Godelleta: diferència entre les revisions

Situada en el sector sud-est de la comarca. La superfície del terme comprèncomprén muntanya i pla, encara quanque la sevaseua orografia no és complicada. Pel nord-est penetren els contraforts de la [[Serra Perenxisa]]; ve desprésseguits d'una zona més baixa i plana que s'eleva conforme avança cap a l'oest, per on penetren les muntanyes de Xiva, l'altura de les quals, en el [[vèrtex geodèsic]] de ''Miravelencia'', arriba als 442 m.[[Metres sobre el nivell del mar|msnm]], mentre que el pla es manté a una altura mitjana de 200 mmsnm. De sud-oest a nord-est corren els barrancs de ''Villamalata'', del Murtal i de ''Fuentecica''.

Hi ha bastantsdiverses fonts, com ara les de ''Calicanto'', Murtal, ''Fuentecica'', Carrasca, la ''Pieza'', la Rulla i el ''Vizco''.

La zona muntanyencamuntanyosa està ocupada per [[Pi (arbre)|pins]] i [[forest]] baixa, i pastures a l'hivern.

La primitiva ''Godayla'' fou una alqueria musulmana que depenia de [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]] i de la qual encara es conserva la torre;. desprésDesprés de la seua conquista, [[Jaume I]] (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any [[1238]], a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa;. elEn [[1563]], any del [[desarmament dels moriscos valencians|desarmament dels moriscs valencians]], comptava amb unes 25 cases;. fouVa ser convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any [[1574]];. laLa seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells;. aA partir del [[1609]] la vila restàva gairebéquedar sensequasi habitantsdeshabitada, per la qual cosa el [[marquès d'Aitona|marqués d'Aitona]], propietariqui aleshoresllavors era propietari del [[senyoriu]], hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'[[Aragó]], un any després a diverses famílies vingudes de [[Les Alcubles]],; tot i això, en [[1640]] a poques penes arribava als 9 veïns;. enEn [[1690]] vinguerenarribaren nous pobladors de [[Mislata]], zona de parla catalana[[Valencià|valenciana]], però prompte foren absorbitslingüísticament aviatsabsorbits pels alcublans, totno isense quehaver hi introduïrenintroduït alguns modismes de la seua llenguavalencians que encara perduren; elen la parla local. L'any [[1874]] Godelleta fou ocupada per les tropes [[Guerres Carlines|carlines]], capitanejades per [[José Santés y Murgui|José Santés]].

L'economia local es basa fonamentalment en l'[[agricultura]], especialment el sector [[Vi|vinater]], representat per la Cooperativa Vinícola, on el producte estrella és el [[Moscatell]] de Godelleta amb [[denominació d'origen]] i reconeguda anomenada;. lL'augment del terreny regat ha donat pas als [[Arbre fruiter|fruiters]], [[Taronger|tarongers]] i presseguers[[Bresquilla|bresquilleres]]. El [[Sector terciari|sector serveisservicis]] abasta una certa importància, ja que des de la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]] del segle XX, Godelleta s'ha farcit d'urbanitzacions de segona residència per als valencians.

* '''Església de Sant Pere Apòstol'''. De 1830-1884. La primitiva parròquia es va erigir en rectoríarectoria de moriscs en [[1574]]. El temple actual va començar a construir-se entre [[1830]] i [[1835]] i es va acabar en [[1884]], conservant encara algunes parts corresponents al [[segle XVIII]]. És un temple de senzilla factura isenzilla, que ha estat recentment rehabilitat amb actuacions en la seva [[cúpula]], [[façana]], [[sagristia]] i capella de la Comunió, (última estada a ser restaurada, ifon inaugurada al desembre de [[2006]]).

* '''[[Torre (Godelleta)|La Torre Moruna]]'''. EmbrióConstituïx l'embrió del poble. Actualment és de propietat particular i es troba en estat de ruïna parcial. L'ajuntament pretén la seua adquisició per a restaurar-lo i convertir-lo en l'emblema de la localitat. Potser està comunicada amb l'església, bastida sobre l'antiga mesquita, per un passadís subterrani a hores d'ara afonat.

* '''Ajuntament'''. De factura moderna va ser construït després de l'enderrocament de l'antic edifici. Record de l'anterior, és una ceràmica amb la imatge de Sant Pere en la seva façana, que fa al·lusió a les relíquies que Godelleta i [[Roma]] posseïxen d'aquesteixe sant i de Sant Pau. Destaca la font, instal·lada faa unaprincipis dècadadel [[segle XXI]], en el centre de la plaça d'Espanya.

* '''Celler Cooperatiu Sant Pere Apòstol'''. Edifici situat a l'entrada del poble i clar exemple de l'arquitectura dels anys del "''[[desarrollismo]]''".

* '''Cases típiques'''. Malgrat la destrucció de molts edificis singulars, l'últim ha estat el Xalet Xirivella, encara es conserven, a les portes d'algunes cases que ostenten, reixes, balconades o ceràmiques en les seves portes dignes de ser admirades i posades en valor, evitant la desaparició del ja molt minvat patrimoni de la població.

* '''Font ''del Recreo''''', situada al final del passeig del mateix nom, compta amb un antic aveurador[[abeurador]] per a animals.

* '''Font del Murtal''', sense ús en l'actualitat i situada en el Passeig ''del Recreo''. Va Serser construïda després de ser canalitzades les aigües de la deu del mateix nom en [[1926]].

* '''Sant Pere Apòstol'''. El 29 de juny se celebren les festes en honor al patró del poble amb "[[bous al carrer"]] i actes religiosos.

* '''Festes d'estiu'''. Durant la segona quinzena d'[[agost]], a Godelleta se celebren les festes en honor a l'Assumpció, Sant Roc, Verge del Carme, Crist del Perdó i de la Bona Mort. Amb actes religiosos, ofrenes de flors, focs d'artifici, revetlles[[Revetlla|revetles]] i una setmana taurina.

Godelleta ha sigut tradicionalment un poble de gran afició a la [[pilota valenciana]], i més concretament a la modalitat de la [[galotxa]]. De fet, compta amb un club molt actiu que ha sigut prepulsor de campionats i trofeus importantimportants per a la història d'aquesteste esport, com ara el [[Trofeu el Corte Inglés]], on ha quedat campió en diverses ocasions ([[2004]], [[2002]] i la primera edició de [[1976]]). També ha guanyat el [[Campionat Autonòmic Interpobles]] en les edicions del 2007, 2004 i 2003.

Cal fer esment a la seua canxa de pilota, o "''carrer artificial''", de grans dimensions i que ha acollit diferentsdiverses finals dels campionats més importants abans esmentatssusdits i que serveixservix de recinte per al desenvolupament de l'Escola de Pilota que compta amb una gran pedrera de jugadors. Un dels grans events de l'any és la disputa del [[Trofeu Moscatell]], tant per a aficionats com per a professionals.