Manuel Irurita Almandoz: diferència entre les revisions

'''Manuel Irurita Almandoz''' ([[Larraintzar]], al municipi d'[[Ultzama]], [[Navarra]], [[1876]] - [[Montcada i Reixac]]?, [[Vallès Occidental]], [[1936]]?) va ser un [[eclesiàstic (persona)|eclesiàstic]] [[navarrès]], [[Doctorat|doctor]] en [[filosofia]] i en [[teologia]] i [[catedràtic]] de [[filologia clàssica|llengües clàssiques]] a la [[Universitat de València]], que fou nomenat [[bisbe de Lleida]] el [[1927]] i posteriorment [[bisbe de Barcelona]] el [[1930]]. Persones de l'entorn del president [[Francesc Macià]] el consideraren com a gran enemic de Catalunya.<ref name="punt1"/>

 

 

Durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]], una campanya exigí la seva expulsió de [[Catalunya]], tot i així, promogué la fundació de noves parròquies suburbials i d'obres d'assistència social, impulsà l'[[Obra d'Exercicis Parroquials]] i la [[Federació de Joves Cristians de Catalunya]]. L'any [[1931]] va consagrar l'[[Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)|església de Sant Josep Oriol]]. Quan va morir el president de la Generalitat [[Francesc Macià]], el 25 de desembre de 1933, Irurita es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe [[Francesc Vidal i Barraquer]] qui l'obligà a canviar de posició.<ref name="punt1">El Punt Avui, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/489727-el-bisbe-irurita-es-va-negar-a-enviar-capellans-a-la-vetlla-de-francesc-macia.html El bisbe Irurita es va negar a enviar capellans a la vetlla de Francesc Macià]</ref>