Obre el menú principal

Canvis

1.626 bytes afegits, fa 13 anys
cap resum d'edició
Tribu [[na-dené]] del subgrup chimnesyan, segons terminologia de Wesley Powell, el nom de la qual volia dir “gent del riu Skeena” i que es dividia en tres tribus: '''Niska''' (dividida en els grups ''Kithatch'' o ''Gitrhatin, Kitgigenik'' o ''Gitwinksilk, Kitwinshilk'' i Kitanwilksh), '''Gitsan''', ''Gyttkshan'' o ''Kitsan'', i '''Coast Tsimshian'''. Ocupava Mainland i les illes als voltants dels rius Skeena i Milbanke Sound, entre [[Colúmbia Britànica]] i [[Alaska]]. Els Niska vivien als marges del Nass, els Tsimshian al baix Skeena i a New Metlakatla (Annette Island, Alaska) i els Kitsan a l’alt Skeena. Llur territori té uns 20.000 km².
 
== Demografia i divisió interna ==
 
El 1910 eren uns 2.100 individus, augmentaren a 7.000 el 1962, d’ells uns 800 a [[Alaska]], i el 1992 hi havia uns 15.000: 5.000 niska (dels quals 2.500 parlaven la llengua materna) uns 5.000 kitsan i 1.500 tsimshian a [[Alaska]] i uns 1.435 parlants a la Colúmbia Britànica. El 2000 hi havia 21.818 indis.
 
Segons el cens dels [[Estats Units]] del 2000, hi havia 2.177 tsimshian purs, 388 barrejats amb altres tribus, 663 barrejats amb altres races i 132 amb altres races i altres tribus. En total, 3.360 individus. Segons el cens del [[Canadà]] del 2000, hi havia 18.414 individus, i es dividien en els consells tribals:
 
** '''GITKSAN-WET'SUWET'EN''', que comprèn les reserves '''Gitanmaax''' (2.004 h), '''Gitanyow''' (696 h), '''Gitwangak''' (1.045 h), '''Glen Vowell''' (358 h) i '''Kispiox''' (1.338 h). En total, 5.441 individus.
 
** '''OWEEKENO-KITASOO-NUXALK''' (Tsimshian), que comprèn les reserves '''Kitasoo''' (501 h), i fora del consell les de '''Kitkala''' (1.638 h), '''Kitsela''' (492 h), '''Kitsumkalum''' (633 h), '''Lax-kw'alaams''' (2.917 h), '''Metlakatla''' (715 h), '''Hartley Bay''' (653 h). En total, 7.549 individus
 
** '''NISGA’A NATION''', que comprèn les reserves '''Gitlakdamix''' (1.696 h), '''Gingolx''' (1.842 h), '''Gitwinksihlkw''' (358 h), '''Laxgalt'sap''' (1.532 h). En total, 5.428 individus.
Són força coneguts per llur art, escultura i pintura dels pals totèmics fets de planxes de cedre, similars a les de les tribus de la cultura del Noroest ([[tlingit]], [[haida]], [[nootka]] i [[kwakiutl]]). Com totes elles, també celebraven el [[potlacht]] quan nomenaven un capdill, celebraven la construcció d’una casa o un pal totèmic o concedien nous privilegis. Endemés, sembla ser que practicaren antigament el canibalisme ritual.
La seva religió era força personal, creien en forces de la natura que donaven poder a l’home per guarir els problemes si es portava bé, i que cada home tenia un esperit guardià. Apreciaven als bessons com a xamans, que podien curar i eren poderosos. També tenien societats secretes.
 
 
== Idioma ==
 
La seva llengua es caracteritzava per la profunda separació dels verbs transitius i intransitius, per les formes gramaticals diferents si l’objecte era present o absent i per la formació del plural a base d’una altra arrel. Endemés, tenien set classes de numeració:
** Si no refereix a cap objecte determinat
** Si es numera animals i coses planes
** Per a divisions de temps i coses rodones
** Per a éssers humans
** Per a coses llargues
** Per a canoes
** Per a mesures
 
== Història ==
Es van mantenir aïllats dels europeus fins el 1862, malgrat que entre el 1700 i el 1800 hi arribaren algunes expedicions angleses, espanyoles, franceses o rússes. Fins i tot la ''Hudson Bay Co'' hi fundà al seu territori els establiments de Fort Simpson el 1831 i Fort Essington el 1835. El 1862 s’hi establiria la missió anglicana de Metlaketla dirigida per William Duncan (1833-1918), arribat al territori el 1857. Però en constituir-se el Territori de la [[Colúmbia Britànica]] es va construir la ''Grand Trunk Pacific Railway'' a Prince Rupert i es va trobar or a [[Klondyke]] (Alaska), cosa que va portar al territori molts colons blancs. Per això el 1887 uns 823 tsimshian s’establiren a Metlakatla (Alaska).
 
En literatura cal destacar el contador d’històries Robert Frederiksen (''Ravenspeaker'').
 
== Bibliografia ==
 
WISSLER, Clark (1993) ''Los indios de Estados Unidos de America'', Paidós Studio, nº 104 Barcelona
 
Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
 
Article Tsimshian a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
 
Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
 
Article Tsimshian a ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE, Barcelona 1925
 
Enllaç en anglès sobre la llengua a [http://www.uaf.edu/anlc/langs/ts.html] i d'art a [http://www.mala.bc.ca/www/discover/educate/posters/laurat.htm]
349.590

modificacions