Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
defunció |
balanç |
||
Línia 105:
L'edicte del 21 de març de 1673,<ref>[http://fiscafrance.free.fr/hypotheques.htm Pourquoi rendre public les transferts immobiliers ?].</ref> dit « de Colbert », institueix la legislació sobre les hipoteques, aplicable en el conjunt del regne. Destinat a protegir els creditors per la publicitat efectiva de les hipoteques, l'edicte va provocar una forta oposició, tant per part de la [[noblesa]], que preferia el secret a la seguretat per tal de no revelar públicament en seu [[deute|endeutament]] hipotecari, com del [[notari]]at, que temia que se li revisessin les prerrogatives. L'edicte fou revocat l'any següent, l'abril de 1674. Però per primera vegada en la història de la publicitat immobiliària, Colbert posa en primer pla la necessitat de tenir una seguretat jurídica a les transaccions immobiliàries i de crèdit:
{{citació|Cal restablir la bona fe que s'ha perdut, i assegurar la fortuna dels que presten els seus diners. També cal restablir el crèdit dels particulars que s'ha perdut sense recursos […] Cal fer veure-hi clar als que us donarien socors si hi trobaven la seguretat pròpia. També cal treure'n els mitjans als qui volen enganyar els altres, de poder-ho fer […].<ref>{{ref-llibre|llengua=fr|nom=Jean-Baptiste |cognom=Colbert|títol=Testament Politique|subtítol=Où L'on voit tout ce qui s'est passé sous le Regne de Louis Le Grand jusqu'en l'année 1684. Avec des remarques sur le Gouvernement du Roiaume|editor=Henri van Bulderen, La Haia|any=1684|pàgina=474-475|url={{Google Books|h7T4KqlqmLwC|page=475}}}}.</ref>}}
Per afavorir el comerç, Colbert continua desenvolupant les [[infraestructura|infraestructures]]: fa millorar les grans carreteres reials i n'obre de noves; fa unir la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]] amb l'[[oceà Atlàntic]] pel [[Canal del Migdia|Canal dels dos Mars]].
Línia 133:
Quan va refusar de rebre Lluís XIV al seu llit de mort, oficialment perquè el seu estat no li ho permetia, deia, segons els seus amics propers: « Al rei, li he donat tot de mi; almenys que em deixi la mort» i « si hagués fet per Déu tot el que he fet per aquest home, estaria salvat deu cops! ».
== Balanç ==
Amans-Alexis Monteil fa el següent balanç del secle de Colbert :
*En contra: no es va crear una cambra de comerç, ni consell de comerç o de banca com a [[Amsterdam]] o [[Venècia]].
*A favor: penes severes contra els que feien fallida, establiment de cambres d'assegurances, millora de la corredoria, regulació dels tipus d'interès, ordenació del comerç (és a dir, unitat de legislació per la recepció dels mercaders per la tenidoria de llibres per les societats), esforços per aconseguir la unitat de pesos i mesures, fusió dels múltiples aranzels particulars en un de sol, interessos dels mercaders francesos defensats per les armes o inclosos als tractats, franquícies dels ports de [[Dunkerque]] i de [[Marsella]], establiment de manufactures, creixement de la producció de mercaderies i riqueses, facilitat del seu transport, canals i vies obertes per terra i per aigua, dret de comerç per als gentilhomes, etc.<ref>[[Amans-Alexis Monteil]], ''Histoire des Français des divers états : {{s-|XVII}}''. Wouters, 1843. [https://books.google.be/books?id=7-VFAAAAcAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Consulter en ligne].</ref>
També cal recordar el seu rol en l'organització de l'[[esclavatge]] a les colònies franceses, a nivell jurídic (''Code noir'') i a nivell pràctic (creació de la Companyia de les Índies). Així, el 2017, un comunitat del CRAN, el consell d'associacions de persones negres de França, signat per unes quantes personalitats franceses, va demanar la retirada del nom de Colbert dels espais públics, en particular de les escoles i instituts que en duguessin el nom.<ref name=LGtin>{{Article |langue=fr |auteur1=Louis-Georges Tin |titre=Mémoire de l’esclavage : « Débaptisons les collèges et les lycées Colbert ! » |périodique=Le monde |volume= |numéro= |date=17 septembre 2017 |pages= |issn= |lire en ligne=https://www.lemonde.fr/idees/article/2017/09/17/debaptisons-les-colleges-et-les-lycees-colbert_5186813_3232.html |consulté le=19 septembre 2017 |id= }}.</ref> Altres anàlisis conclouen que Colbert, en un context on moltes nacions de l'època, europees, africanes i d'Orient Mitjà, practicaven l'esclavatge sense cap mena de marc legal, ha posat regles, algunes de les quals afavorien el benestar dels esclaus en comparació amb el període anterior, tot i que el ''Code noir'' assimilava els esclaus a l'estat indigne de béns mobiliaris.<ref>« Faut-il brûler Colbert ? », ''[[Le Figaro Magazine]]'', setmana del 29 de desembre de 2017, pàgina 36.</ref> L'ex-ministra de Jústícia francesa [[Christiane Taubira]] considera que el debat és simplista: {{citació|Al país que pretén ser el cor de la Il·lustració, quan es parla d'aquests temes, la raó desapareix! Només queda l'emoció! Perquè no es pot reflexionar sobre el paper de Colbert en la redacció del ''Code noir''? Cosa que no vol dir que Colbert només va ser això. Però debatem! No es tracta de perseguir suposats culpables que hagin sobreviscut, ja no n'hi ha. Ni tan sols les persones que porten el nom de grans famílies d'armadors negrers o esclavistes no en tenen la culpa - però si ens volen obrir els seus arxius, seran benvingudes. Sens dubte hauríem hagut de ser capaços de fer baixar la pressió, de debatre, potser amb passió, però debatre.<ref>{{lien web|url=https://www.liberation.fr/debats/2017/10/06/christiane-taubira-le-mythe-francais-de-l-egalite-un-mythe-noble-empeche-de-revenir-sur-le-crime-de-_1601455|titre= Christiane Taubira : «Le mythe français de l’égalité, un mythe noble, empêche de revenir sur le crime de l’esclavage» |site=liberation.fr|date=6 octobre 2017|auteur= Sonya Faure et Catherine Calvet|consulté le=27 décembre 2018}}</ref>}}
== Notes ==
| |||