Diferència entre revisions de la pàgina «El crit»

1.145 octets eliminats ,  fa 1 any
El pont marca una línia diagonal que el separa del mar, un mar angoixant, al fons del qual es reconeixen un fiord i dues siluetes de vaixells. El fet que el punt de fuga estigui tant ressaltat pel pont i les dues figures negres aporta sensació de vertigen al llenç. Oposició de línies també l'accentua: el pont, els homes i la barana són rectes i hi aporten estabilitat en contraposició a les línies ondulades i corbes del personatge principal, l'aigua i el cel.
 
== EstilEstiL ==
RATA
L'angoixa s'exterioritza a través de les corbes sinuoses. La buidor de l'espai, així com l'aïllament del personatge són marcats per les línies rectes. El color té un clar predomini sobre el dibuix. El color, la pinzellada, crea el ritme. El cel crepuscular és vermell i taronja i l'aigua blava i negra. Aquesta elecció és causal, ja que aquests són colors complementaris, i escollits de manera arbitrària, fet que demostra que l'autor no busca la mimesi de la realitat.
 
Munch presenta un estil personal i eclèctic amb trets tant [[Simbolisme|simbolistes]] com [[Impressionisme|impressionistes]], amb influències de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], [[Gauguin]], i [[Toulouse-Lautrec]]. De la mateixa manera, Edvard Munch exercí una gran influència en l'art germànic del principi del {{segle|XX|s}}, concretament al grup [[Die Brücke]], i esdevindrà un referent per les [[avantguardes]].
 
L'estil de Munch es basa en l'ús simbòlic del color, que permet focalitzar l'atenció del dibuix, que sovint és esquemàtic. El desenvolupament alemany de finals del segle [[Segle XIX|XIX]] es traduí en angoixa, tensió i deshumanització.
 
== Contingut i significat ==
Usuari anònim