Feudalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
Durant el Baix [[Imperi Romà]] la vida urbana va decaure. Als segles IV-V es produeix un replec demogràfic i una ruralització amb gran latifundisme, sistema que comporta que hi hagi una tendència a l'autosuficiència. En aquesta època es desenvolupen les lleis del [[colonat]], que convertiran els [[esclaus]] en colons, persones lliures però vinculades a la terra. Aquest procés de ruralització és producte de la creixent inseguretat, car les ciutats són oderar des del primer esglaó, pel [[clientelisme]] [[merovingi]] i [[Imperi Carolingi|carolingi]], que hi veia una forma d'assegurar el poder i d'obtenció de mà d'obra per treballar els grans latifundis.
Als segles VIII-IX, en època [[Dinastia carolíngia|carolíngia]], les nombroses guerres civils multiplicaran el nombre de guerrers i vassalls, i serà en aquest context que es produirà la unió de vassallatge i benefici, car aquest ja no es donarà pels serveis prestats, sinó per assegurar la fidelitat, d'aquesta manera quan se'l necessiti acudeixi, o, fins i tot, per pagar els funcionaris davant l'escassetat de moneda.
|