Riu Palància: diferència entre les revisions

La vall del Palància s'obriobre a partir de Xèrica, adoptant la definitiva orientació cap al sud-est, i ben prompte el riu es topa amb l'embassament del Regajo, primera obra de regulació important al riu. A continuació, les surgències connecten el riu amb els aqüífers d'Estivella, Sogorb-Soneixa, Algar-Quart i el Salt del Cavall, i el riu és alimentat. Als peus de la presa del Regajo es cultiva una ampla horta de 1.900 Ha de regadiu.

Prop de [[Sogorb]] es localitza el paratge del Prat de les Llacunes, una ampla zona [[carst|càrstica]] amb poljes[[polje]]s i [[Dolina|dolines]] d'aproximadament 2 quilòmetres de llarg i 1,5 km d'ample amb disposició paral·lela al riu.

A l'altura de [[Sot de Ferrer]] es troba la presa d'aigües de la [[Séquia Major de Sagunt]] que alimenta nombroses séquies de reg situades a les dues ribes del riu. Esta [[séquia]] discorre paral·lela al Palància fins a [[Petrés]] on es dirigix directament cap a Sagunt per a regar l'ampla horta de la plana litoral, d'uns 5.100 Ha. Eixa derivació i les característiques semi-endorraiquesendorreiques de la conca fan que el Palància quede pràcticament sense aigua, cosa que origina una sobreexplotació dels aqüífers en la conca baixa del riu. Prop de Sot de Ferrer, entre les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre, es troba l'[[embassament d'Algar]] per a redreçar la sobreexplotació d'aigües.