Nihilisme: diferència entre les revisions

Per altra part, podem dividir els nihilistes en dos grups: els nihilistes socials, que fan servir el nihilisme com un mètode pràctic per a destruir la societat i crear-ne així una de nova ([[Comunisme|comunistes]] i sobretot [[Anarquisme|anarquistes]], encara que podem trobar pinzellades de nihilisme fins i tot en el [[nacionalsocialisme]]), i els nihilistes individualistes, el màxim representant dels quals és [[Nietzsche]], amb tendència a creure que s'ha d'aniquilar del tot l'antiga moral (són amoralistes en el sentit de la [[moral]] establerta) per, així, aconseguir una nova ètica que no refuti l'essència de la vida.

Una forma extrema del nihilisme metafísic es defineix comunament com la creença que no hi ha res com un component corresponsal del món acte eficient " Una manera d'interpretar aquesta declaració seria: És impossible de distingir l'existència de la no existència, ja que no hi ha característiques objectives, i per tant una realitat, que un Estat pot posseir per discernir entre els dos. Si un no pot discernir l'existència de la negació, llavors el concepte de l'existència no té sentit, o en altres paraules, no 'existeix' d'una manera significativa. "Significat" en aquest sentit es fa servir per argumentar que com l'existència no té major estat de la realitat, que és sens dubte la qualitat necessària i definitòria, l'existència mateixa no significa res. podria argumentar que aquesta creença, una vegada combinatcombinada amb el nihilisme epistemològic, el deixa a un amb un nihilisme que tot ho abasta en què res es pot dir que és real o veritable en què no hi hagi aquests valors Una situació similar es pot trobar al [[solipsisme,]]. Tanmateix, en aquest punt de vista solipsista afirma que el nihilista pot negar el jo. Ambdues posicions són formes d'anti-realisme.

Aquesta interpretació de l'existència s'ha de basar en la resolució. La resolució amb la qual els éssers humans poden veure i percebre les "parts indegudes" del món no és una dada objectiva de la realitat, sinó que és una característica implícita que només pot ser qualitativament explorat i expressat. Per tant no hi ha manera discutible suposar o mesurar la validesa del nihilisme mereológicamereològica. Exemple: Una formiga es pot perdre en un objecte cilíndric gran. aA causa deque la circumferència del cable és tan gran que fa a la formiga que, la formiga se sent com si efectivament el cable no tétingués curvatura. Per tant, la resolució amb què la formiga veu el món existeix "dins" és un factor molt important en la determinació de com la formiga experimenta aquestaaquest sensació "al món" sensació. Nosaltres, els humans creiencrèiem que el món era probable plana iprobablement planapla.