|
[[Fitxer:Cenote brunnen Chichen itza.jpg|miniatura|CenoteZonot sagrat a [[Chichén Itzá]]]]
[[Fitxer:Cenote swimming.jpg|miniatura|CenoteZonot al [[Yucatán]], on el clima càlid fa que siguin transformats en balnearis per a la població i el turista que els visita.]]
Un '''cenote'''<ref>{{TERMCAT|cenote}}</ref>, en català zonot (del [[maia]] ''ts'ono'ot'': ''caverna amb aigua'')<ref name="Yucatán en el tiempo">{{ref-llibre|cognom= Casares G. Cantón, Raúl; [[Juan Duch Colell|Duch Colell, Juan]]; [[Michel Antochiw Kolpa|Antochiw Kolpa, Michel]]; [[Silvio Zavala|Zavala Vallado, Silvio]] et al|títol= [[Yucatán en el tiempo]]|any= 1998|isbn = 970 9071 04 1|lloc= Mérida, Yucatán}}</ref> és una [[dolina]] inundada d'origen [[kàrstic]] que es troba en algunes cavernes profundes, com a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una o diverses coves. Aquí s'hi ajunten les aigües subterrànies, formant un [[llac|estany]] més o menys profund. Hi ha diversos tipus de ''cenotes'': a cel obert, semioberts i subterranis o en gruta. Aquesta classificació està directament relacionada amb l'edat del ''cenote''; els ''cenotes'' madurs són aquells que es troben completament oberts i els més joves els que encara conserven la seva cúpula intacta. Com moltes altres estructures geomorfològiques, els ''cenotes'' són estructures transitòries, que finalment poden acabar farcits i dessecats, i passar a formar part del que es coneix com un [[Karst|''paleokarst'']].<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los Cenotes de la Península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur].</ref>
== Formació ==
La seva morfologia sol ser típicament subcircular, i amb les parets abruptes. Per l'evolució del [[Karst|massís càrstic]], el ''cenote'' comença sent una cambra subterrània produïda per la dissolució de la [[roca calcària]] per la infiltració de l'aigua de pluja. Finalment, a mesura que la cavitat va augmentant de grandària, el ''cenote''zonot pot acabar aflorant a la superfície per col·lapse de la cúpula.
Els cenoteszonots es van formar durant les èpoques de baixada del nivell del mar durant els polsos glacials del [[plistocè]]. Els ''cenotes'' són, en la major part dels casos, eixamplaments de complexes xarxes fluvials subterrànies, que a vegades s'obren pas fins al [[mar]]. En aquests, l'aigua marina, més densa que la dolça, pot penetrar pel fons del sistema freàtic. Per això, hi ha ''cenotes'' en els quals a partir de determinada profunditat l'aigua passa de dolça a salada, fins i tot a molts quilòmetres de la costa. Aquesta superfície de contacte entre l'aigua dolça i la marina rep el nom d'''[[haloclina]]'', i provoca interessants efectes visuals.
== Sistemes interconnectats ==
L'[[espeleologia]] ha demostrat, a la [[península de Yucatán]], l'existència d'interconnexions entre els ''cenotes'' i entre aquests i el mar,<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo Interconnexions entre cenotes i entre aquests i el mar]</ref> evidenciant un veritable sistema d'escorriment subterrani.<ref name="Yucatán en el tiempo"/>
Els cenoteszonots són estructures geomorfològics típiques de les plataformes calcàries de la [[península de Yucatán]] i la [[península de Florida]]. Hi ha cenotes també en diversos altres llocs del món, tot i que sovint reben noms diferents. És el cas de les [[Parc Nacional Nullarbor|planes de Nullarbor]], al nord de la [[Gran Badia Australiana]] i, també, a les [[Bahames]], on hom els coneix com a ''blue holes'' o ''[[Forat blau|forats blaus]]''. A l'[[estat de Yucatán]], on hom ha explotat turísticament els ''cenotes'', es calcula que hi ha més de 2.400 formacions d'aquest tipus i hi ha tot un programa per a inventariar, preservar i posar-los a l'abast dels visitants.<ref>[http://www.puntomedio.com.mx/noticias/actualizan-lista-cenotes-yucatan-18874/ Actualització de la llista de cenotes a l'estat de [[Yucatán]].]</ref>
== Classificació dels ''cenotes''zonots ==
Els cenoteszonots es classifiquen en:
* CenoteZonot de cel obert (com els de [[Chichén Itzá]])
* CenoteZonot semiobert
* CenoteZonot subterrani o de gruta (com el d'Aké)
== Fauna i flora ==
Alguns ''cenotes''zonots tenen una rica varietat en flora i fauna d'aigua dolça en vies d'extinció: el peix cec de Yucatán (''[[Typhliasina pearsei]]''), la damablanca cega (''[[Ogilbia pearsei]]''), l'anguila cega (''[[Ophisternon infernalis]]''), l'anguila de llot (''[[Ophisternon aenigmaticum]]''), esponges, bivalves, gambetes i crustacis despigmentats (com el ''[[Speleonectes tulumensis]]'') i plàncton. Alguns d'aquests també han estat poblats artificialment amb noves espècies. En zones molt pròximes a la costa, a més de les espècies abans esmentades, s'hi poden trobar alguns peixos d'aigua salada com ara [[pagre]]s i [[variada|vidriades]], que arriben per conductes subterranis que comuniquen el fons del ''cenote'' amb el mar.
== Contaminació ==
[[Fitxer:Cenote Chen Ha (08).JPG|miniatura|Cenote ''Chen Há'', afectat per contaminació d'aigües negres]]
Alguns ''cenotes''zonots, com l'anomenat «PochotePotxote», prop de la població de [[Dzityá]], al municipi de [[Mérida (Mèxic)|Mérida]], han estat contaminats per filtracions d'aigües negres i residus sòlids. De la mateixa manera, d'altres han estat emplenats amb runa o convertits en fosses sèptiques, particularment aquells que es troben en les zones urbanes.
== Els cenoteszonots en la cultura maia ==
{{Principal|Cenote sagrat de Chichén Itzá}}
Etimològicament, la paraula ''cenote''zonot -amb la qual es designa un pou natural en terreny calcari, format per l'esfondrament del sostre d'una o diverses cavernes- procedeix de la veu maia ''dz'onot'', ''tzonot'' o ''Ts'ono'ot'' (substantiu masculí), que significa «caverna amb aigua».
En alguns cenoteszonots, els [[cultura maia|maies]] feien sacrificis humans rituals;<ref name="Yucatán en el tiempo"/> els experts han corroborat, mitjançant un procés d'anàlisi dels ossos (osteotafonòmic), que la majoria de les restes trobades per arqueòlegs i bussejadors pertanyien a nens menors d'11 anys i a adults homes. Generalment, en aquest tipus de restes, s'hi troben marques rituals com talls per desarticular o descarnar, ossos cremats i marques d'escorxament.
<ref>{{ref-llibre|autor = J. MONTIEL C.
|títol= Espeleología, Peligros, Seguridad y Algo más
| 