|
[[Fitxer:Los_poetas_contemporáneos.jpg|miniatura|Els Poetes Contemporanis (1846), d'[[Antonio María Esquivel Suárez de Urbina|Antonio María Esquivel]]. En ell va retratar a nombrosos literats que van constituir la pléyadeplèiade del Romanticisme espanyol, juntament amb polítics, pintors, músics, actors i intel·lectuals. Apareixen [[Antonio Herrero Río|Antonio Herrero del Río]] (1814-1872), [[Juan Eugenio Hartzenbusch]] (1806-1880), [[Juan Nicasio Gallego]] (1777-1853), [[Antonio Gil de Zárate|Antonio Gil i Zárate]] (1793-1861), [[Tomás Rodríguez Rubí]] (1817-1890), Isidoro Gil y Baus (1814-1866), [[Cayetano Rosell y López|Cayetano Rosell i López]] (1817-1883), [[Antonio Flores de Lemus|Antonio Flores]] (1818-1866), [[Manuel Bretón de los Herreros]] (1796-1873), [[Francisco González Elipe]], [[Patricio de la Escosura Morrogh|Patricio de la Escosura]] (1807-1878), [[José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia|José María Queipo de Llano]], comte de [[Toreno]] (1786-1843), [[Antonio Ros de Olano|Antonio Ros d'Olano]] (1808-1887), [[Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez|Joaquín Francisco Pacheco]] (1808-1865), [[Mariano Roca de Togores y Carrasco|Mariano Roca de Togores]] (1812-1889), [[Juan González de la Pezuela]] (1809-1906), [[Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano|Ángel de Saavedra]], Duque de Rivas (1791-1865), [[Gabino Tejado y Rodríguez|Gabino Tejado]] (1819-1891), [[Francisco Javier de Burgos y del Olmo|Francisco Javier de Burgos]] (1778-1848), [[José Amador de los Ríos y Serrano|José Amador de los Ríos]] (1818-1878), [[Francisco Martínez de la Rosa]] (1787-1862), [[Luis Valladares y Garriga]], [[Carlos García Doncel]], [[José Zorrilla y Moral|José Zorrilla]] (1817-1893), [[Josep Güell i Renté]] (1818-1884), [[José Fernández de la Vega]], [[Ventura de la Vega]] (1807-1865), [[Luis de Olona]] (1823-1863), [[Antonio María Esquivel Suárez de Urbina|Antonio María Esquivel]], [[Julián Romea]] (1818-1863), [[Manuel José Quintana]] (1772-1857), [[José de Espronceda]] (1808-1842), [[José María Díaz y Díaz Villaamil|José María Díaz]] (1813-1888), [[Ramón de Campoamor y Campoosorio|Ramón de Campoamor]] (1817-1901), [[Manuel Cañete]] (1822-1891), [[Pedro de Madrazo y Kuntz]] (1816-1898), [[Aureliano Fernández-Guerra y Orbe|Aureliano Fernández-Guerra]] (1816-1891), [[Ramón Mesonero Romanos]] (1803-1882), [[Cándido Nocedal]] (1821-1885), [[Gregorio Romero Larrañaga]] (1814-1872), [[Bernardino Fernández de Velasco y Benavide|Bernardino Fernández de Velasco y Benavides]], duc de [[Fredes]] (1873-1851), [[Eusebio Asquerino]] (h.1822-1892), [[Manuel Juan Diana]] (1814-1881) i [[Agustín Durán y de Vicente Yáñez|Agustín Durán]] (1793-1862).|494x494px]]
El '''Romanticisme''' és un moviment revolucionari que, en las arts, trenca amb els esquemes establerts en el [[Neoclassicisme]], defensant la fantasia, la imaginació i les forces irracionals espirituals.<ref>{{Ref-publicació|article=El Romanticisme - lletrA - La literatura catalana a internet|url=https://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-romanticisme/detall|llengua=ca|nom=Universitat Oberta de|cognom=Catalunya}}</ref> El Neoclassicisme encara es manté en alguns autors, però la majoria es van convertir al Romanticisme, com el [[Duque de Rivas]] o [[José de Espronceda]]<ref>{{Ref-web|títol=neoclassicisme {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0125962.xml|consulta=2020-05-30}}</ref>. Altres autors van ser romàntics convençuts des dels inicis de l'època.
|
