Camelot (musical): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 17:
Quan ''Camelot'' va començar els assajos, encara necessitava un treball considerable. Tot i això, els productors van poder assegurar un repartiment fort, incloent [[Julie Andrews]], [[Richard Burton]], i [[Roddy McDowall]], així com [[Robert Goulet]] en el seu primer paper a [[teatre de Broadway|Broadway]]. [[John Cullum]] també va debutar a Broadway com a Sir Dinadan; [[Bruce Yarnell]] era Sir Lionel. Cullum després va substituir a McDowall, i [[William Squire]]<ref>[https://www.ibdb.com/broadway-cast-staff/william-squire-94942 "William Squire Broadway"] ibdb.com, retrieved December 2, 2017</ref> substituí Burton. Altres substituts van ser [[Patricia Bredin]] (a partir del 16 d'abril de 1962),<ref>[https://www.ibdb.com/broadway-cast-staff/patricia-bredin-99301 "Patricia Bredin Broadway"] ibdb.com, retrieved December 2, 2017</ref> [[Kathryn Grayson]] (a partir del 23 d'octubre de 1962)<ref>[https://www.ibdb.com/broadway-cast-staff/99302 "Kathryn Grayson Broadway"] ibdb.com, retrieved December 2, 2017</ref> i [[Janet Pavek]] (el 9 de juliol de 1962) <ref>[https://www.ibdb.com/broadway-cast-staff/janet-pavek-94941 "Janet Pavek Broadway"] ibdb.com, retrieved December 2, 2017</ref> per a Andrews.
===Prèvies i promoció ===
[[File:Julie Andrews Guenevere Camelot.JPG|thumb|upright|[[Julie Andrews]] com a [[reina Guenevere]] a la producció original de Broadway de 1960]]
L'espectacle es va estrenar a Toronto, al [[Sony Centre for the Performing Arts|O'Keefe Centre]] l'1 d'octubre de 1960. Encara que suposadament durava dues hores quaranta minuts i, en canvi, es va allargar fins a les quatre hores i mitja. El teló va baixar a la una menys vint de la matinada; Lerner més tard va assenyalar que "Només ''[[Tristan und Isolde|Tristan i Isolda]]'' ho igualava com a concurs de resistència a la bufeta".<ref>Lerner, p. 214</ref> Se suposa que Noël Coward va dir que l'espectacle va ser "més llarg que el ''[[Götterdämmerung]]'' ... i no tan divertit!" Malgrat això, els diaris del matí van donar crítiques generalment positives, però van suggerir que l'espectacle necessitava molta feina, és a dir, edició dràstica, per tal de tenir èxit. Poc després, Lerner va ser hospitalitzat durant tres setmanes amb una úlcera sagnant. Poc després de ser donat d'alta, Hart va patir el seu segon atac de cor i Lerner va intervenir com a director temporal per a la resta de les sortides fora de la ciutat. A continuació, ''Camelot'' es va traslladar a Boston, editat, però seguia sent massa llarg. L'equip de producció va intentar trobar un altre director, fins i tot trucant a [[José Ferrer]], que no va poder emprendre la feina.<ref>Lerner, p. 223</ref> Lerner i Loewe no estaven d'acord en la manera de continuar amb el programa, ja que Loewe no volia fer cap canvi important sense l'orientació de Hart. Lerner va escriure: "Déu sap el que hauria passat si no hagués estat per Richard Burton". Acceptant retalls i canvis, irradiava una "fe i genialitat" i va calmar les pors del repartiment.<ref>Lerner, pp. 230–31</ref> La cançó de Guenevere "Before I Gaze at You Again" va ser donada a Andrews a l'últim minut abans de la primera funció prèvia de Nova York, que va provocar la seva famosa cita, "Per descomptat, estimat, però intenteu donar-me-la la nit abans." <ref>Lerner, p. 232</ref> Després de l'estrena a Broadway, Hart va ser donat d'alta de l'hospital, i ell i Lerner van començar a tallar l'obra encara més. Dues cançons, "Then You May Me Me To To the Fair" i "Fie on Goodness", es van tallar uns quants mesos després (tot i que romanen a l'àlbum del repartiment, i la primera va aparèixer a la pel·lícula de 1967).
Es van barrejar les ressenyes dels crítics de Nova York sobre la producció original.<ref name=mixed>[http://www.playbill.com/reference/theatre_info/2182.html "At This Theatre:Majestic Theatre (Broadway)"] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140813005800/http://playbill.com/reference/theatre_info/2182.html |date=2014-08-13}} ''Playbill.com'', accessed August 20, 2011</ref> Tanmateix, [[Ed Sullivan]] es va apropar a Lerner i Loewe per crear un segment per al seu [[The Ed Sullivan Show|programa de varietats de televisió]], celebrant el cinquè aniversari de ''[[My Fair Lady]]''. Van decidir fer molt poc amb el seu èxit anterior i, en comptes d'això, realitzar quatre números destacats de ''Camelot''. Això va estimular la venda d'entrades i Camelot va aconseguir una venda anticipada sense precedents de tres milions i mig de dòlars.<ref>Rogers, Madeline.[http://www.playbillarts.com/features/article/7640.html "New York Philharmonic: A Night at the Round Table"], ''Playbillarts.com'', May 1, 2008</ref><ref name=Camelot1993>Gussow, Mel.[https://www.nytimes.com/1993/06/22/theater/review-theater-camelot-returns-with-goulet-as-king.html?pagewanted= "'Camelot' Returns With Goulet as King"] ''The New York Times'', June 22, 1993, retrieved December 3, 2017</ref> [[Robert Goulet]] va rebre crítiques favorables, sobretot per la seva presentació de la balada romàntica "If Ever I I Leave You", que es va convertir en la seva cançó de signatura.<ref name="MP3">Ruhlmann, William. [https://www.allmusic.com/album/always-you-in-person-mw0000658264 "Review. ''Always You/In Person'' "] Allmusic, retrieved December 3, 2017</ref>
==Números musicals==
| |||