük (1340), es va posar al servei de Buzurg que també va rebre el suport del governador del [[Diyarbakr]] i del sultà mameluc Al-Nasr, si bé aquest darrer va poder ser apartat de l'aliança per maniobres diplomàtiques d'Hasan Kücük. El [[1340]] Kücükels vacobànides van entrar a [[Shiraz]] mercès al suport del [[muzaffàrida]] Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir [[Kirman]]) i vavan cedir Isfahan ([[1340]]) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia indjúida); Shams al-Din Muhammad, germà de l'anterior, va rebre territoris al Fars. Pir Husayn fou nomenat governador de [[Shiraz]].
 
Togha Timur va enviar al seu germà Amir Saikh Ali Kawun a envair Iraq, i el governador Surgan va fer aliança amb l'invasor i junts van atacar als cobànides però foren derrotats per [[Malik Ashraf]] (germà de Kücük) a la segona meitat de [[1341]]. Surgan fou fet presoner.
 
Abu Ishak d'Isfahan es va aliar al seu germà [[Djalal al-Din Masud Shah]], pretendent del Fars on governava alguns territoris, i a membres dissidents de la família cobànida, conspirant per recuperar Fars (i per venjar la mort del seu germà Amir Muhammad que havia estat executat pel cobànida Pir Husayn); el seu aliat cobànida fou Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, cosí de Pir Husayn i germà del governant a [[Tabriz]], Hasan Kücük. Reunits els aliats a Isfahan el [[1342]] van derrotar a Pir Husayn que al no estar segur de les lleialtats amb les que podia comptar entre els feudataris a Fars i Yadz, va fugir cap a Tabriz on el seu cosí Hasan Kücük el va fer matar (1342). Mentre Masud Shah Indju, amb el suport d'un comandant i príncep cobànida de nom Yaghi Basti (que era l'oncle de Malik Ashraf ibn Timurtash i també oncle de Hasan Kücük de Tabriz) iva derecuperar el poder. Malik Ashraf, reunitsi aYaghi Basti es van Bagdadreunir, van avançar cap a Shiraz que va quedar en poder de Malik Ashraf. Però Kücük va aconseguir expulsar a Ashraf, per mitjà d'Abu Ishak d'Isfahan que va anar a la ciutat de Shiraz i va fer fugir al fins llavors aliat Ashraf cap a [[Geòrgia]]; llavors es van presentar Masud Shah (germà d'Abu Ishak ique governantconservava demolta partinfluència dea Fars) i Yaghi Basti, i Abu Ishak va renunciar a governar Shiraz i es va retirar cap a [[Shabankara]], a l'est de Shiraz, deixant el poder a Masud Shah. Aquesta retirada es devia principalment al fet que el seu germà era més popular a Shiraz (que havia governat abans durant algunes temporades i era considerat el legítim successor del seu pare Sharaf al-Din Mahmud Shah) i tenia el suport dels cobànides dissidents.
 
Només unes setmanes després Yaghi Basti va fer matar a Masud Shah que nominalment era el seu superior. Va esclatar una revolta popular a Shiraz que va durar vint dies instigada per Abu Ishak, els homes del qual finalment van dominar la ciutat mercès a l'ajut del cap local de Kazerun, i el general cobànida fou expulsat.
Línia 16:
El [[1343]] Yaghi Basti i Malik Ashraf es van reunir de nou a Iraq i van tornar a Fars atacant Shiraz amb el suport del muzaffàrida Muhammad de Yadz. Van conquerir [[Abarkuh]] on van massacrar als seus habitants, però abans d'aconseguir el seu objectiu va arribar la notícia de la mort de Hasan Kücük, i la campanya es va abandonar retornant els dos cobànides a [[Tabriz]] i Muhammad a [[Yadz]]. Abu Ishak es va quedar amb Shiraz i Fars (incloent la costa del Golf) a més a més d'Isfahan.
 
Efectivament al final d'aquest mateix any [[15 de desembre]] de [[1343]] l'esposa de Kücük, [[Izzat Malik]], el va assassinar segons es creu per temor que es descobrís que li havia estat infidel, en el curs d'una campanya contra Bagdad. No va deixar successor i Malik Ashraf, Yaghi Basti, i Surgan es van disputar l'herència, sent el primer el que es va imposar al cap d'uns mesos de lluita (Surgan va morir a la lluita i Yaghi Basti va desaparèixer assassinat sens dubte per ordre de Malik Ashraf).
 
== Bibliografia ==