Viquipèdia

Ciutat intel·ligent: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m tret fraseologia verbosa no referenciada
Línia 1:
Una '''ciutat intel·ligent''' és un [[ciutat]] dotada d'una organització basada en les tecnologies de la [[societat de la informació]] i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants. El concepte també és conegut amb la paraula anglesa ''smart city''. La forma catalana segueix el paral·lelisme d’altres termes, com ara telèfon o cotxe intel·ligent.<ref>{{ref-web|url= http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/11/17/termedelasetmana-ciutat-intel%C2%B7ligent/| consulta=19 novembre 2015|títol=Ciutat intel·ligent|obra=#termedelasetmana| editor= [[TERMCAT]]}}</ref>
 
L'atractivitat i l'eficàcia d'una ciutat no només depen de la qualitat de les [[Infraestructura|infraestructures]], sinó també, icada vegada més, de la qualitat de les xarxes de comunicació, de l'interconnexió dels diferents actors, de l'integració dels serveis. S'hi afegeix a mès la qualitat social, cultural i intel·lectual. Aquesta conjunt contribueix a millorar la competitivitat faç a altres ciutats. Un element estratègic per a millorar l'ecosistema urbà rau cada vegada més en les [[tecnologies de la informació i la comunicació]] (TIC).<ref name="caragliu">{{ref-web|autor=Caragliu, A|autor2= Del Bo, C. |autor3= Nijkamp, P |any=2009 | títol=Smart cities in Europe. Serie Research Memoranda 0048| editor=VU University Amsterdam, Faculty of Economics, Business Administration and Econometrics|url= https://ideas.repec.org/p/vua/wpaper/2009-48.html}}</ref> Aquests, per exemple, poden contribuir –en un context d'espai escàs per construir noves infraestructures– a l'augmentació de la capacitat de les xarxes de transport, –enfacilitar unla contextparticipació d'espai escàscívica per construir noves infraestructures–consultes o automatitzar molts procediments burocràtics.
 
Un grup d'estudiosos de diverses universitats tècniques d'Europa el 2007 va proposar una classificació de les ciutats intel·ligents en mesurar o avualuar «l'intel·igència» de sis caràcterístiques: economia, persones, governança, mobilitat, medi ambient, ciutadània i qualitat de vida.<ref name="giffinger">{{ref-web|cognom=Giffinger|nom= Rudolf|nom2= Christian|cognom2= Fertner|nom3= Hans|cognom3=Kramar|nom4= Robert |cognom4=Kalasek|nom5= Nataša|cognom5= Pichler-Milanovic |nom6= Evert |cognom6=Meijers |data=octubre 2007|títol=Smart cities – Ranking of European medium-sized cities|lloc= Viena| editor= Centre of Regional Science|llengua=anglés | url= http://www.smart-cities.eu/download/smart_cities_final_report.pdf | consulta=2020-08-04}}</ref>
 
Tot i això, l'epítet «ciutat intel·ligent» queda un concepte vague que s'utilitza sovint com un eslògan comercial molt de moda al màrqueting de les ciutats. L'etiqueta de ciutat intel·ligent queda un concepte bastant confús.
 
== Característiques ==
L'etiqueta de ciutat intel·ligent queda un concepte bastant difús i es fa servir de maneres que no sempre són coherents. En aquesta secció, se'n resumeixen les característiques més repetides en les discussions sobre aquest tòpic.
 
== Components ==
=== Una conquesta en el desenvolupament de les infraestructures ===
En aquesta direcció, es fa servir per parlar de la «utilització de les infraestructures en xarxa per millorar l'eficiència econòmica i política, tot permetent el desenvolupament social, cultural i urbà»,<ref name="hollands">{{Ref-publicació|article=Will the real smart city please stand up?: Intelligent, progressive or entrepreneurial?|url=https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/13604810802479126|publicació=City|data=2008-12|issn=1360-4813|pàgines=303–320|volum=12|exemplar=3|doi=10.1080/13604810802479126|llengua=en|nom=Robert G.|cognom=Hollands}}</ref> entenent com a infraestructures els serveis empresarials, els habitatges, els serveis d'oci, l'estil de vida i les TIC (telefonia mòbil i telefonia fixa, TV per satèl·lit, xarxes informàtiques, comerç electrònic, serveis d'Internet), tot posant en primer pla la idea d'una ciutat cablejada com a model principal de desenvolupament i de connectivitat com a principal font de creixement.<ref name="komninos1">{{ref-llibre|cognom=Komninos|nom=Nicos|any=2002|títol=Intelligent cities: innovation, knowledge systems and digital spaces|lloc=London|editorial=Spon Press}}</ref>
 
Aquí, el creixement urbà posa l'accent en el rol crític que desenvolupen les indústries creatives i d'alta tecnologia a llarg termini. Aquest factor, juntament amb les infraestructures toves ("«xarxes de coneixement, organitzacions de voluntaris, els entorns lliures de crims i l'economia del lleure a la nit"»),<ref name="hollands" /> són el nucli de les investigacions de Richard Florida.<ref name="florida">Florida, R. L. (2009). "Class and Well-Being". http://www.creativeclass.com/creative_class/2009/03/17/class-and-well-being/. Retrieved 17 March 2009,7:38am EDT.</ref>
 
La idea bàsica és que "creixin les professions creatives i que les empreses s'orientin per atraure la creativitat". Tot i que la presència d'una força de treball creativa i qualificada no garanteix el creixement d'una ciutat, en una economia del coneixement intensiva i cada vegada més globalitzada, aquests factors determinen cada vegada més l'èxit de les ciutats.<ref>Nijkamp, P. (2008). "E pluribus unum". Research Memorandum, Faculty of Economics (Amsterdam: VU University Amsterdam).</ref>
Linha 25 ⟶ 23:
 
=== Una aproximació a les ciutats sostenibles i inclusives ===
Un enfocament alternatiu posa més atenció en ella papervalor deli capitalla socialqualitat ide les relacions socials relacionalper pelal desenvolupament urbà. Aquí, una ciutat intel·ligent és aquella comunitat que ha après a aprendre, adaptar i innovar.<ref name="coe">Coe, A.; Paquet, G. and Roy, J. (2001). "E-governance and smart communities: a social learning challenge". Social Science Computer Review 19 (1): 80–93.</ref> Això pot incloure un fort enfocament en l'objectiu d'aconseguir la inclusió social de diversos ciutadans en els serveis públics i a posar l'èmfasi en la participació ciutadana en el codisseny de les polítiques públiques.<ref name="deakin1">Deakin, M (2007). "From city of bits to e-topia: taking the thesis on digitally-inclusive regeneration full circle". Journal of Urban Technology 14 (3): 131–143.</ref><ref name="deakin2">Deakin, M; Allwinkle, S (2007). "Urban regeneration and sustainable communities: the role networks, innovation and creativity in building successful partnerships". Journal of Urban Technology 14 (1): 77–91.</ref> Integra tècniques de participació per via de la xarxa, com ara la consulta en línia sobre sobre projectes urbans.<ref name="deakin3">Deakin, M (2010). Reddick, C. ed. "Review of City Portals: The Transformation of Service Provision under the Democratization of the Fourth Phase". Politics, Democracy and E-Government: Participation and Service Delivery (Hershey: IGI Publishing).</ref> La gent ha de ser capaç d'utilitzar la tecnologia per tal de beneficiar-se'n. Quan els problemes socials i relacionals no es tinguin degudament en compte, pot acabar en una la polarització social.<ref>{{Ref-publicació|article=Do Amenities and Diversity Encourage City Growth? A Link Through Skilled Labor|url=https://cadmus.eui.eu//handle/1814/4348|data=2006|llengua=en|nom=Steven|cognom=Poelhekke|publicació=Working Paper|pàgines=|issn=1725-6704}}</ref>
 
La sostenibilitat mediambientaln'és tambéun éscomponent estratègic importantfonamental en un món on els recursos són escassos, i on les ciutats basen cada cop més el seu desenvolupament i la seva riquesa en els recursos turístics, patrimonials i naturals: la seva explotació ha de garantir l'ús segur i renovable del patrimoni natural. Aquest últim punt està relacionat amb el desenvolupament de les empreses, perquè el savi equilibri de mesures que fomentin el creixement, d'una banda, i la protecció de les baules febles, de l'altra, és una pedra angular per al desenvolupament urbà sostenible. Que aquesta visió creixi per la vessant de la sostenibilitat pot determinar el fet que una ciutat sigui veritablement intel·ligent, en contrast amb un concepte que és limita a millorar només l'equip tecnològic sense concepte global del conjunt de la ciutat.<ref name="caragliu" />▼
En aquesta visió, la sostenibilitat és un component estratègic fonamental. El canvi cap a la sostenibilitat social es pot veure en la integració de tècniques de participació per via de la xarxa, com ara la consulta en línia o la deliberació sobre sobre projectes urbans.<ref name="deakin3">Deakin, M (2010). Reddick, C. ed. "Review of City Portals: The Transformation of Service Provision under the Democratization of the Fourth Phase". Politics, Democracy and E-Government: Participation and Service Delivery (Hershey: IGI Publishing).</ref>
 
▲La sostenibilitat mediambiental també és important en un món on els recursos són escassos, i on les ciutats basen cada cop més el seu desenvolupament i la seva riquesa en els recursos turístics i naturals: la seva explotació ha de garantir l'ús segur i renovable del patrimoni natural. Aquest últim punt està relacionat amb el desenvolupament de les empreses, perquè el savi equilibri de mesures que fomentin el creixement, d'una banda, i la protecció de les baules febles, de l'altra, és una pedra angular per al desenvolupament urbà sostenible.
 
La gent ha de ser capaç d'utilitzar la tecnologia per tal de beneficiar-se'n. Quan els problemes socials i relacionals no es tinguin degudament en compte, pot acabar en una la polarització social.<ref>{{Ref-publicació|article=Do Amenities and Diversity Encourage City Growth? A Link Through Skilled Labor|url=https://cadmus.eui.eu//handle/1814/4348|data=2006|llengua=en|nom=Steven|cognom=Poelhekke|publicació=Working Paper|pàgines=|issn=1725-6704}}</ref>
 
Que aquesta visió creixi per la vessant de la sostenibilitat pot determinar el fet que una ciutat sigui veritablement "intel·ligent", en contrast amb una càmera digital o una ciutat digital.<ref name="caragliu" />
 
=== Xarxes de sensors sense fils per a les ciutats intel·ligents ===
Les xarxes de sensors sense fils són una tecnologia específica que ajuda a crear ciutats intel·ligents. L'objectiu de les quals és crear una xarxa distribuïda de nodes de sensors que podenPoden mesurar diversos paràmetres d'interès per a una gestió més eficient de la ciutat.<ref name="asin">Asín, Alicia; Smart Cities from Libelium allows systems integrators to monitor noise, pollution, structural health and waste management</ref> Totes aquestesLes dades s'envienessencials sensees filsfan idisponibles en temps realreals per als ciutadans o ai les autoritats, que s'en poden servir per prendre competentsdecisions.
 
Per exemple, els ciutadans poden monitorar la concentració de la contaminació en cada carrer de la ciutat o poden obtenir alertes automàtiques quan el nivell de radiació augmenta un cert nivell. També permet optimitzar el reg de parcs i la il·luminació dels carrers. A més, de facilitar el control de les fuites d'aigua o obtenir mapes de soroll fiables. Fins i tot, els contenidors d'escombraries poden enviar, mitjançant una xarxa de sensor, una alerta als responsables polítics quan estan a prop d'omplir-se.
 
El trànsit de vehicles pot ser monitorat per tal de modificar els semàfors de manera dinàmica i ajustada a la seva capacitat.<ref name="vehicle">Vehicle Traffic Monitoring Platform with Bluetooth over ZigBee</ref> En relació amb això, el trànsit es pot reduir gràcies als sistemes que detecten la propera plaça d'aparcament disponible.<ref name="gascon">Gascón, David; Asín, Alicia;Smart Sensor Parking Platform enables city motorists save time and fuel</ref> Els conductors poden rebre informació en temps real de la plaça d'aparcament que els queda més a prop de forma ràpida i immediata, tot estalviant temps i combustible, reduint d'aquesta manera la contaminació i els embussos de trànsit, i millorant, per tant, la qualitat de vida.
Linha 58 ⟶ 50:
* The Smart Cities INTERREG project.
* EuropeanSmartCities, un projecte que investiga les raons per les quals les ciutats mitjanes, que han d'enfrontar-se a la competència de les metròpolis més grans, semblen estar menys preparades en termes de massa crítica, recursos i capacitat d'organització.
* «Ciutat Intel·ligent de referència»: un objectiu estratègic de l'Ajuntament de Barcelona.<ref>{{Ref-web|títol=4.4.3. Ciutat Intel·ligent de referència. {{!}} Estratègia i Finances|url=https://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/ca/443-ciutat-intel%C2%B7ligent-de-refer%C3%A8ncia|consulta=2020-08-05|llengua=|editor=Ajuntament de Barcelona|data=}}</ref>
* Smart Cities research group at MIT
* ''Smart City Live,'' congrés,esdeveniment conferènciaanual a Barcelona que compren un congrés i fira a Barcelona<ref>{{Ref-web|títol=Smart City Expo - Smart Region|url=https://www.diba.cat/web/smartregion/smart-city-expo|consulta=2020-08-05|llengua=|editor=Diputació de Barcelona|data=}}</ref>▼
* URENIO<ref name="komninos1"/> Unitat de recerca de l'Aristotle University de Thessaloniki, que es focalitza en el planejament i la recerca de ciutats intel·ligents
▲* ''Smart City Live,'' congrés, conferència i fira a Barcelona<ref>{{Ref-web|títol=Smart City Expo - Smart Region|url=https://www.diba.cat/web/smartregion/smart-city-expo|consulta=2020-08-05|llengua=|editor=Diputació de Barcelona|data=}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
 
* {{Ref-llibre|títol=Intelligent cities : innovation, knowledge systems, and digital spaces|url=https://www.worldcat.org/oclc/48163278|editorial=Spon Press|data=2002|lloc=Londres|isbn=0-415-27717-5|cognom=Komninos|nom=Nicos|edició=|llengua=en|pàgines=2002}}
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_intel·ligent»