Avarament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
A més del primer avarament moltes barques reposaven a la platja i calia avarar-les cada cop que calia navegar i, acabada la navegació, treure-les a terra.
=== Galeres gregues i romanes ===
Pel fet de tenir un esperó per sota de la línia de flotació, les naus de guerra clàssiques es treien a terra (totalment o parcial) de popa. La roda de popa era arrodonida i podia lliscar amb certa facilitat, sense clavar-se. La part de la roda de popa més propensa a desgastar-se pel fregament anava protegida amb una peça de bronze.<ref name="Virgil1876">{{cite book|author=Virgil|title=P. Vergili Maronis Opera|url=https://books.google.com/books?id=DjxiAAAAcAAJ&pg=PA351|year=1876|publisher=Whittaker & Company|pages=351–}}</ref>
=== Barques dels Països Catalans ===
Les barques de pesca que es guardaven a la platja tenies dues escues (a banda i banda de la guilla) que protegien el buc i mantenien la barca adreçada sobre la platja. L’avarament es feia de popa al mar i la posada en terra de proa. Uns suports de fusta travessers amb una osca central servien de camí i de guia. Aquests suports eren enseuats per a facilitar el lliscar de la barca. El sistema tradicional era arrossegar la barca amb una parella de bous mitjançant una gúmena lligada a un cadenot de ferro fixat a la roda de proa de la barca. També s’empraven argues manuals (posteriorment accionats amb motors elèctrics).
| |||