Diferència entre revisions de la pàgina «Eduardo Benot Rodríguez»

corregint enllaç
(→‎Biografia: elimino text repetit)
(corregint enllaç)
El seu pensament polític, netament progressista a l'Espanya d'aleshores, fou proclamat a través de diversos diaris, segons [[Manuel Ossorio y Bernard]]:<ref>''Cf.'' Manuel Ossorio y Bernard, ''Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX'', Madrid, 1904, facsímil de Madrid: Ayuntamiento-Hemeroteca de Madrid, 2004, p. 44.</ref> als gaditans ''El Defensor del Pueblo'' i ''La Alborada''; a ''La Discusión'' (d'abast nacional, òrgan del [[Partit Republicà Democràtic Federal]]), en ''La Europa'' (1874, on hi col·laboraven [[Victor Hugo]], [[Alfred Naquet]], [[Pi i Margall]], [[Estanislau Figueras]], etc.), en ''La Vanguardia de Madrid''; en ''La Ilustración Artística'' i ''El Gato Negro'' de [[Barcelona]], en ''La Igualdad'' (1868) i ''La República Ibérica'' (1870) de Madrid, en ''Revista Contemporánea'', etc.
 
Des de molt jove va ingressar en el [[Partit Republicà Democràtic Federal]], prenent part activa en els esdeveniments revolucionaris de la [[Vicalvarada]] de 1854 i de 1856; no obstant això, transcorregut el [[bienni progressista]] es va apartar de la vida política durant alguns anys. Després de la [[Revolució de 1868]], iniciada precisament en [[Cadis]], va ser proclamat vocal de la Juntes revolucionàries municipal i provincial; en les [[eleccions generals espanyoles de 1869]] fou escollit Diputat al Congrés (del qual en seria Secretari) per la circumscripció de [[Jerez de la Frontera]] disputant l'escó al [[General Prim]], del [[Partit Monàrquic]]: des de llavors, en què fixaria la seva residència <na [[Madrid]] definitivament, es va convertir en estret col·laborador de [[Francesc Pi i Margall]].
 
EnEl 1872 fou escollit Senadorsenador per [[Girona]] (actuaria així mateix com a Secretari de la Cambra alta), i va elaborar el missatge de contestació de les Corts espanyoles al que redactà [[Amadeu de Savoia]] després de la seva abdicació. Després d'aquest esdeveniment va ser nomenat Secretarisecretari de l'Assemblea Nacional, destacant en aquesta època l'abolició de l'[[esclavitud]] a [[Puerto Rico]] (1873). Proclamada la [[Primera República Espanyola|Primera República]] va ser designat Ministre de Foment i redactor del contraprojecte de Constitució federal en oposició al projecte d'[[Emilio Castelar]].
 
En l'àmbit laboral va ser el propulsor i redactor de la Llei de 24 de juliol de 1873 sobre regularització del treball en els tallers i la instrucció a les escoles dels nens obrers de tots dos sexes, més coneguda per la ''[[Llei Benot]]'',<ref>''Gaceta de Madrid'', [[28 de juliol]] de [[1873]]. </ref> mitjançant la qual es va pretendre atendre amb urgència a la protecció dels menors des d'un punt de vista legislatiu; es tracta d'una norma qualificada com una Llei molt audaç per a l'època en què va ser promulgada<ref>''Cf.'' Mª. L. Ramas Varo, ''Legislación protectora de la infancia en España [1900-1914]'', Madrid: Consejo Económico y Social, 2001, pág. 171.</ref> Encara que era un text legal dirigit als nens de tots dos sexes, pot ser així mateix considerada com la primera iniciativa legislativa sobre protecció de la dona treballadora adoptada a Espanya, doncs va regular la jornada laboral i el treball nocturn fins als disset anys, així com l'assistència a l'escola per a totes les nenes fins als catorze anys.
 
Després del cop d'estat del general [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|Pavía]], que va posar fi a la Primera República es va exiliar a [[Lisboa]], on va mantenir estrets contactes amb republicans espanyols, francesos i portuguesos, fins que el govern lusità el va expulsar del seu territori tornant a Madrid;. aleshoresLlavors el Partit Republicà s'havia escindit en dos corrents, incorporant-i s'hiincorporà a laal [[Partit Republicà Democràtic Federal|federalista]]. Des de 1880 va viure allunyat de la política i dedicat als seus treballs científics, si bé reprendria l'activitat pública enel 1893 en contra de la seva voluntat, any en què seria de nou escollit Diputat, aquesta vegada per Madrid.<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2814260%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats] {{es}}</ref> A la mort de Pi i Margall (1901) seria escollit President del [[Partit Republicà Federal]].
 
== Obres ==
Usuari anònim