Muç Miquel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació de la carrera professional |
Ampliació de la carrera professional |
||
Línia 33:
Tanmateix, l'home que Maurice Ville descriu com a valent i intel·ligent, agafà en aquesta ocasió l'experiència que aprofitarà per a l'any següent, tot i que el mateix any acabaria tercer el Campionat d'Espanya. Les seves actuacions li van obrir les portes a l'equip de la [[Unió Esportiva de Sants]], que li va oferir un contracte professional per a la temporada següent mentre ell competia individualment.
L'any 1924 va acabar novè a la Volta al País Basc<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.cyclebase.nl/index.php?lang=en&page=renner&id=11285&discipline=1|títol=Results Mucio Miquel|consulta=7 de juny 2020|llengua=Anglès|editor=|data=}}</ref> i tercer a la Volta a Vitòria. També és sisè al campionat d'Espanya de ciclisme de carretera i obté la victoria a la Volta de Catalunya.
En Muç aprèn dels seus errors de la temporada anterior, va canviar la seva manera de córrer i va estalviar la seva força per aconseguir-ho, després de guanyar dues etapes i portar el "mallot" de líder, de principi a fi. Durant aquesta edició, va marcar el rècord de velocitat mitjana de la Volta (26,3 km/h). Les seves actuacions combinades amb les dels seus companys també permeteren que l'equip de la UE Sants guanyes la classificació per equips d'aquesta cursa (Volta a Catalunya). A més, com a guanyador, va obtenir un luxós [[Citroën]] de dues places<ref>{{Ref-web|url=https://www.llibertat.cat/2015/11/un-mite-del-ciclisme-catala-atrapat-en-plena-fuga-33211|títol=Un mite del ciclisme català, atrapat en plena fuga|consulta=7 de juny de 2020|llengua=Català|editor=Isaac Vilalta, La Directa|data=}}</ref>.
La temporada del 1925, va guanyar per segona vegada consecutiva la que seria la 7a Volta a Catalunya<ref>{{Ref-web|url=https://www.voltacatalunya.cat/ca/hist%C3%B2ria|títol=Història Volta Ciclista de Catalunya|consulta=7 de juny de 2020|llengua=català|editor=|data=}}</ref>. Igual que l'edició anterior, va guanyar la primera etapa de la cursa<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1925/05/22/pagina-6/627388/pdf.html#&mode=fullScreen|títol=Miguel Mussio por segunda vez gana
a primera etapa de la Vuelta a Cataluña; con todo éxito|consulta=7 de juny de 2020|llengua=castellà|editor=Mundo Deportivo|data=}}</ref> i portà el mallot de líder des del principi fins al final de l'esdeveniment. A l'arribada de Barcelona, va superar a [[Jaume Janer]], el segon (i guanyador de tres etapes a l'esprint) en més de cinc minuts. El tercer de la classificació, [[Teodor Monteys]], va quedar relegat a 10 minuts<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1925/05/25/pagina-6/627397/pdf.html#&mode=fullScreen|títol=« En la Avenida de la Exposición tuvo fin ayer soberbiamente, la VII Vuelta ciclista a Cataluña, en la que por segunda vez vence Miguel Mussió|consulta=7 de juny de 2020|llengua=Castellà|editor=El Mundo Deportivo|data=}}</ref>. Aquest triomf li va permetre adquirir una certa popularitat i convertir-se en un corredor popular sovint ovacionat pel públic. El corredor també va pujar al segon graó del podi a la Volta de
El 1926, el ciclista català va canviar de formació i es va incorporar a la [[Unió Esportiva Sant Andreu]]. Va estar al capdavant de la classificació general de la Volta de Catalunya fins a la tercera etapa, on la jove promesa del ciclisme [[Marià Cañardo i Lacasta|Marià Cañardo]] li robaria la primera posició. En l'última etapa de la cursa, la que anava de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona, seria el corredor francès [[Victor Fontan]], qui obtindria la primera posició<ref>{{Ref-web|url=http://www.cyclingfever.com/editie.html?&detp=view&_ap=startlijst&editie_idd=NjYz&taal_id=4|títol=Volta Ciclista a Catalunya 1926 ()|consulta=7 de juny 2020|llengua=francès|editor=Cycling fever|data=}}</ref> relegant a la segona posició en Muç, en una etapa on a Barcelona hi havia cent mil espectadors. En Muç Miquel assoleix algunes actuacions honorables durant aquesta temporada, ocupant el segon lloc a la [[Volta
El 1927, fitxa per la [[secció de ciclisme del Futbol Club Barcelona]] on compartia equip amb un rival directe, en Marià Cañardo, amb qui va acabar-hi enfadat. Aquell any, va guanyar el memorial William Tarin, el títol de campió d'Espanya de ruta i la 3a edició de la Volta a Astúries, i tercer del Gran Premi de Biscaia.
A principis de 1928, es va incorporar a la formació francesa Dilecta-Wolber amb altres corredors com [[Luciano Montero Hernández|Luciano Montero]]. Va conèixer els germans Pélissier (Henri, Francis i Charles) que també eren membres de l'equip. El 28 de gener d'aquell mateix any, es va casar a Perpinyà amb Marie Gubert. La seva primera victòria amb els seus nous colors, va ser guanyant la [[Clàssica d'Ordizia]] i va acabar segon a la Volta a Catalunya, després de vestir, un cop més, el mallot blanc amb ratlles verdes al capdavant de la classificació general durant diverses etapes.
També va obtenir bons resultats a la [[clàssica als Ports de Guadarrama]], que el va veure acabar cinquè o el campionat d'Espanya per carretera, que va acabar en la sisena posició. Tot i això, només va acabar el vint-i-tresè a la Volta al País Basc<ref>{{Ref-web|url=https://alinou-is-grumpy.skyrock.com/3267176760-RETRO-1928-Photos.html|títol=5éme édition du Tour du Pays Basque 1928|consulta=8 de juny de 2020|llengua=francès|editor=alinou-is-grumpy|data=}}</ref>, a més de dues hores i vint-i-vuit minuts del guanyador, el belga [[Maurice De Waele|Maurice de Waele]].
En Muç tanca la seva carrera professional a finals del 1929. El corredor ha passat a la posteritat a Catalunya, al convertir-se en el primer ciclista a guanyar la Volta de Catalunya dues vegades seguides, també és un dels deu campions catalans que ha guanyat aquesta cursa des de la seva creació (l'últim és en Joaquim Rodríguez el 2014). Si tenim en compte per ordre cronològic, en Muç és el quart corredor català en guanyar aquesta cursa després de [[Sebastià Masdeu i Menasanch|Sebastià Masdeu]] (1911), [[Josep Magdalena]] (1912) i [[Joan Martí i Viñolas|Joan Martí]] (1913). També s'hi ha de recordar que [[Marià Cañardo i Lacasta|Marià Cañardo]], el corredor català, d'origen navarrès, va continuar la sèrie guanyant-la set vegades entre el 1928 i 1939, cosa que constitueix tot un rècord.
<br />
== Palmarès ==
| |||