Literatura espanyola del Romanticisme: diferència entre les revisions

 

== Postromanticisme o romanticisme tardà ==

Durant la segona meitat del [[segle XIX]], els anteriors gustos per quelcom històric i llegendari passen a un segon pla i la poesia passa a ser més sentimental i intimista. Això ve condicionat per les influències de la poesia alemanya i el nou interès que suscita la poesia popular espanyola. L'escola postromàntica deixa de costat les altres escoles europees, a excepció de l'influx que exerceix l'obra del poeta alemany [[Heinrich Heine]].

 

La poesia, al contrari que la novel·la i el teatre, continua sent romàntica (la novel·la i el teatre seguirà la tendència realista). En la poesia, la forma perd part del seu interès per centrar la seva atenció a l'emotiu que pot posseir el poema. El narratiu decau en favor de la lírica. La poesia és més personal i intimista. Es redueix la [[retòrica]] i s'augmenta el lirisme, amb l'amor i la passió pel món per quelcom bell com a temes principals. Es busquen noves formes mètriques i nous ritmes. L'homogeneïtat de la qual gaudia el Romanticisme es transforma en pluralitat en les idees poètiques. La poesia postromàntica, doncs, representa la transició entre el Romanticisme i el [[Literatura espanyola del Realisme|Realisme]].

Els poetes més representatius del postromanticisme són: