Revisió del 21:28, 21 nov 2005 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.574 edits Cap resum de modificació		Revisió del 21:36, 21 nov 2005 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.574 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Tribu [[na-dené]] del subgrup chimnesyan, segons terminologia de Wesley Powell, el nom de la qual volia dir “gent del riu Skeena” i que es dividia en tres tribus: '''Niska''' (dividida en els grups ''Kithatch'' o ''Gitrhatin, Kitgigenik'' o ''Gitwinksilk, Kitwinshilk'' i Kitanwilksh), '''Gitsan''', ''Gyttkshan'' o ''Kitsan'', i '''Coast Tsimshian'''. Ocupava Mainland i les illes als voltants dels rius Skeena i Milbanke Sound, entre [[Colúmbia Britànica]] i [[Alaska]]. Els Niska vivien als marges del Nass, els Tsimshian al baix Skeena i a New Metlakatla (Annette Island, Alaska) i els Kitsan a l’alt Skeena. Llur territori té uns 20.000 km². == Demografia i divisió interna == El 1910 eren uns 2.100 individus, augmentaren a 7.000 el 1962, d’ells uns 800 a [[Alaska]], i el 1992 hi havia uns 15.000: 5.000 niska (dels quals 2.500 parlaven la llengua materna) uns 5.000 kitsan i 1.500 tsimshian a [[Alaska]] i uns 1.435 parlants a la Colúmbia Britànica. El 2000 hi havia 21.818 indis. Segons el cens dels [[Estats Units]] del 2000, hi havia 2.177 tsimshian purs, 388 barrejats amb altres tribus, 663 barrejats amb altres races i 132 amb altres races i altres tribus. En total, 3.360 individus. Segons el cens del [[Canadà]] del 2000, hi havia 18.414 individus, i es dividien en els consells tribals: '''GITKSAN-WET'SUWET'EN''', que comprèn les reserves '''Gitanmaax''' (2.004 h), '''Gitanyow''' (696 h), '''Gitwangak''' (1.045 h), '''Glen Vowell''' (358 h) i '''Kispiox''' (1.338 h). En total, 5.441 individus. '''OWEEKENO-KITASOO-NUXALK''' (Tsimshian), que comprèn les reserves '''Kitasoo''' (501 h), i fora del consell les de '''Kitkala''' (1.638 h), '''Kitsela''' (492 h), '''Kitsumkalum''' (633 h), '''Lax-kw'alaams''' (2.917 h), '''Metlakatla''' (715 h), '''Hartley Bay''' (653 h). En total, 7.549 individus '''NISGA’A NATION''', que comprèn les reserves '''Gitlakdamix''' (1.696 h), '''Gingolx''' (1.842 h), '''Gitwinksihlkw''' (358 h), '''Laxgalt'sap''' (1.532 h). En total, 5.428 individus. Línia 19: Són força coneguts per llur art, escultura i pintura dels pals totèmics fets de planxes de cedre, similars a les de les tribus de la cultura del Noroest ([[tlingit]], [[haida]], [[nootka]] i [[kwakiutl]]). Com totes elles, també celebraven el [[potlacht]] quan nomenaven un capdill, celebraven la construcció d’una casa o un pal totèmic o concedien nous privilegis. Endemés, sembla ser que practicaren antigament el canibalisme ritual. La seva religió era força personal, creien en forces de la natura que donaven poder a l’home per guarir els problemes si es portava bé, i que cada home tenia un esperit guardià. Apreciaven als bessons com a xamans, que podien curar i eren poderosos. També tenien societats secretes. == Idioma == La seva llengua es caracteritzava per la profunda separació dels verbs transitius i intransitius, per les formes gramaticals diferents si l’objecte era present o absent i per la formació del plural a base d’una altra arrel. Endemés, tenien set classes de numeració: Si no refereix a cap objecte determinat Si es numera animals i coses planes Per a divisions de temps i coses rodones Per a éssers humans Per a coses llargues Per a canoes Per a mesures == Història == Es van mantenir aïllats dels europeus fins el 1862, malgrat que entre el 1700 i el 1800 hi arribaren algunes expedicions angleses, espanyoles, franceses o rússes. Fins i tot la ''Hudson Bay Co'' hi fundà al seu territori els establiments de Fort Simpson el 1831 i Fort Essington el 1835. El 1862 s’hi establiria la missió anglicana de Metlaketla dirigida per William Duncan (1833-1918), arribat al territori el 1857. Però en constituir-se el Territori de la [[Colúmbia Britànica]] es va construir la ''Grand Trunk Pacific Railway'' a Prince Rupert i es va trobar or a [[Klondyke]] (Alaska), cosa que va portar al territori molts colons blancs. Per això el 1887 uns 823 tsimshian s’establiren a Metlakatla (Alaska). En literatura cal destacar el contador d’històries Robert Frederiksen (''Ravenspeaker''). == Bibliografia == WISSLER, Clark (1993) ''Los indios de Estados Unidos de America'', Paidós Studio, nº 104 Barcelona Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970 Article Tsimshian a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983 Article Tsimshian a ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE, Barcelona 1925 Enllaç en anglès sobre la llengua a [http://www.uaf.edu/anlc/langs/ts.html] i d'art a [http://www.mala.bc.ca/www/discover/educate/posters/laurat.htm]

Tsimshian: diferència entre les revisions