Comtats catalans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Els comtes francs de Catalunya: Suprimida la frase "pedos vaginales" Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Suprimida la frase "pedos vaginales de elfante alvino de las sierras de pluton" Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 25:
Al cap d'uns quants anys (entre el 870 i el 878), potser com un premi a aquesta fidelitat i una concessió al costum d'acumular càrrecs en el si de les famílies aristocràtiques, el fill de [[Sunifred I]], [[Guifré el Pelós]], va obtenir de la monarquia el govern dels comtats d'[[comtat d'Urgell|Urgell]], de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]], de [[comtat de Barcelona|Barcelona]] i de [[comtat de Girona|Girona]] que el seu pare havia regit trenta anys enrere.
Guifré va associar al govern els seus germans i va donar protecció militar al moviment colonitzador de les terres centrals de Catalunya (el Ripollès, la Plana de Vic, el Moianès, les Guilleries, el Bages), on va fundar els monestirs de [[monestir de Ripoll|Ripoll]] i el de [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]], va restaurar el [[bisbat de Vic]] i va donar forma administrativa al [[comtat d'Osona]]. La seva mort en defensa de la nova frontera atacada pels musulmans de Lleida (897) devia contribuir a consolidar el prestigi del seu llinatge en un moment crucial de feblesa del poder reial franc.
Llavors, a la darreria del {{segle|IX|s}}, tres comtes es repartien el poder als '''comtats catalans''':
| |||