Macastre: diferència entre les revisions

Situat entre les conques dels rius Bunyol i [[Riu Magre|Magre]]. El relleu és bastant accidentat i constituït per petites elevacions i llomes de materials [[cretaci]]s integrats en el [[Sistema Ibèric]]. En la meitat nord destaca el turó[[tossal]] del Castell (430 m.[[Metres sobre el nivell del mar|msnm]]), al peu de la qual s'estén la població, després de salvar la rambla de l'Horteta, el terreny torna a elevar-se com en el Puntal de Santa Bàrbara (400 m.) i el de la Foia de l'Estanquera (429 m.); després sobrevé la vall del riu Magre i a l'altre costat, en l'extrem sud, comencen els primers contraforts de la serra de Dosaigües, de majors proporcions que les altures en terme de Macastre.

Les deixallesrestes de poblament humà més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'[[Edat del Bronze]]; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; delde l'any [[1122]] hi ha notícia de què el rei d'Aragó [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] (1073-1134) recaptava [[paria|paries]] als [[almoràvits]]; en [[1232]], rere la capitulació de [[València]], els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per [[Jaume I]] (1208-1276) de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l'actual comarca de la Foia de Bunyol i que fou concedit, el [[28 d'abril]] de [[1238]], a [[Roderic de Liçana]], el qual va transferir-la a l'[[orde de l'Hospital]];. finsFins a l'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscs, elde [[1609]], la població creixia ràpidament –64 famílies en el [[desarmament dels moriscos valencians|desarmament]] del [[1563]] i 98 en la tatxa del [[1602]], ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de [[Castella]],; però aquestaeixa empentaespenta demogràfica es va veurefon frustrada amb el desterrament d'aquestsdels moros i, si bé el [[10 de novembre]] delde [[1611]] es va concedir [[carta de poblaciópoblament]] a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en [[Gaspar Mercader i Carròs|Gaspar Mercader i Carroç]], senyor de Macastre, aquestsels nous pobladors no abastavenarribaven a la vintena. de veïns; finsFins al [[segle XVIII]] no es va produir la recuperació demogràfica, que, des d'aleshoresde semprellavors ha anat en ascens moderat ascensfins amba unala davallada de població que tingué lloc en les dècades centrals del [[segle XX]].

Basada tradicionalment en l'[[agricultura de secà]] amb predomini del cultiu de l'[[olivera]], [[vinya]] i [[Garrofer|garrofera]]. Produïx [[oli d'oliva]] d'excel·lent qualitat.

LaEntre passejadaels pelllocs pobled'interés permetdins gaudirdel denucli urbà es troben la '''''Plaza de los Árboles''''', amb arbres centenaris, la '''font del Bolot''', realitzada en les primeries del segle XX amb rajoles d'estil[[Estil modernista|estil moderniste]] i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni destaca:

* '''[[Castell|El castell]]'''. Bressol de la població, ja que la seua fundació podria datar-se ende ell'[[Edat del bronze|Edat del Bronze]], àdhucencara que el seu floriment és en d'època islàmica, ([[segle XI]]). Actualment es troba en estat de ruïna i l'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.

* '''Església de la Transfiguració del Salvador'''. SegleConstruïda en el [[segle XVII]], té ambun bonic [[campanar]] [[barroc]].

*[[Fitxer:Mi morena me ayudó - Canción de Trilla - Macastre (8-A).ogg|miniatura|''Mi morena me ayudó,'' [[canción de trilla]] interpretada per Josefa Sierra Broch.]]

* '''Festes Patronals'''. Es porten a terme durant la primera quinzena d'[[agost]]. En elles es combinen actes religiosos i de caràcter [[pagà]]. Estan dedicats als patrons SanSant Salvador i Santa Bàrbara.

* '''Setmana taurina'''. Immediatament després, i durant tota una setmana, podemes gaudirduen delsa terme festejos taurins organitzats per la Comissió.

* '''Festes de les Filles de MaríaMaria'''. Sempre estenen realitzenlloc el primer cap de setmana de [[setembre]]. En elles, a més dels actes religiosos en honor ade la VergeMare de Déu, es realitzen revetlles[[Revetlla|revetles]], cavalcades, ofrenes de flors, [[Mascletada|mascletades]] i [[Focs artificials|castell de focs artificials]].