Força nuclear feble: diferència entre les revisions

Durant molt de temps es cregué que les [[llei física|lleis de la naturalesa]] romanien sota la mateixa [[reflexió (física)|reflexió]] de mirall, la inversa de tots els [[espai euclidià|eixos espacials]]. S'esperava que els resultats d'un experiment vists mitjançant un mirall fossin idèntics als resultats d'una còpia reflectida en mirall de l'equip experimental. Aquesta anomenada llei de la [[llei de conservació|conservació]] de la [[paritat (física)|paritat]] se sabia que era respectada per la [[gravitació]] clàssica, per l'[[electromagnetisme]] i per la [[interacció forta]]; s'assumia que era una llei universal.<ref>{{ref-llibre | títol = American scientists | autor = Charles W. Carey | capítol = Lee, Tsung-Dao | any = 2006 | editorial = Facts on File Inc. |url=http://books.google.co.uk/books?id=00r9waSNv1cC&pg=PA225 | pàgina = 225 |isbn=9781438108070 | llengua = anglès}}</ref> HoweverTanmateix, ina themitjan mid-1950s1950, [[Chen Ning Yang]] i [[Tsung-Dao Lee]] suggeriren que la interacció feble podria violar aquesta llei. [[Chien-Shiung Wu]] i col·laboradors seus descobriren l'any 1957 que la interacció feble viola la paritat, la qual cosa ajudà Yang i Lee a guanyar el [[premi Nobel de Física]] de l'any 1957.<ref>{{ref-web |editor=Nobel Media |obra=NobelPrize.org | títol = The Nobel Prize in Physics 1957 |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1957/ | llengua = anglès}}</ref>

Tot i que la interacció feble ja havia estat descrita per la [[teoria de Fermi]], la descoberta de la violació de paritat i la teoria de la [[renormalització]] suggerien que calia abordar-la d'una nova manera. El 1957, [[Robert Marshak]] i [[George Sudarshan]] i, una mica més tard, [[Richard Feynman]] i [[Murray Gell-Mann]], proposaren un [[lagrangià]] V-A ([[vector (geometria)|vector]] menys [[vector axial]] o esquerrà) per a les interaccions febles. En aquesta teoria, la interacció feble actua solament sobre les partícules esquerranes (i les antipartícules dretanes). Com que la reflexió de mirall d'una partícula esquerrana és dretana, això explica la violació de paritat. És interessant el fet que la teoria V-A fos desenvolupada abans de la descoberta del [[bosó Z]], per la qual cosa no incloïa els camps dretans que entren en la interacció de corrent neutre.

Tanmateix, aquesta teoria permetia que es conservés una simetria composta [[violació CP|CP]]. La CP combina la paritat P (canviant d'esquerra a dreta) amb una conjugació de càrrega C (canviant partícules amb antipartícules). ElsTornà físicsa resultarensorprendre sorpresosels defísics nou quanque, l'any 1964, [[James Cronin]] i [[Val Fitch]] mostrarenmostrassin evidències clares en desintegracions de [[kaon]]s que la simetria CP també es podria estar trencanttrencar; això els ajudà a guanyar el [[premi Nobel de Física]] de 1980.<ref>{{ref-web |editor=Nobel Media |obra=NobelPrize.org | títol = The Nobel Prize in Physics 1980 |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1980/ | llengua = anglès}}</ref> El 1973, [[Makoto Kobayashi]] i [[Toshihide Maskawa]] demostraren que la violació CP en la interacció feble requereix més de dues generacions de partícules,<ref name="KM">{{ref-publicació | autor = M. Kobayashi, T. Maskawa | any = 1973 | títol = CP-Violation in the Renormalizable Theory of Weak Interaction | publicació = [[Progress of Theoretical Physics]] | volum = 49 | exemplar = 2 | pàgines = 652–657 |doi=10.1143/PTP.49.652 |bibcode = 1973PThPh..49..652K | llengua = anglès}}</ref> predinti predigueren de manera efectiva l'existència d'una (llavors desconeguda) tercera generació, fins aleshores desconeguda. Aquesta descoberta els féu guanyar la meitat del premi Nobel de Física de 2008.<ref>{{ref-web |editor=Nobel Media |obra=NobelPrize.org | títol = The Nobel Prize in Physics 1980 |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2008/ | llengua = anglès}}</ref> A diferència de la violació de paritat, la violació CPU ocorre en un petit nombre d'ocasionsde casos, però segueixcontinua de sentser la resposta a la diferència entre la quantitat de matèria i [[antimatèria]] de l'univers; forma una de les tres condicions d'[[Andrei Sakharov]] per a la [[bariogènesi]].<ref>{{ref-llibre | títol = CP violation |editor=Cecilia Jarlskog | autor = Paul Langacker | capítol = Cp Violation and Cosmology | any = 1989, 2001 | editorial = World Scientific Publishing Co. | lloc = Londres, [[River Edge]] |url=http://books.google.co.uk/books?id=U5TC5DSWOmIC | pàgina = 552 |isbn=9789971505615 | llengua = anglès}}</ref>