La República Txeca és dels països amb un passat arqueològic de recerques força nodrit. S’hi porten fent recerques arqueològiques des del segle XIX fins hui. La darrera publicació més àmplia elaborada com a material de divulgació data del 2009 i conté prop de vuit volums. Ha estat elaborada per prop de 49 especialistes amb l’ajuda d’institucions com l’Acadèmial’[[Acadèmia de les Ciències de la República Txeca]]. Hi destaquen autors com l’arqueòleg [[Evžen Neústupný]].
Les restes més antigues d’homínids de què tinguem coneixement daten el Paleolític inferior (-2 500 000 fins al -700 000). S’ha trobat força material a Dolní Chabry d’Homo Erectus i d’Homo Heidelbergensis. El primer és un gènere d’homínid capaç d’aixecar-se sobre les dues cames i mantenir-s’hi. La primera descoberta d’un [[Homo Erectus]] data de 1888 a [[Sumatra]]. Es caracteritza per ser una espèciaespècie robusta d’Homod’[[Homo Sapiens]] amb un esquelet postcranial constituït d’ossos voluminosos. Té una maníbulamandíbula potent i amb una capacitat cranial de 900 a 1200 cm. Mercès a l’abundància de troballes a [[Schudol]] i [[Libuš]] sabem que els [[Homo Erectus]] eren excel·lents caçadorescaçadors, capaços d’agarrar peces tan importants com el rinoceront, el bisó, el cérvol o el cavall.
L’HomeL’[[Home Heidelbergensis]], per la sevaseua banda, seria l’espècial’espècie d’homínid autòctona de l’Homol’[[Homo Antecessor]] a Europa que s’hauria partit entre [[Àfrica]] i Europa. A banda, sabem actualment que les restes d’homes moderns a Txèquia com l’Homo Sapiens ens porten vers el -40 000. Les troballes ens parlen d’un home amb una gran habilitat per a fabricar eines de pedra perfectament tallades. S’han trobat proves evidents d’això a Prosek, Silvenec, Sdlec i Ládví. En destaca el jaciment de Na báních a Libeň[[Nebušice]].
