Shuar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 18:
Tot i haver aconseguit la cooperació d'alguns shuar a les explotacions aurífiques, d'altres s'hi van oposar, arribant revoltar-se i a matar a un gran nombre de castellans, però sense arribar no obstant a anorrear-los. L'èxit obtingut pels castellans en la mineria de l'or d'aquelles terres fa despertar en molts colons actituds cobdícioses i també despòtiques envers els shuar, fins que l<nowiki>''</nowiki>any 1599 es produeix la seva coneguda revolta. El detonant va ser l'exagerada cobdícia mostrada per l'últim governador de Macas, i les festes celebrades amb motiu de la coronació de Felip III de Castella. La revolta té greus conseqüències pels colons castellans; els pocs que sobreviuen han de marxar cap al nord, a la part superior de la vall d'Upano, on es funda la colònia dels refugiats de Macas.
Des del 1599 fins quasi la meitat del segle XX els shuar mantenen contactes intermitents amb les nacions colonials. Hi ha diversos intents d'expedicions missioneres i militars per entrar a la zona shuar, però totes acaben en desastre. Ja al voltant del 1941, les relacions entre els shuar i els hispanoamericans esdevenen de nou tenses a causa de la guerra entre el Perú i l'Equador. Quan tropes equatorianes ataquen una casa shuar pensant-se que s'hi allotjaven peruans, els shuar comencen a témer que els hispanoamericans els vulguin exterminar per quedar-se amb les seves terres, i decideixen organitzar-se per combatre'ls. Aquesta confrontació no arriba a produir-se, perquè la temuda ofensiva mai es du a terme. No obstant, més endavant s'envien noves missions per tal d'evangelitzar els shuar, obrint-se així la via que acabarà permetent finalment als equatorians ocupar gairebé totes les terres shuar cultivables de la vall de l'Upano, amb els shuar reduits a la condició de mà d'obra. És així com l'any 1950 els shuar de l'occident de la serralada andina queden definitivament exposats al contacte continu amb la població hispanoamericana de l'Equador. A les zones frontereres, soldats i policies ecuatorians contibueixen a imposar als shuar les lleis nacionals. D'altra banda els missioners, amb el suport d'estaments político-legals, duen nens shuar a internats on els aculturen per tal d'oferir-los una nova vida.<ref name=":2" />
== Sistema econòmic tradicional i actual ==
| |||