|
Un "glif d'emblema" és un tipus de títol reial. Està format per la paraula ''ajaw'' (un terme del maia clàssic per a "senyor", sense etimologia clara encara, però amb fonts colonials ben testificades) i un [[Toponímia|topònim]] que precedeix la paraula ''ajaw'' i funciona com a adjectiu.<ref name="autogenerated4">Lacadena García-Gallo, A. i A. Ciudad Ruiz (1998). </ref> De vegades el títol està precedit per l'adjectiu ''k’uhul'' 'sant' o 'sagrat'.
Per descomptat un glif d'emblema no és del tot "un glif", perquè es pot escriure amb qualsevol quantitat de signes sil·làbics i logogràfics i estan testificades diverses ortografies alternatives per a les paraules ''k’uhul'' i ''ajaw'', que formen la part invariante del títol. El terme "glif d'emblema" és simplement una reminiscència de l'època en què els [[Maianista|maianistes]] no podien interpretar satisfactòriament les inscripcions maies clàssiques i havien de conformar-se amb alguns apel·latius aïllant certs components estructurals recurrents en la narrativa escrita.
[[Fitxer:Tikalemblem.jpg|miniatura|Glif d'emblema de Tikal o "Mutal", Estela del Museu de Tikal]]
Aquest títol l'identificà el 1958 Heinrich Berlin, que encunyà el terme "glif d'emblema".<ref name="autogenerated2">Berlin, H. (1958). </ref> Berlin va notarnotà que els "glifs d'emblema" constaven d'un signe principal de major grandària que els altres dos signes la lectura actual dels quals és ''k’uhul ajaw.'' Berlin també notà que mentre els elements petits romanien relativament constants, el signe principal canviava entre un lloc i un altre. Berlin proposà que els signes principals identificaven ciutats individuals, les seves dinasties regnants o els seus territoris controlats per aquestes. Seguidament, Marcus argumentà que els glifs d'emblema es referien a llocs arqueològics, disposats en una jerarquia de cinc nivells de distribució asimètrica.<ref name="autogenerated9">Marcus, J. (1976). </ref> La recerca de Marcus assumia que els glifs d'emblema estaven distribuïts en un patró d'importància relativa del lloc depenent de l'amplitud de la seva distribució, vagament desglossada així: centres regionals primaris (capitals); Tikal, Calakmul, i altres ciutats supremes eren generalment les primeres de la seva regió a adoptar un glif emblema. Els texts que es refereixen a altres centres regionals primaris apareixen en els texts d'aquestes "capitals", i existeixen dependències que utilitzen el glif del centre primari. Els ''centres secundaris'' ([[Altún Ha]], Luubantuun, Xunantunich i altres ciutats intermèdies) tenien els seus propis glifs, però només eren esmentades rarament en els texts trobats al centre regional primari, mentre que repetidament esmenten el centre regional en els seus propis texts. Els ''centres terciaris'' (pobles) no tenien glifs propis, però sí texts que esmenten els centres primaris i potser ocasionalment els centres secundaris. A aquests seguien els ''llogarets'' sense glifs d'emblema ni texts que esmentin els centres majors, i les masies amb mínima evidència de texts.<ref name="autogenerated8">Marcus, J. (1973) Territorial Organization of the Lowland Classic maia. </ref> Aquest model fou irrefutat més d'una dècada fins que Mathew i Juteson van argumentar una vegada més que els glifs d'emblema eren els títols de governants maies amb certa associació geogràfica.<ref>Vegeu Mathews (1991).</ref>
El debat sobre la naturalesa dels glifs d'emblema va sofrir un nou gir amb la monografia de Stuart i Houston.<ref name="autogenerated6">Stuart, D. and S. D. Houston (1994). </ref> Els autors van demostrar convincentment que hi havia quantitats de topònims pròpiament dits, alguns de reals, altres de mitològics, esmentats en les inscripcions. Alguns d'aquests topònims apareixien també en els "glifs d'emblema", alguns van ser testificats en els "títols d'origen" (similars als gentilicis), però uns altres no estaven totalment inclosos en títols personals. A més, els autors ressaltaren els casos en els quals els "títols d'origen" i els "glifs d'emblema" no se superposaven, recolzant-se en una recerca anterior de Houston.<ref name="autogenerated5">Houston (1993; in particular, pp.97–101).</ref> Houston va notar que l'establiment i difusió de la dinastia originada en Tikal a la regió de Petexbatun va ser acompanyada per la proliferació de governants que usaven el "glif d'emblema" de Tikal posant ascendència política i dinàstica sobre els centres de govern de l'època.<ref>Fuente: A.Tokovinine(2006)People from a place: re-interpreting Classic maia "Emblem Glyphs". </ref>
== Història ==
[[Fitxer:Detalle_del_Códice_Maya_de_Dresden.jpg|miniatura|Detall del ''Còdex maia de Dresden''. Reproducció moderna]]
Fins fa poc es creia que els maies havien adoptat la seva escriptura de l'[[Civilització olmeca|olmeca]] o de la l'[[Escriptura epi-olmeca|epi-olmecaepiolmeca.]] No obstant això, recentsuns descobriments han portat l'origen de l'escriptura maia diversos segles enrere, i sembla possible que els maies hagin estat els que van inventar l'escriptura ena Mesoamérica[[Mesoamèrica]].<ref name="autogenerated3">See Saturno, ''et al.'' (2006).</ref>
El coneixement del sistema d'escriptura maia va continuarcontinuà en els inicis de l'època colonial i segons referències, alguns dels primers sacerdots espanyols que van anaranaren a [[Estat de Yucatán|Yucatán]] van aprendre la seva escriptura. El pare [[Diego de Landa]], primer bisbe de Mèrida, va escriureescrigué «''Relació de coses del Yucatán»'' durant la conquesta espanyola. El Parepare Landa va escriure que estava orgullós d'haver cremat una gran quantitat de llibres indígenes, manuscrits i símbols redactats en escriptura maia, després que veiés que molts indígenes continuaven amb les seves creences que ell considerava sacrílegassacrílegues o bàrbares. El pare Landa va redactarredactà la seva crònica per deixar constància del seu zel en la conversió dels nadius d'Amèrica però com, al mateix temps, va deixardeixà constància d'informacions etnogràfiques valuoses i descripcions exactes de l'escriptura dels maies, es van poder rescatar de l'oblit moltsmoltes dades que van servir, centenars d'anys després, per a ajudar a interpretar aquesta escriptura. Els jeroglífics reproduïts pel bisbe de Mèrida de les obres cremades pels invasors conqueridors cristians eren exactament els mateixos que J. L. Stephen havia trobat en els monuments històrics de la selva als territoris del sud quan va descobrir [[Copán (lloc arqueològic)|CopenCopán]] el 17 de novembre de 1839. Això vaserví servirper pera transcriure els calendaris jeroglífics maies i els càlculs del temps que realitzaven els maies. El llibre de Landa va serel descobertdescobrí a la Biblioteca Real de Madrid el 1869 per [[Charles Étienne Brasseur de Bourbourg|Brasseur de Bourgbourg]] i va permetre realitzar noves hipòtesis pel que fa a l'escriptura maia.<ref>{{ref-llibre|cognom= Ivanoff|nom= Pierre|títol= Civilizaciones maia y azteca|any= 1972|editorial = Mas-Ivars editores, Valencia|pàgines= 10}}</ref>
Gràcies al fet que Landa va registrarregistrà un glossari de sons maies i símbols relacionats - Landa va, deduir el que va creure era el l'"alfabet" maia, conegut com l'''alfabet de Landa'', després desvirtuat com a il·lògic,; el seu llibre posteriorment es va convertir en un recurs clau en el desxiframent de l'escriptura maia. La dificultat en el desxiframent radicava que no hi havia correspondència unívoca entre l'alfabet espanyol i els caràcters maies, i els noms de les lletres de l'alfabet no tenien significat per l'escriguiescrivà maia que va assistir a Landa en la seva recerca, de manera que demanant Landa que escrivís, per exemple, "L" (ela): i-li (l'escrigui vaescrivà deuredegué entendre en paraules del seu propi idioma), i va codificar el resultat com la "lletra L".
Landa també es va ocupar de crear una ortografia en alfabet llatí per a la llengua maia ''yucateca''. Aquesta va ser la primera ortografia sobre les llengües maies, que són unes trenta.
Només se sap de quatre còdexs maies que han sobreviscut als conqueridors. La majoria de texts maies supervivents s'han trobat en ceràmiquesceràmica trobada en tombes maies, o deen monuments i [[Estela (monument)|deixantsesteles]] erigits en llocs després abandonats o tallats abans de l'arribada dels invasors espanyols.
El coneixement del sistema d'escriptura es va perdre probablement a la fi del segle XVI o principis del XVII. Però al segle XIX va sorgir un interès renovat pels jaciments arqueològics maies.
== Desxiframent ==
El desxiframent de l'escriptura va serfou un procés llarg i laboriós. Els investigadors del segle XIX i començament del XX es van encarregars'encarregaren de desxifrar els [[Numeració maia|numerals maies]] i passatges de texts relacionats amb l'astronomia i el [[calendari maia]], però la comprensió de la resta va estarera més enllà de l'abast dels acadèmics. [[Iuri Knorozov|Yuri Knorozov]] va exercir un paper principal en el desxiframent de l'escriptura maia.<ref name="autogenerated10">[http://www.britannica.com/eb/article-9001728/Yury-Valentinovich-Knorozov Yuri Knorosov] aten Britannica.</ref> El 1952 ell va publicarpublicà un document titulat "Drevniaia Pis’mennost’ Tsentral’noi Amerika" ("Antiga escriptura de Centreamèrica") onen què argumentava que l'anomenat "alfabet de Landa" contingut en el manuscrit del bisbe [[Diego de Landa]] "[[Relación de las cosas de Yucatán|''Relació de les coses de Yucatán'']]" es componia de [[Sil·labari|síl·labes]] més que de símbols [[Alfabet|alfabètics.]] Més tard va millorarmillorà la seva tècnica de desxiframent en la seva monografia de 1963 "''The Writing of the maia Indians''" ("L'escriptura dels indígenes maies") i va publicarpublicà traduccions de manuscrits maies en la seva obra de 1975 "maia''Maia Hieroglyphic manuscripts"'' ("Manuscrits jeroglífics maies").<ref name="autogenerated7">[https://archive.is/20120710142409/mesoamerica.narod.ru/knorozov.html Yuri Knorosov] (en rusorus).</ref> En la dècada de 1960 els progressos van revelar els registres dinàstics dels governants maies. Des d'inicis de la dècada de 1980 s'ha demostrat que la major part dels símbols anteriorment desconeguts formen un [[sil·labari]] i des de llavors l'avanç en la interpretació de l'escriptura maia es vas'ha acceleraraccelerat.
Pel que sembla els maies haurien heretat alguns elements, i potser la base completa, del seu antic sistema d'escriptura a partir dels [[Civilització olmeca|olmecasolmeques,]], el qual hauria estat modificat significativament i després expandit pels maies en el període preclàssic.<ref name="autogenerated1">Schele and Friedel (1990), Soustelle (1984).</ref> Els texts d'aquest període són menys nombrosos i menys comprensibles per als arqueòlegs que els texts posteriors. (No obstant això, l'escriptura ístmica o epi-olmecaepiolmeca va seres consideradaconsiderà alguna vegada com un possible ancestre directe de l'escriptura maia,; ara lase hila considera diversosuns segles més recent, i en canvi podria ser-ne descendent). Altres cultures mesoamericanasmesoamericanes relacionades i properes del mateix període serien també hereves de l'escriptura olmeca, i haurien desenvolupat sistemes paral·lels que compartien atributs clausclau (com el [[sistema de numeració]] [[Sistema vigesimal|vigesimal]] representat per punts i barres). NoEs obstant aixòcreu, es creu generalmentperò, que els maies van desenvolupar l'únic sistema d'escriptura complet ena [[Mesoamèrica|Mesoamérica]], sent l'única civilització de la seva regiózona que comptava ambtenia un sistema d'escriptura complet, capaç d'escriure qualsevol existentdiscurs en eldel llenguatge parlat;, a diferència dels sistemes emprats -, per exemple -, per la cultura [[Civilització asteca|Mexicamexica]], que empraven un sistema basat en el principi del rebus.
== Altres troballes ==
Com els primers assajos de Knorozov contenien poques lectures noves i els editors [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]] van agregar reclams d'aparent tall propagandístic, alguns [[Maianista|maianistes]] occidentals simplement van desconèixerdesconeixien el treball de Knorozov. No obstant això, en la dècada de 1960 més van arribar a veure l'enfocament sil·làbic potencialment fructífer, i es van començarcomençaren a desenvolupar possibles lectures fonètiques dels símbols el significat general dels quals fos comprès a partir del context. L'epigrafista Eric S. Thompson va serfou un dels majors oponents de Knorosov i del seu enfocament sil·làbic. S'ha dit que els desacords de Thompson van retardar-ne el desxiframent.<ref>Coe, 1992, pppàgs. 125-144.</ref>
EnEl 1959, en examinar el que l'acadèmica rusrussonord-nord-americàamericana [[Tatiana Proskouriakoff]] va denominardenominà "un patró de dates peculiar" en inscripcions monumentals de pedra en elal lloc maia clàssic de Pedres[[Piedras NegresNegras (lloc arqueològic)|Piedras Negras]], Proskouriakoff va determinardeterminà que aquestes representaven esdeveniments en la vida d'un individu, més que estar relacionatsrelacionades amb la religió, l'astronomia, o les profecies, com ho sostenia la "vella escola" representada per Thompson. Això vaes provar serdemostrà cert per a moltes inscripcions maies, i va revelarrevelà que els registres [[Epigrafia|epigràfics]] maies estaven relatantrelataven històries reals de governants, històries de dinasties similars en la seva naturalesa a les registrades en cultures humanes lletrades perde tot el món. De sobte els maies van ingressarentraren en la història escrita.<ref>Coe, 1992, pppàgs. 167-184.</ref>
EncaraTot i que ja era clar el que hi havia en moltes inscripcions maies, encara no podien ser literalment llegides. No obstant això, es va aconseguir un progrés major durant les dècades de 1960 i 1970, utilitzant una multitud d'aproximacions que incloïen anàlisis de patrons, el l'"alfabet" de Landa, les troballes de Knorozov, i uns altres. En la història del desxiframent dels maies, no podia separar-se el treball d'arqueòlegs, historiadors d'art, epigrafistasepigrafistes, [[Lingüística|lingüistes]], i [[Antropologia|antropòlegs.]] Tots van contribuir a un procés veritable i essencialment multidisciplinari. Entre les figures clausclau estaven inclosos David H. Kelley, [[Ian Graham]], Gilette Griffin, i [[Michael D. Coe|Michael Coe]].
Van succeir-hi troballes en la dècada de 1970 -, particularment, en la primera Taula Rodona de Palenque, una conferència acadèmica organitzada per Merle Greene Robertson en elal lloc maia clàssic de [[Palenque]] realitzada al desembre de 1973. Un grup de treball va ser conduït per [[Linda Schele]], una historiadora d'art i epigrafista de la [[Universitat de Texas|Universitat de Texas a d'Austin]], dirigí un grup de treball que incloïa a [[Floyd Lounsbury]], un lingüista de la [[Universitat Yale]], i Peter Mathews, en aquells dies estudiant de David H. Kelley ade la Universitat de Calgary (a qui Kelley va enviar per no haver pogut assistir ell). En una tarda ells van aconseguir desxifrarDesxifraren la primera llista dinàstica de reis maies -, els antics reis de la ciutat de [[Palenque]]. Mitjançant la identificació d'un signe com un títol real important (que es llegeix recurrentment ''k'inich''), el grup va poder identificaridentificà i "llegirllegí" les històries de vida (des del naixement, fins a l'ascens al tron, i la mort) de sis reis de Palenque.
Des d'aquest punt, el progrés va continuarcontinuà a pas exponencial, no solament en el desxiframent dels glifs maies, sinó també cap aen la construcció d'una comprensió nova de la civilització maia, basada en la Històriahistòria. EnEl 1988, Wolfgang Gockel va publicarpublica una traducció de les inscripcions de Palenque basades en una interpretació morfèmica, en lloc de sil·làbica, dels texts glífics. La "vella escola" seguiaseguí rebutjant els resultats de la nova acadèmia per algunun temps més. Un esdeveniment decisiu que va ajudarajudà a canviar el vent a favor del nou enfocament va ocórrer enel 1986, en una exhibició titulada "La Sangsang dels Reisreis: Unauna nova interpretació de l'art maia (The Blood of Kings: A New Interpretation of maia Art)". Aquesta va ser, organitzada per InterCultura i el [[Museu d'art Kimbell|Museu d'Art Kimbell]] i auspiciada per Schele i la historiadora d'art de Yale Mary Miller. Aquesta exhibició i el catàleg per als assistents - amb publicitat internacional - van revelarrevelaren a una vasta audiència el nou món que s'havia obert recentment gràcies a l'avanç en el desxiframent de les inscripcions maies. Ara no noméssols es podia llegir i entendre una història real de l'Amèrica antiga, sinó que la llum que cobria les restes materials dels maies els mostramostrava com a individus reals i recognoscibles. VanEs quedar revelatsrevelaren com a persones amb una història com la de totes les altres societats humanes, pleplenes de guerres, lluites dinàstiques, aliances polítiques canviants, sistemes religiosos i artístics complexos, expressions de propietat i sobirania personal, i així successivament. A més, la nova interpretació, com ho va demostrardemostrà l'exhibició, donava sentit a moltes obres d'art quefosques en el seu significat havia estat fosc, i mostrava com la cultura material dels maies representava un sistema cultural i una cosmovisió completament integrats. Enrere quedava l'antic punt de vista de Thompson dels maies com a astrònoms pacífics sense conflictes o altres atributs característics de la major part de les societats humanes.
No obstant això, tresTres anys més tard, enperò, al 1989, un contraatac final va ser llançat pels quiels encara eren renuentsressistents a la interpretació moderna del desxiframent llançaren un contraatac final. Això va tenirtingué lloc aen una conferència ena [[Dumbarton Oaks]]. No s'atacava directament a la metodologia ni alsels resultats del desxiframent i se sostenia que els texts maies antics havien estat llegits, però que eren "epifenomenalesepifenomenals". Aquest argument es va estendres'estengué des d'una perspectiva populista per dir que els texts desxifrats tractaven solament dels assumptesafers i creences de l'elit de la societat, i no sobre maies del comúcomuns. Michael Coe en oposició a aquesta idea va descriure "epifenomenal" com:
* ''una insignificant paraula amb l'objecte de dir que l'escriptura maia és només d'aplicació marginal, ja que és secundària a aquelles institucions més primàries - economia i societat - tan ben estudiades pels arqueòlegs de terreny.''
Linda Schele va observarobservà després de la conferència que això és com dir que les inscripcions de l'antic Egipte - o els escrits dels filòsofs o els historiadors grecs - no revelen gensres important sobre les seves cultures. La majoria de documents escrits en la major part de cultures ens expliquenparlen sobrede l'elit, a causa que en la major part de les cultures del passat, només hi havia alguns que podien (coneixien o tenien els mitjans per) escriure (o podien fer registrar coses mitjançant escriguisescrits o gravar-les en monuments).
El progrés en el desxiframent continua a pas ràpid actualment, i els acadèmics accepten en general que ara més del 90 per cent dels texts maies es poden llegir amb precisió raonable. Cap a 2004, com a mínim es coneixia un glif fonètic per a cadascuna de les síl·labes marcades com es mostra en següentaquesta taula:
: {| class="wikitable"
|•
|}
Els principals estudiosos de la llengua maia inclouen a molts arqueòlegs, epígrafistes, lingüistes i historiadors. Alguns noms dins d'aquesta llista són:
* David Friedel de la ''SMU''
* David Stuart de la ''University of Texas''
* Nikolai Grube de la ''University of Bonn'', Alemanya
* Alfonso Lacadena de la [[Universitat Complutense de Madrid]]
* Simon Martin delde l'''University of Pennsylvania Museum''
* William Fash de l'Harvard University
* Diane Chase i Arlen Chase de la ''University of Central Florida''
* Stephen Houston de la ''[[Universitat de Brown]]''
* Arthur Demarest de la ''[[Vanderbilt University]]''
* Robert Sharer de la ''UniversityUniversitat ofde Pennsylvania'',
* William Sanders de la ''[[Universitat Estatal de Pennsilvània]]'',
* Karl Taube de la ''UniversityUniversitat ofde Califòrnia'', Riverside
* Marc Zender del ''Peabody Museum'', Universitat Harvard
* Dimitri Beliaev, de la ''Russian State University for the Humanities'', a Moscou
* Nicholas Hopkins i Kathryne Josserand,
* John Robertson de la ''[[Universitat Brigham Young]]''
* [[Søren Wichmann]] del ''[[Max Planck]]'' ''Institute for Evolutionary Anthropology'' ende [[Leipzig]]
* [[Linda Schele]], ''UniversityUniversitat ofde Texas''
* Maricela Ayala Falcón, Centre d'Estudis maies-UNAM
* Guillermo Bernal Romero, Centre d'Estudis maies-UNAM
* Erik Velásquez, Institut de Recerques Estètiques-UNAM
Entre uns altres, incloent a-hi diversos estudiosos d'Amèrica Llatina, sobretot ade l'àrea maia.
== Vegeu també ==
* [[Civilització maia|Cultura maia]].
* [[Mitologia maia]].
* [[calendariCalendari maia]].
* [[Numeració maia]].
* [[Llengües maies]].
* [[Maia|Ètnia maia]].
* [[Còdexs maies]].
* Literatura maia
== Referències ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.gockelmaiatheory.com Teoria Gockel sobre els maies] .
* [http://www.mesoweb.com/resources/handbook/WH2004.pdf Llista parcial de glifs i blocs de glifs] .
* Yuri Valentinovich Knórosov, el descifradordesxifrador del llenguatge maia.
{{Cultura maia}}
[[Categoria:Cultura maia]]
| 