L'Anna Akímovna, de 25 anys, és l'hereva d'una fàbrica [[metal·lúrgia|metal·lúrgica]] de més de 1.800 treballadors creada pel seu oncle Ivan Ivànitx. Amb la mort d'aquest, el seu pare, Akim Ivànitx, que havia estat un simple treballador a la mateixa fàbrica, va passar a dirigir-la i després d'ell, l'Anna en va esdevenir la propietària.
La història comença la [[vigília]] de [[Nadal]], mentre l'Anna Akímovna escriu notes, respon preguntes i gestiona la documentació de la fàbrica. De la [[datxa]] del [[bosc]] acaba de rebre de l'encarregat del magatzem de la fàbrica un feix de 1.500 [[ruble|rubles]] guanyats en un [[judici|plet]]. Envaïda d'una vergonya esgarrifosa per la victòria judicial, recorda la seva procedència humil i el seu pare soldant i dibuixant a casa seva, en un dels barris obrers. L'Anna creu que quan vivia el seu pare hi havia més ordre a la fàbrica perquè n'havia estat treballador i sabia el que es necessitava. L'Anna en canvi, no entén el seu negoci i de fet, tampoc li agrada i preferiria tenir una vida senzilla com qualsevol altra dona de la seva edat, casada i amb fills. Conscient de les mancances dels treballadors, i més en plenes festes de Nadal, agafa a l'atzar una de les cartes que els seus empleats li envien i decideix donar-li a l'afortunat els 1.500 rubles com a regal de Nadal.
Així, agafa el [[trineu]] de [[cavalls]] i es dirigeix a casa de Vasili Nikítx Txàlikov, un secretari provincial sense feina i malalt, amb una dona [[tisi|tísica]] i cinc filles petites. Tanmateix, després de conèixer en Txàlikov, que pudia a vodka i l'afalagava excessivament, l'Anna decideix donar-li només 25 rubles i dos bitllets vermells més (dos per deu rubles) per a les medicines de la seva dona. És llavors quan coneix Pimenoven vaPímenov arribarque aés lallogater casadels Txàlikov. Hi va haver una conversa entre Anna Akimovna i Pimenov en què van acordar que donar diners a persones com Chalikov no era inútil: ho beurien igual. Anna Akimovna fins i tot va reflexionar: "Aquí se li donarien aquells mil i mig!"
