Decasíl·lab: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m segle d'or espanyol |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''decasíl·lab''' és un vers d'[[art major]] que té deu síl·labes. Ha estat un vers de gran tradició en la literatura catalana i des de l'edat mitjana ha tingut un conreu molt extès.
En català medieval la forma més corrent era el decasíl·lab anomenat clàssic català i que es compon de quatre síl·labes, cesura i sis síl·labes, amb la particularitat que la quarta síl·laba coincideixi amb final de paraula. Aquest serà el vers que farà servir [[Ausiàs March]]:
* Colguen les gents, ab alegria festes (Ausiàs March, poema XIII)▼
▲* "Colguen les gents, ab alegria festes" (Ausiàs March, poema XIII)
A partir de finals del segle XV apareixen altres formes del decasíl·lab, sobretot per influència italiana que accentua a la sisena síl·laba, així els autors catalans també accentuen a la sisena, però mantenen l'accent a la quarta pel gran pes de la tradició. Aquest seria el cas de [[Joan Roís de Corella]] o de [[Pere Serafí]]:
* "Si el ferro cald refreda la mà casta" (Joan Roís de Corella, ''A Caldesa'')
* Anant un jorn tot sol, mal percebit (Pere Serafí, poema XLIX)▼
▲* "Anant un jorn tot sol, mal percebit" (Pere Serafí, poema XLIX)
A partir d'aquest dos models les variants que es poden construir són múltiples: decasíl·lab èpic o francès (amb un [[hemistiqui]] de sis síl·labes i un segon de quatre), l'espanyol o simètric (cinc + cinc) i altres més propers a la mètrica lliure.
[[Categoria:Poesia]]
|