Batalla de Carres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 22:
Els parts van utilitzar únicament la cavalleria pesant armada amb llances, els [[catafractes]] i arquers a cavall,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sage |nom=Michael |títol=Warfare in Ancient Greece: A Sourcebook |url=http://books.google.cat/books?id=RrztzSa3lokC&pg=PA212&dq=horse+archer+carrhae&hl=ca&sa=X&ei=vupJUobTMMSM7QbnqIDABQ&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=horse%20archer%20carrhae&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2002 |pàgines=212 |isbn=0203439449}}</ref> per a derrotar la [[infanteria]] pesant romana. [[Suren]], sabedor de les seves limitacions, va evitar un atac directe contra l'exèrcit romà; en què els arquers a cavall llançaven a una distància segura i sense aturador una pluja de sagetes sobre la densa formació de [[Legió romana|legionaris romans]], obligant-los literalment a enganxar-se al terra i a protegir-se amb els seus [[escut (arma)|escuts]]. El tipus d'[[arc compost]] utilitzat per els parts, més gran i d'una curvatura major que l'[[Assíria|assiri]], permetia llançar la [[sageta]] a gran velocitat i travessar les cuirasses romanes. Per tal de mantenir un llançament continuat de projectils sobre l'[[exèrcit romà]] van utilitzar [[camell]]s per abastir constantment de sagetes als arquers. Els intents dels romans per perseguir els arquers resultaven infructuosos, ja que aquests s'allunyaven a gran velocitat.
 
En adonar-se que la situació era insostenible, Cras va ordenar al seu fill [[Publi Licini Cras]] que carregués amb la seva cavalleria i infanteria sobre els parts; els quals van fingir una retirada disparant sagetes cap enrere mentre fugien (el sabut com [[trettir part]]) i així van allunyar el desprevingut Publi de la resta de l'exèrcit romà. En nombre superior, els catafractes van caure-hi a sobre. Però en comptes d'atacar directament, cavalcaren en formació de [[cercle Càntabre]] al voltant dels romans; així aixecaven polseguera i augmentaven la confusió dels soldats, que no podien lluitar amb eficàcia a causa de la seva atapeïda formació. Els arquers van tornar a llançar sagetes sobre una aïllada infanteria romana, la qual va tornar a protegir-se amb els seus grans escuts de la pluja de projectils. Veient el caire que estava prenent la batalla Publi va ordenar els seus genets que ataquessin els catafractes. La cavalleria lleugera gal·la, malgrat la seva empenta, no va poder fer res contra les llances i cuirasses dels parts i a poc a poc va sucumbir d'esgotament per la set i la calor.
 
Durant l'enfrontament amb els parts aquests van matar Publi i van enfilar el seu cap en una llança, a la vista del gruix de les tropes romans. Un cop aixafades les forces del fill de Cras, Suren va llançar la seva cavalleria contra la resta de les legions romanes, i va obligar-les a cenyir-se a un espai limitat sota una pluja interminable de milers de sagetes. A poc a poc els legionaris anaven caient i només els va salvar el fet que els parts van refusar lluitar de nit.