Diferència entre revisions de la pàgina «Llavor»

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
m
m (Revertides les edicions de 88.11.145.31. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
* La '''testa''' o '''episperma''' és una coberta resistent que prové dels '''teguments''', i sol tenir una missió de protecció, tant contra factors mecànics com químics. Aquesta funció és molt evident en les gimnospermes, en què les llavors no solen estar protegides per altres envoltes. En alguns casos, principalment en gimnospermes, l'espisperma es diferencia en dues capes, la '''sarcotesta''', externa i carnosa, i l’'''esclerotesta''', més interna i pètria. Molt sovint la testa conserva alguna empremta o cicatriu, deixada pel '''funicle''' quan la llavor se'n desprèn. En les llavors originades de [[primordi seminal|primordi]]s àtrops, aquesta empremta és molt circumscrita i es troba a la part oposada a l'antic micròpil i s'anomena '''hílum'''. En el cas de primordis anàtrops, en què el funicle queda soldat lateralment als teguments, la cicatriu és allargada o en forma de solc i s'anomena '''rafe'''. l'episperma sol ser ben prima en les llavors ben protegides pel pericarp com per exemple en la pell dels [[cacauet]]s que s'esmicola fàcilment pressionat el gra entre els dits. Per contra, és molt més gruixut en les llavors que no tenen altra protecció que la seva com per exemple en la closca duríssima dels [[Pinyó (botànica)|pinyons]] del [[pi pinyoner]]. Pot ser que la testa porti adherida alguna excrescència carnosa, en general com a recompensa per als animals disseminadors. Si es tracta d'un apèndix relativament petit, parlem d'[[eleosoma]] (situada vora el micròpil) o '''d'estrofíol''' (vora la base). També pot ser que aquella excrescència recobreixi més o menys tota la llavor, iniciant-se a la base d'aquesta ([[aril]]) o estenent-se des del micròpil ('''aril·loide''').
 
* Els '''teixits de reserva''' s'anomenaanomenen genèricament '''albumen''' i consisteixen en [[parènquima|parènquimes]] molt deshidratats que acumulen [[sucres]] (molts cops [[midó]], com a les [[gramínies]]), [[greixos vegetals]], [[proteïnes]] (a les [[papil·lionàcies]]; i a les gramínies en forma d’[[aleurona]]). A les gimnospermes el teixit de reserva correspon als teixits haploides, modificats, del megaprotal·lus, i s’anomena '''endosperma primari'''; a les angiospermes procedeix de la cèl·lula triploide originada per la unió del nucli secundari del sac embrionari i un dels dos nuclis espermàtics, i rep el nom d’'''endosperma secundari'''. En alguns casos, la nucel·la del primordi no es consumeix del tot en la formació de la llavor i passa a servir també de reserva ('''perisperma'''), sola o acompanyada de l'endosperma secundari. Molt més rarament, hi ha llavors que gairebé no tenen reserves, com passa a les [[orquídies]]. Aquest albumen es desenvolupa en una primera fase acumulant reserves en forma de proteïnes i lípids al [[citoplasma]] i midó als [[plastidi]]s. Posteriorment es dóna una forta [[deshidratació]] que baixa la concentració de l'aigua fins al voltant d'un 10% del pes. L'albumen desapareix digerit per l'embrió, bé durant la maduració de la llavor o bé durant la seva [[germinació]].
 
* L’'''embrió''' sovint posseeix un pedicle o suspensor que al principi l'empeny cap endins de la llavor en formació, per tal que s'alimenti més fàcilment. L'embrió té dos pols oposats: la '''radícula''' i la '''plúmula''', i una mena de fulles embrionàries anomenades '''cotilèdons''' talment com si fos una planteta en miniatura. La plúmula correspon a l’àpex caulinar. La part de tija embrionària que queda entre la plúmula i els cotilèdons és l''''epicòtil''', i la que hi ha entre el cotilèdons i la radícula és l’'''hipocòtil'''. Els cotilèdons poden ser grossos o petits i poden consumir-se aviat quan la llavor germina (tenen un important paper en el desenvolupament i la implantació de la plàntula) o esdevenir les primeres fulletes [[fotosíntesi|fotosintètiques]]. En les gimnospermes són en nombre variable (de dos a molts) mentre que en les angiospermes són 1 (en les monocotiledònies) o 2 (en les dicotiledònies). En alguns grups, l’embrió es troba indiferenciat, sobretot en les famílies que fan llavors molt petites (orquidàcies i [[orobancàcies]], entre altres), mentre que en altres l'embrió és molt desenvolupat (sobretot amb grans cotilèdons) i de vegades es troba corbat o espiralat dins de la testa.
La germinació comença amb la incorporació d'aigua de la llavor seca i queda completa per la protrusió de la radícula.
 
La germinació de les llavors depèn tant de condicions internes com externes. Els factors externs més importants inclouen: [[temperatura]], [[aigua]], [[oxigen]] i a vegades [[llum]] o foscor. Segons les espècies de plantes tenen diferents requeriments per a germinar. Sovint depenen de la varietat i està lligat a condicions ecològiques de l'hàbitat natural de les plantes. Per algunes llavors les futures respostes a la germinació estan afectades per les condicions medioambientalsmediambientals durant la formació de la llavor.
 
* L''''aigua''' - és necessària per a la germinació. Les llavors madures soint contenen molt poca aigua i per tant han d'agafar aigua en quantitats significatives. La presa d'aigua per les llavors s'anomena [[imbibició]]. Una vegada que s'han exhaurit les reserves nutritives de la llavor cal un subministrament d'aigua continu.
10.891

modificacions