Nils: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Hi incloc el punt de vista discrepant amb Renada Laura Portet de Joan Pere Le Bihan sobre el nom del vilatge. |
|||
Línia 14:
'''Nils''' és la grafia preferida pel [[DCVB]], el [[DECAT]], [[Alart]], [[Joan Peytaví Deixona]] i [[Renada Laura Portet]] que dóna una explicació detallada sobre la polèmica a propòsit del nom del municipi: ''A vegades, són els mateixos habitants els qui, posats a votar, rebutgen la forma ortodoxa. Així va passar al poblet de NILS, un caseriu del municipi de Pontellà. Quan s'hi va instal·lar una «Bressola», el director de l'escola va opinar que Nyils, amb la -N- palatal inicial sonava més com a «català». I va fer canviar en aquest sentit la grafia als cartells de senyalització! Sense cap raó històrica ni filològica, ja que tenim el topònim ben documentat, amb atestacions carolíngies ben clares i evidents, per a establir: ăsinŭ com a origen : - et Asinilos (Alart, 982), - in Asinilos (M H., 982)- de Anils (Alart, 1185). Hi va haver una reunió del Consell municipal a l'Ajuntament del poble amb concertació col·lectiva de tots els habitants que, preguntats i sentint-se potser ofesos que la N- inicial simple representés els ases (petits) o rucs (que segurament s'hi criaven a l'Edat Mitjana), s'estimaren més escollir la forma amb N palatal, ja que el mot així format podia correspondre, segons el seu parer errat, a: anyells! Cosa impossible, filològicament, ja que sempre manca, a tota la documentació, la -nn- geminada qui, ella, prové de «l'annŭcŭlu» del baix llatí. Matant els ases per a posar-hi anyells, l'honor del poble quedava incòlume. Però, en nom de la ciència i de la història patrimonial (i per culpa d'una simple fantasia), es pot admetre un tal engany, que és una transgressió de la veritat ? I tan més quan va en contra dels quatre grans especialistes en assumptes de toponímia catalana: Alcover, Moll, Joan Coromines i Alart que sempre han estat d'acord per a escriure NILS amb la simple dental oclusiva inicial!''.<ref>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/294.pdf|títol=Toponímia nordcatalana i vandalisme onomàstic, [[Renada-Laura Portet]] (Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12)| consulta=19.05.2016|llengua= català| editor=Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)|data=}}</ref> Joan Peytaví Deixona també prefereix en l'àmbit general la grafia amb N etimològica: ''La palatalització d'algunes nasals, freqüent en molts àmbits del català septentrional. Només se'n pot acceptar l'ús complementari en registres col·loquials. Els seus orígens són diversos (arcaismes, occitanismes, etc.): sovint [su'βiɲ], granota [grə'ɲotə], Nils ['ɲils].''<ref>''El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte'', Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, {{ISBN|978-84-9965-320-4}}, Col·lecció: Biblioteca Filològica, Editorial IEC, 2016.https://books.google.com/books?id=WrOGDQAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ViewAPI</ref>
[[Joan Pere Le Bihan]] és el director de l'escola «Bressola» de Nyils a què fa referència Renada Laura Portet. Le Bihan era en aquell moment president de [[la Bressola]] i nega que ell digués mai que ''[Nyils], amb la -N- palatal inicial, sona més com a «català»''. Le Bihan argumenta que si defensa la grafia ''Nyils'' és perquè la pronúncia local i de l'entorn del vilatge, de forma unànime, és [ɲils]<ref name="A"/> escrit ''Nyils'' (cosa que [[Renada Laura Portet]] desmenteix),<ref name="gencat"/> i perquè una ''n'' inicial es pot palatalitzar de la mateixa manera que ho fa la ''l'', també inicial, de topònims com ''Lleida'', entre moltíssims altres exemples.
La grafia '''Nyils''' també la trobem en molts textos i, a banda de [[Joan Pere Le Bihan]], també és avalada per [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] i altres autors<ref name="A"/>com el geògraf nord-català [[Joan Becat]].
| |||