Història del papat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 97:
El [[382]] se celebrà un concili de bisbes d'occident a Roma, on es promulgà una resposta, manifestat que la seu romana tenia la primacia sobre totes les altres per la promesa de Jesús a Pere ("Tu es Petrus")<ref name="Petrus"/> i perquè la seu havia estat fundada per Pere i Pau.{{sfn|Duffy|1998|p=26}}{{efn| A més, especificava que si Roma era la seu de Pere, la segona no era Constantinoble, sinó [[Patriarcat d'Alexandria|Alexandria]], fundada per sant Marc seguint les ordres de Pere, i la tercera era [[Patriarcat d'Antioquia|Antioquia]], en haver estat Pere el bisbe abans de traslladar-se a Roma.}}
 
La "[[Donació de Constantí]]", un mite creat al {{segle|VIII|s}} emprat per ampliar el prestigi i l'autoritat dels papes, situasituà el papa en una posició més central a la [[Constantí el Gran i el cristianisme|narrativa de la cristiandat constantiniana]]. La llegenda de la Donació afirma que Constantí oferí la seva corona a [[Silvestre I]] (314-335), i que Silvestre batejà Constantí. De fet, Constantí fou [[baptisme|batejat]] al voltant de la seva mort al maig del 337 per [[Eusebi de Nicomèdia]], un bisbe [[arrianisme|arrià]].
 
Tot i que la "Donació" no va tenir mai lloc, Constantí sí que donà el [[Palau del Laterà]] al bisbe de Roma, i al voltant del [[310]] començà la construcció de la"basílica de Constantí" a Alemanya, anomenada ''[[Aula Palatina]]''.