|
== Geografia ==
El poble de Iàtova, situat a la major altitud de la comarca de la Foia de Bunyol, està catalogat com poble d'alta muntanya. Se situa a 420 metres sobre el nivell del mar; per altra banda, és també el poble més interior de la comarca. El nucli s'allotja als peus del ''Motrotón'', una lloma arrodonidaarredonida que faconstituïx dl'emblema local.
El riu ''Juanes'' que, a més del toll de la Carbonera (on en altres temps vahi haverhagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de ''las Palomas''. A més, esdisposa gaudeix d'unsde paratges naturals com ara la [[Serra Martés]], les ''Pardenillas'', la [[Tabarla]], ''el [[Riu Millars (Magre)|Mijares]] i l'', [[embassament de Forata]], etc.
== Història ==
En el cim del [[Motrotón]] i en el [[Pico de los Ajos]] hi ha jaciments ibers de l'[[edat del bronze]];. Després de la conquista cristiana de [[1238]], l'alqueria musulmana, coneguda com a ''Atava'', rereva la conquesta cristiana fouser donada per [[Jaume I]] (1208-1276), el [[1238]], juntament amb Bunyol, Macastre (''Amacasta''), Alboraig i [[Montroi]], aal cavaller aragonés [[Roderic de Liçana]], qui la va cedir-la elen [[1279]] a [[Hug de FolcaquerFollalquer]], tinent del gran mestre de l'[[orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]];. [[Jaume el Just]] (1267-1327) va reincorporar-la a la Corona el [[1304]] per a donar-la a son fill en [[1315]];, el qual en [[1328]] va cedir-la al seu fill Jaume, de [[Teresa d'Entença]], juntament amb tota la Foia;. En [[1348]] va passar a [[Pere d'Aragó i d'Anjou|Pere d'Aragó]], [[comte d'Urgell]] el [[1348]], i reredesprés lade seuaser derrotaderrotat, de nou a la Corona ([[1393]]);. Va ser confiscada per [[Ferran d'Antequera|Ferran I]] (1380-1416) fou venuda a Berenguer Mercader, qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de [[1467]];. posseeixIàtova posseïx parròquia independent de la de Setaigües des delde l'any [[1530;]]. elEn [[1609]], quanany restàde despobladal'[[Expulsió finsdels amoriscos|expulsió ladels seuamoriscs]], repoblacióva elquedar despoblada fins a [[1611]], seguiaquan encara sentera una aldea de Bunyol anomenada ''Safoya''.
== Demografia ==
|}
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'[[agricultura de secà]]. Predominen els cultius de [[Garrofer|garroferes]], ametllers[[Ametller|ametlers]] i [[Olivera|oliveres]].
== Política i Govern ==
== Monuments ==
* '''Església dels Sants Reis'''. És barrocad'estil [[barroc]], originarioriginària del [[segle XVII]], sien béel sofreix[[segle XVIII]] se'n feu una remodelació eni elva segleser XVIII,decorada aquestad'acord decoradaamb alel gust [[Neoclassicisme|neoclàssic,]]. Va ser construïda en l'antiga [[mesquita]], ende la qual es conserva la torre del campanar.
* '''El Pou de la neu'''. SegleDel [[segle XVII]], és un dipòsitdepòsit de neu que servia per a conservar els aliments, tècnica ja utilitzada pels musulmans. ÉsEs untracta delsd'una pocsde edificisles d'aquestespoques característiques[[Pou de neu|neveres]] que es conserven endins d'un nucli urbà.
* '''CascNucli urbà'''. Pels carrerons del poble podem trobar casonescasalicis senyorials del [[segle XIX]], l'antic [[Safareig (llavador)|safareig]] i escorxador[[Escorxador|matador]] rehavilitatsrehabilitats en una sala polivalent on s'organitzen actes culturals.
== Llocs d'interés ==
* '''Cova de ''las Palomas'''''. CascadaAllí es forma una bella [[cascada]] d'aproximadament 20 metres d'altura i gran bellesa.
* '''[[Embassament de Forata]]'''.
* '''Riu ''Juanes'''''. NeixNaix en el terme municipal,. Són destacantdestacables els seuspaisatges paisatgesvora riu, així com la seva flora i la seva fauna, pròpiaque de laels comarcahabiten.
* '''[[Tabarla]]'''. Paratge natural en el [[riu Magre]].
* '''Vall del riu Mijares'''. Paisatge fluvial envoltat de masses boscoses.
* '''El Motrotón'''. És la muntanya emblemàtica del poble, que destaca sobre la resta del paisatge.
== Festes i celebracions ==
* '''[[Falles]]'''. Tenen lloc el cap de setmana posterior a Sant Josep ([[19 de març]]).
* '''Festes Patronals'''. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat el cap de setmana més proper al [[15 de maig]] amb una fira de maquinària agrícola.
* '''Festes Majors'''. Se celebren a mitjan [[agost]]. DestacantHi destaca la cavalcada en la qual participen un gran nombre d'habitants del poble, les revetlles[[Revetlla|revetles]], i per descomptat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfressen i ballen fins a l'alba, donant pas a la setmana taurina amb "bous[[bou deen corda"]], grans concursos de ramaderies i "bous[[bou embolats"embolat]].
== Referències ==
| 