Plató: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→ús dels diàlegs: majuscules |
→Ús del mite: tema nou |
||
Línia 60:
La naturalesa d'aquests diàlegs canvia substancialment tot al llarg de la vida de Plató. S'acostuma a reconèixer normalment que les primeres obrtes de Plató estaven basades en el pensament de Sòcrates, mentre que les posteriors se n'allunyen. Als seus darrers diàlegs, que tenen la forma més aviat de tractats, Sòcrates s'hi trobat callat o absent, mentre que als immediatament anteriors, la figura principal i els interlocutors es limiten a respondre-hi amb un "sí, "per descomptat" i "del tot cert". S'estima que a pesar que els primers diàlegs estan basats en converses reals amb Sòcrates, els posteriors ja són obra i idea de Plató.
=== Ús del mite ===
Els mots ''mitos'' i ''logos'' han patit evolució en el decurs de la història de la Grècia clàssica. A l''època d'Homer i Hesíode (s. -VIII) s'utilitzaven com a sinònims, amb significat de ''narració'' o ''història''. Posteriorment a això, els historiadors com ara Heròdot i Tucídides, així com els filòsofs Parmènides i els presocràtics, introduïren una diferenciació entre tots dos termes, de manera que el mite s'acaba identificant a ''una narració no verificable'' i el logos a una ''narració racional''. Com que Plató era un deixeble de Sòcrates i del tot partidari de la filosofia basada en el logos, sembla lògica pensar que hagués evitat l'usatge dels mites. No contrastant això, en fe un gran ús. Un fet com aquest ha menat cap a una gran producció de treballs analítics amb què es mira d'esclarir les causes i els objectes d'aquest ús.
Plató distingia entre tres tipus de mites. Primerament, hi havia els mites falsos, com ara els que conten històries de divinitats subjectes a passions i patiments humans, vist que la raó ensenya que Déu és perfecte. Tot seguit, considerava que aquells mites es basaven en un raonament vertader i, per tant, eren vertaders. En darrer lloc, hi trobem els mites no verificables pel fet de trobar-se fora de l'abast de la raó humana però que tenien alguna part de veritat. Els mites de Plató tenen dos tipus de contingut, d'una banda, l'origen de l'univers i, d'altra banda, l'origen i el destí de l'ànima.
Normalment s'accepta que el propòsit de Plató de fer usatge del mite era més aviat didàctic. Considerava que només una minoria era capaç o estava interessada a seguir un raonament filosòfic i, en canvi, la majoria s'interessa per històries i narracions. Es pot dir doncs que feia ús dels mites per vehicular les conclusions dels seus raonaments filosòfics. Alguns dels mites emprats per Plató eren tradicionals, d'altres es basaven en mites tradicional modificats. Crea, de fet, mites a partir de la seva pròpia invenció.
A banda, la història de la ciutat i la illa perduda d'Atlàntida ens ha arribat com a "història vertadera" a través de les seves obres ''Timeu'' i ''Críties'' on el personatge de Críties fa ús de l'expressió grega "alēthinós logos" que aleshores s'utilitzava per designar "una història que era de veritat" i, com a tal, és traduïda a totes les versions llatines de dits diàlegs, és a dir, ''veram historiam'', en contraposició al mite (del grec μῦθος, mythos, ‘conte') o conte fabulat. Això no obstant, la figura de Sòcrates mostra un escepticisme cap a aquest relat. Pensadors platònics posteriors prendran la història com una interpretació metafòrica.
== Filosofia ==
| |||