El reconeixement dels drets lingüístics dels neerlandòfons es va començar a implementar a partir de l'últim terç del segle XIX: el 1873 va poder emprar-se el neerlandès a Flandes en el sistema judicial; a partir de 1878 es va permetre el seu ús en el sistema administratiu públic de la regió flamenca; el 1883 en l'educació secundària; el 1886 es va començar a encunyar la moneda belga de manera bilingüe;<ref>cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|editorial=Ariel|isbn=978-84-344-6946-4|pàgines=53</ref> el 1890 s'estableix mitjançant llei l'obligatorietat d'acreditar el coneixement de la llengua neerlandesa per ser nomenat funcionari públic en les Administracions situades a la zona flamenca,;<ref>cita publicació|url=http://www.navarra.es/appsext/descargarfichero/default.aspx?fichero=rj_35_ii_2.pdf&codigoacceso=pdfrevistajuridica&ei=gz2luyeslmwl0axwjihgcg|cognom=Díez de Ulzurrun|nomeni=Ignacio Irurita|títol=La complexa realitat lingüística belga i l'organització de l'Estat</ref> el 18 d'abril de 1898 s'aprova (per 47 vots a favor, 39 en contra i 3 abstencions) una llei, coneguda com a llei de Coremans-De Vriendt (atès que va ser proposada pels representants flamencs Juliaan De Vriendt i Edward Coremans), que obliga a publicar els documents oficials també en llengua holandesa,<ref>cita web|títol=loi1898|url=http://www.wallonie-en-ligne.net/encyclopedie/thematiques/notices/loi-coremans-de_vriendt.htm|idioma=francès</ref> no obstant això, caldrà esperar fins al 1967 per disposar d'una versió oficial de la Constitució en flamenc; a partir de 1899 es van començar a imprimir els segells en tots dos idiomes;<ref>cita llibre|cognoms=De Regoyos|nom=Jacobo|títol=Belgistán|editorial=Ariel|isbn=978-84-344-6946-4|pàgines=54</ref> a partir de 1910 i la llei de 31 de juliol de 1921 va assentar el principi d'utilitzacióús d'ambdues llengües en l'administració pública flamenca, d'aquesta manera s'acorda el bilingüisme per a les administracions centrals i els seus funcionaris, els quals han de conèixer les llengües de la regió en la qual exerceixen les seves funcions: a partir d'una petició del 20% dels electors, les comunicacions i avisos dirigits al públic havien de fer-se en les dues llengües de la regió.
Encara quedavarestava pendent que la llengua neerlandesa tingués cabuda a la universitat: les quatre universitats del país impartien les seves classes en llengua francesa<ref>cita web|títol=El pluralisme lingüístic a Bèlgica|url=https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:tx0_NYtvFNUJ:dialnet.unirioja.es/servlet/dcart?info%3Dlink%26codigo%3D26928%26ordre%3D0+drets+ling%C3%BC%C3%ADsticos+en+b%C3%A9lgica&hl=és&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgUfuePFklEmu2gYiDR9npdoKwoXT-EyvpkzBJ8_gZpF1WjSififdY3mLQ1Bovyp1M-AtS4CWzmO4cz-EiuCU7AWXR8G6Gu2okp0ozYwDjEV3AGGlSjBa9xZEkQ4XL3LsKfxQhJ&sig=AHIEtbRBrmN7qfKs0J8QoscP4K2uTNQgjA|idioma=espanyol</ref> i fins a la invasió alemanya de Bèlgica, durant la [[Primera Guerra Mundial]], no va ser possible instruir-se en holandès. Els invasors alemanys ho van permetre a la universitat de Gant, però només a partir de 1930, un segle després de la creació de Bèlgica, va ser quan la universitat flamenca de Gant ensenyarà definitivament en neerlandès i no en francès.<ref>cita web |url=http://elpais.com/diario/2010/06/27/domingo/1277610762_850215.html |títol=La pena de Bèlgica |dataaccés= 3 de setembre|anyaccés = 2012 |autor= Gerard Mortier |idioma=espanyol |data = 27 de juny de 2012 |editorial = El País</ref> El moviment nacionalista flamenc, conscient de la importància de tenir una elit intel·lectual, va demanar la instrucció en neerlandès en aquesta universitat, però la classe alta flamenca de la ciutat, fortament francòfona, ess'hi va oposar argumentant el subdesenvolupament de la llengua flamenca i la falta de llibres científics en holandès.<ref>cita web|títol=El plurilingüisme a Bèlgica|url=https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:tx0_NYtvFNUJ:dialnet.unirioja.es/servlet/dcart?info%3Dlink%26codigo%3D26928%26ordre%3D0+drets+ling%C3%BC%C3%ADsticos+en+b%C3%A9lgica&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgUfuePFklEmu2gYiDR9npdoKwoXT-EyvpkzBJ8_gZpF1WjSififdY3mLQ1Bovyp1M-AtS4CWzmO4cz-EiuCU7AWXR8G6Gu2okp0ozYwDjEV3AGGlSjBa9xZEkQ4XL3LsKfxQhJ&sig=AHIEtbRBrmN7qfKs0J8QoscP4K2uTNQgjA|idioma=espanyol</ref> Potser el francòfon flamenc més destacat, que es va oposar feroçment va ser [[Maurice Maeterlinck]] (premi Nobel de Literatura el 1911).
