Cambra de Representants dels Països Baixos: diferència entre les revisions

La '''TweedeCambra Kamerde Representants dels Països Baixos''' (en [[neerlandès]], ''Segona Cambra'') és com es coneix popularment la '''Tweede Kamer der Staten-Generaal''' ({{Audio|2e_kamer.ogg |{{mida|1=pronunciació}}}}, literalment "Segona Cambra dels Estats Generals"), que és la [[cambra baixa]] dels [[Estats Generals dels Països Baixos|Estats Generals]] dels [[Països Baixos]]. ComptaEstà ambformada per 150 diputats escollitselegits cada quatre anys per [[sufragi universal]] en [[representació proporcional]]. La seuCambra ésde aRepresentants [[Laes Haia]]troba finssituada aldins 1992del alcomplex d'edificis històrics del [[Binnenhof]], data a [[la qual va transferir-se a un edifici modern més ample, tot just fora del conjunt històricHaia]].

La Segona Cambra de Representants és la principal deldels Parlament[[Estats Generals]] (parlament), on es du a terme la discussió dediscuteixen les propostes de [[legislació]] i revisió de les accions del govern. Tant el govern com la Segona Cambra de Representants tenen el [[iniciativa legislativa|dret d'iniciativa legislativa]]; la Cambra ho discuteix les diferents iniciatives i si éssón aprovataprovades per majoria, l'enviasón aenviades laal [[EersteSenat Kamer|Primeradels CambraPaïsos Baixos|Senat]] ''(Eersteper Kamer)a la seva aprovació definitiva.''

La revisió de les accions del govern prenté la forma d'interrogatori formal, cosa que pot donar lloc a [[moció|propostes de resolució,]] oque béinstin instant alel gabinet ao bé en adoptar-les accions, o bé d'en abstenir-se'n. Cap persona podràpot ser membre alhorade della Cambra de ParlamentRepresentants i del govern alhora, llevat quanque el govern encara no hagi pres jurament.

La Segona Cambra de Representants també és responsable de la primera ronda de selecció de jutges[[jutge]]s del [[Tribunal Suprem dels Països Baixos|Tribunal Suprem]] (''Hoge Raad der Nederlanden''). EsLa presentacambra és l'encarregada de presentar al govern una llista de tres noms per a cada posició vacant al Govern. Endemés, també tria el [[Defensor del Poble]] neerlandès i els seus subsidiaris.

ElEls termini màximmembres de la Segona Cambra ésdels Representants s'elegeixen per un mandat de quatre anys. Qualsevol persona amb dret a vot als [[Països Baixos]] també té el dret a crear un partit polític i participar en les eleccions pera la Segona Cambra de Representants. Les eleccions es convoquen quan el govern perd la confiança del Parlamentparlament, quan es trenca la coalició de govern, quan expira el mandat de la Segona Cambra de Representants o quan no éses perpot formar una coalició de govern.

Els partits que hi vulguin participar s'han d'inscriure 43 dies abans de les eleccions, i han de presentar una llista nacional d'un màxim de 50 candidats (80 si el partit ja compta amb més de 15 escons). Els partits que no comptin amb cap candidat a la Segona Cambra de Representants també han de pagar un dipòsit (11.250 euros per a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2006|eleccions de novembre 2006]], per a tots els districtes junts) i amb 30 signatures de suport dels residents de cada un dels 19 districtes electorals on pensen presentar-se.

El lijsttrekker del partit que obté la majoria a les eleccions es convertirà en el [[Primer ministre dels Països Baixos|primer ministre]]. Els partits poden optar per competir amb les llistes de candidats diferents en cadascun dels 19 districtes electorals, però com que els escons s'assignen a nivell nacional i no per districte, la majoria dels partits tenen llistes gairebé idèntiques en tots els districtes amb candidats a nivell nacional. Només els grans partits solen tenir alguns dels candidats regionals a la part inferior de les seves llistes.

Els ciutadans dels Països Baixos majors de 18 anys tenen dret a vot, amb les excepcions: dels presos que compleixen una pena de més d'un any, aquells que han estat declarats incapaços per un tribunal a causa de demència, i els residents a [[Aruba]], [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] que no hagin residit deu anys als Països Baixos o que no hagin treballat al servei civil neerlandès.

Es pot donar el vot a un sol candidat. Molts votants seleccionen un dels ''lijsttrekkers'' (per exemple, [[Jan Peter Balkenende]] va rebre 2.198.114 vots, mentre que la [[Crida Demòcrata Cristiana|CDA]] en va rebre 2.608.573 vots a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 2006]]), però es pot donar un vot de preferència per a un candidat situat en una posició més avall a la llista.

Una vegada es coneixen els resultats de les eleccions, els escons són assignats als partits. El nombre de vots vàlids nacionals emesos es divideix per 150, el nombre d'escons disponibles, establint un llindar per a cada escó (''kiesdeler''). El nombre de vots de cada partit es divideix per aquest llindar i se'ls atribueix un nombre inicial d'escons. Qualsevol partit que no arribi al llindar de vots (menys d'un en 150 del total de vots emesos) no aconsegueix representació a la Cambra, de manera que el llindar està sempre a un 0,67% del nombre total de vots vàlids a nivell nacional. Aquest és un dels llindars més baixos per a eleccions parlamentàries arreu del món. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1977]], per exemple, un partit va obtenir un escó tot i treure només un 0,77% dels vots. Qualsevol partit que ha rebut més del 75% del llindar de vots li és reemborsat el seu dipòsit de garantia.

Després de l'assignació inicial dels escons, els restants s'assignen mitjançant la [[regla D'Hondt]], que afavoreix lleugerament als grans partits. Les coalicions polítiques competeixen per la resta dels escons com a una llista combinada de tots els partits de la coalició, de manera que poden obtenir més escons. Posteriorment, els escons són assignats als partits dins de la combinació llista amb el [[Mètode de Hamilton|mètode delde Hamilton o de la resteresta major]].

Una vegada que es coneix el nombre d'escons assignats a cada partit, en general s'assignen als candidats en l'ordre que apareixen a la llista del partit. Però actualment també es té en compte el vot preferencial. Qualsevol candidat que rebi més d'un quart del llindar en els vots de preferència personal (el llindar de preferència o ''voorkeursdrempel'', 0.1675% del nombre total de vots vàlids), es considerarà elegit per dret propi, deixant enreresuperant els candidats de la zona més alta de la llista.

A les eleccions de novembre de 2006 només un dels candidats va obtenir un escó exclusivament a través de vots de preferència, mentre que 26 altres candidats que arribaren al llindar de preferència ja van ser elegits basant-se en la seva posició en la llista. Si un candidat no pot ocupar l'escó ala parlamentla cambra (per exemple, és nomenat ministre, decideix no entrar ala Parlamentla cambra, o renunciarhi renuncia més tard), el següent candidat de la llista ocupa el seu lloc.

Després quede l'assignació de tots els escons siguin assignats, es forma unel govern, generalment basat en partits que, combinats, tinguin la majoria dels escons a la cambra. El [[rei dels Països Baixos|rei]] nomena un informador, qui observaanalitza les possibles coalicions, i un formador, que lidera les negociacions per a formar una coalició. Al final de les negociacions, el formador esdevé [[primer ministre dels Països Baixos|primer ministre]]. Encara que el formador generalment és del partit amb més representació ala la Parlamentcambra, el seu nomenament pot ser vist com un dels grans poders que té el monarca en la política neerlandesa. Tots els membres del govern han de renunciar al seu escó, ja que la Constitució no permet que un membre del govern ocupi un escó a la Cambra.

Qualsevol partit que rebi almenys el 0,67% dels vots és representat a la Cambra. Aquest llindar baix, combinat amb el sistema nacional de llistes de partit, fa que sigui gairebé impossible que un partit pugui governar en solitari, i moltencara menys obtenir majoria absoluta. Entre 1891 i 1897, la [[Unió Liberal (Països Baixos)|LiberaleUnió UnieLiberal]] va ser l'últim partit que va obtenir una majoria absoluta d'escons a la Cambra. Atès que el sistema actual de llista de partit de representació proporcional es va introduir el [[1918]], cap partit ha assolitaconseguit encaraassolir el nombre d'escons necessaris per a una majoria absoluta. Des d'aleshores, tots els governs neerlandesos han estat coalicions de dos o més partits.