Eduardo Benot Rodríguez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Biografia: elimino text repetit |
corregint enllaç |
||
Línia 9:
El seu pensament polític, netament progressista a l'Espanya d'aleshores, fou proclamat a través de diversos diaris, segons [[Manuel Ossorio y Bernard]]:<ref>''Cf.'' Manuel Ossorio y Bernard, ''Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX'', Madrid, 1904, facsímil de Madrid: Ayuntamiento-Hemeroteca de Madrid, 2004, p. 44.</ref> als gaditans ''El Defensor del Pueblo'' i ''La Alborada''; a ''La Discusión'' (d'abast nacional, òrgan del [[Partit Republicà Democràtic Federal]]), en ''La Europa'' (1874, on hi col·laboraven [[Victor Hugo]], [[Alfred Naquet]], [[Pi i Margall]], [[Estanislau Figueras]], etc.), en ''La Vanguardia de Madrid''; en ''La Ilustración Artística'' i ''El Gato Negro'' de [[Barcelona]], en ''La Igualdad'' (1868) i ''La República Ibérica'' (1870) de Madrid, en ''Revista Contemporánea'', etc.
Des de molt jove va ingressar en el [[Partit Republicà Democràtic Federal]], prenent part activa en els esdeveniments revolucionaris de la [[Vicalvarada]] de 1854 i de 1856; no obstant això, transcorregut el [[bienni progressista]] es va apartar de la vida política durant alguns anys. Després de la [[Revolució de 1868]], iniciada precisament en [[Cadis]], va ser proclamat vocal de la Juntes revolucionàries municipal i provincial; en les [[eleccions generals espanyoles de 1869]] fou escollit Diputat al Congrés (del qual en seria Secretari) per la circumscripció de [[Jerez de la Frontera]] disputant l'escó al [[General Prim]], del [[Partit Monàrquic]]: des de llavors, en què fixaria la seva residència
En l'àmbit laboral va ser el propulsor i redactor de la Llei de 24 de juliol de 1873 sobre regularització del treball en els tallers i la instrucció a les escoles dels nens obrers de tots dos sexes, més coneguda per la ''[[Llei Benot]]'',<ref>''Gaceta de Madrid'', [[28 de juliol]] de [[1873]]. </ref> mitjançant la qual es va pretendre atendre amb urgència a la protecció dels menors des d'un punt de vista legislatiu; es tracta d'una norma qualificada com una Llei molt audaç per a l'època en què va ser promulgada<ref>''Cf.'' Mª. L. Ramas Varo, ''Legislación protectora de la infancia en España [1900-1914]'', Madrid: Consejo Económico y Social, 2001, pág. 171.</ref> Encara que era un text legal dirigit als nens de tots dos sexes, pot ser així mateix considerada com la primera iniciativa legislativa sobre protecció de la dona treballadora adoptada a Espanya, doncs va regular la jornada laboral i el treball nocturn fins als disset anys, així com l'assistència a l'escola per a totes les nenes fins als catorze anys.
Després del cop d'estat del general [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|Pavía]], que va posar fi a la Primera República es va exiliar a [[Lisboa]], on va mantenir estrets contactes amb republicans espanyols, francesos i portuguesos, fins que el govern lusità el va expulsar del seu territori tornant a Madrid
== Obres ==
| |||