Originalment aquesta àrea era una part del [[Palau del Buen Retiro|conjunt palatí del Buen Retiro]], situant-s'hii s’hi situava la zona d'hortes de palau, en la part anomenada «Prado Alto». Amb la deterioració de la zona residencial original, aldurant llarg delel segle XIX, aquesta cantonada deixa de ser emprada amb la finalitat inicial, i, conforme es va urbanitzant l'àrea dels jardins tocant amb el Saló del Prado, la cantonada queda desvinculada de la resta del parc del RetirRetiro, passanti passa a ser un ens independent anomenat «Jardins del Buen Retiro», tal com potpodem llegir-se en la llista de carrers de Madrid de [[1906]]. Era una zona de notable elevació,formanti formava un petit pujol, tal com potpodem apreciar-se en nombroses fotografies i en el plànol de Madrid de [[Carlos Ibáñez de Ibero]] de [[1875]].
No obstant això, donatatès l'aïllament i la proximitat del gran parc madrileny, des de finals del segle XIX es comença a parlar en la premsa sobre els interessos immobiliaris especulatius sobre ditaaquest solar. Finalment, en 1904 s'aprova en Corts la requalificació de dita terrena, i pocs anys després comença la tala d'arbres i el desmunti del citat pujol, per a la construcció de la [[Palau de Comunicacions de Madrid|seu de Correus]], que serà inaugurada en 1918.
[[Pío Baroja]], en la seva obra ''Las noches del Buen Retiro'' (precisament), narra els passatemps de la societat madrilenya en aquests jardins, en una nostàlgica evocació del Madrid de finals del segle XIX, època de la seva joventut.<ref>Baroja, Pío. ''Las noches del Buen Retiro''. Tusquets Editores, Barcelona, 1999. {{ISBN|9788483106358}}.</ref>
