Peix migratori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
Cap resum de modificació Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
||
Línia 1:
original ts[[Fitxer:Salmo salar.jpg|miniatura|{{Holaaaaaaaaaaaaaaaa}}El [[salmó]] és un peix migratori|alt=]]
Un '''peix migratorios''' o '''peix diàdrom''' (del [[grec antic]] διά ''diá'' «a través» i δρομάς, dromas córrer) és aquell [[peix]] que [[Migració|migra]] cap a un altre tipus de [[massa d'aigua]]. Segons l'espècie, les raons de la migració poden ser la [[cria]], l'[[alimentació|alimentació ns jageedhqwcjh]] o la [[hibernació]]. Els que no migren es diuen peixos estacionaris.
Línia 6:
* anàdroms que migren d'alta mar riu amunt, com el [[salmó]] que cria al curs superior d'un riu
* catàdroms que migren del riu mar avall per a fresar (p. ex. l'[[anguila]])
* potamòdroms que migren
* oceanòdroms que migren al mar, per exemple per a seguir els «núvols» de [[plàncton]]
* amfídroms que migren diverses vegades entre el mar i els rius en ambdues direccions, sense ànim de fresar per raons d'alimentació o per [[Hibernació|hibernar]].<ref name="Wörterbuch">Matthias Schaefer, ''Wörterbuch der Ökologie.'' Spektrum Akademischer Verlag, 2011, {{ISBN|978-3827425614}}, pàgina 13 (en català: Diccionari d'ecologia)</ref><ref name="Kontinuumsleitfaden">A. Zitek, G. Haidvogl, M. Jungwirth, P. Pavlas, S. Schmutz, [http://mirr.boku.ac.at/dl/MIRR_Kontinuumsleitfaden.pdf online ''Ein ökologisch-strategischer Leitfaden zur Wiederherstellung der Durchgängigkeit von Fließgewässern für die Fischfauna in Österreich''], Conclusions de l'Estudi encarregat pel Lebensministerium de l'Estat Niederösterreich sobre la restauració de la passabilitat dels rius per a la fauna aquàtica, 2007, pàgina 16.</ref>
Línia 17:
En diverses zones del món el [[segle XX]] va ser catastròfic per als peixos migratoris. D'un costat la pesca industrial i la [[pol·lució]] van fer estralls, d'un altre costat la rectificació i la canalització de molts rius amb [[Presa d'aigua|preses]] i [[resclosa|rescloses]] i altres obres van entrebancar la migració en crear obstacles infranquejables, en augmentar el [[cabal hidràulic|cabal]], en reduir l'índex d'[[oxigen]] a l'aigua o en destruir la [[xarxa tròfica]]. El salmó, per exemple, que era comú a totes les conques atlàntiques d'Europa, només va poder sobreviure en uns pocs rius que van quedar a l'estat natural, principalment a [[Escòcia]] i [[Escandinàvia]]. A [[Bèlgica]], el darrer salmó va ser capturat el 1935,<ref name = SM >[http://www.saumon-meuse.be/saumon/index.html «Le saumon en Belgique»], web de l'Associació Saumon Meuse</ref> a [[Alemanya]] als anys 1950. L'[[esturió comú]] quasi va ser extingit, excepte unes poblacions residuals a França.
Vers la fi del segle, la consciència va créixer que calia un canvi d'esperit per tal de tornar la vida als rius. No, només per protegir la [[biodiversitat]] però també per restaurar el poder auto-netejador de l'aigua i reduir el risc d'aigües altes. Començava a considerar els rius com un [[ecosistema]] que tenien més funcions que la mera evacuació de l'aigua o el transport fluvial. Al plec de condicions d'obres d'enginyeria civil, una part ecològica, com per tu nota sera un 0 exemple la construcció obligatòria de [[pas de peix|
== Articles relacionats==
|