Ciutat intel·ligent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
actu + refcat |
m refcat + actu |
||
Línia 5:
Un grup d'estudiosos de diverses universitats tècniques d'Europa el 2007 va proposar una classificació de les ciutats intel·ligents en mesurar o avualuar «l'intel·igència» de sis caràcterístiques: economia, persones, governança, mobilitat, medi ambient, ciutadània i qualitat de vida.<ref name="giffinger">{{ref-web|cognom=Giffinger|nom= Rudolf|nom2= Christian|cognom2= Fertner|nom3= Hans|cognom3=Kramar|nom4= Robert |cognom4=Kalasek|nom5= Nataša|cognom5= Pichler-Milanovic |nom6= Evert |cognom6=Meijers |data=octubre 2007|títol=Smart cities – Ranking of European medium-sized cities|lloc= Viena| editor= Centre of Regional Science|llengua=anglés | url= http://www.smart-cities.eu/download/smart_cities_final_report.pdf | consulta=2020-08-04}}</ref>
Tot i això, l'epítet «ciutat intel·ligent» queda un concepte vague que s'utilitza sovint com un eslògan comercial molt de moda al màrqueting de les ciutats. L'etiqueta de ciutat intel·ligent queda un concepte bastant confús. Per sortir de la confusió, l'[[Associació Espanyola de Normalització i Certificació|Associació espanyola de normalització]] (Aenor) va publicar un norma que proposa aquesta definició: «Una ciutat intel·ligent i sostenible és una ciutat innovadora que aprofita les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i altres mitjans per a millorar la qualitat de vida, la competitivitat, l'eficiència del funcionament i els serveis urbans, alhora que s'assegura de que respon a les necessitats de les generacions presents i futures pel que fa als aspectes econòmics, socials, mediambientals i culturals.»<ref>{{Ref-web|títol=UNE 178201:2016 Ciudades inteligentes. Definición, atributos y requisitos|url=https://www.aenor.com/normas-y-libros/buscador-de-normas/une?c=N0056504|consulta=2020-08-05|llengua=castellà, anglès, francès|editor=Aenor|data=2016-04-20}}</ref> L'urbanista Tomàs
La [[Unió Europea]] dedica un esforç constant
== Components ==
Linha 29 ⟶ 31:
El trànsit de vehicles pot ser monitorat per tal de modificar els semàfors de manera dinàmica i ajustada a la seva capacitat.<ref name="vehicle">Vehicle Traffic Monitoring Platform with Bluetooth over ZigBee</ref> En relació amb això, el trànsit es pot reduir gràcies als sistemes que detecten la propera plaça d'aparcament disponible.<ref name="gascon">Gascón, David; Asín, Alicia;Smart Sensor Parking Platform enables city motorists save time and fuel</ref> Els conductors poden rebre informació en temps real de la plaça d'aparcament que els queda més a prop de forma ràpida i immediata, tot estalviant temps i combustible, reduint d'aquesta manera la contaminació i els embussos de trànsit, i millorant, per tant, la qualitat de vida.
▲La [[Unió Europea]] dedica un esforç constant per a l'elaboració d'una estratègia de creixement intel·ligent de les ciutats metropolitanes i regionals.<ref name="komninos2">Komninos, Nicos (2009). "Intelligent cities: towards interactive and global innovation environments". International Journal of Innovation and Regional Development (Inderscience Publishers) 1 (4): 337–355(19).</ref><ref name="paskaleva">Paskaleva, K (25 January 2009). "Enabling the smart city:The progress of e-city governance in Europe". International Journal of Innovation and Regional Development 1 (4): 405–422(18).</ref> Altres institucions internacionals i fàbriques d'idees també creuen en un desenvolupament basat en el cable i les TIC. L{{'}}''Oslo Manual'' editat per l'OCDE i EUROSTAT<ref>{{ref-llibre|OECD – EUROSTAT |data=2005|títol= Oslo Manual|lloc= Paris|editor= OECD - Statistical Office of the European Communities}}</ref> posa l'accent en el paper que juga la innovació en els sectors de les TIC. Ofereix a més un conjunt d'eines per a identificar indicadors consistents que formen un marc d'anàlisi per als investigadors en innovació urbana. A nivell mesoregional, s'observa una renovada atenció pel paper de les infraestructures de comunicacions suaus en la determinació dels resultats econòmics.<ref>Del Bo, C.; Florio, M. (2008). "Infrastructure and growth in the European Union: an empirical analysis at the regional level in a spatial framework". Departmental Working Papers 2008-37 (Milan: University of Milan, Department of Economics).</ref>
== Crítiques ==
Linha 43 ⟶ 42:
Atès que el model de negocis globalitzat es basa en la mobilitat del capital, el fet de seguir un model orientat als negocis pot resultar en una estratègia perdedora a llarg termini: «L'arranjament d'espais suposa, inevitablement, que el capital mòbil pugui ‘escriure els seus propis acords’ per arribar a una ciutat determinada, només fins que rebi una oferta millor en un altre lloc. I això és tan cert per a les ciutats intel·ligents com per a les ciutats basades en la indústria i la manufactura».<ref name="hollands"/>
==Projectes
* «Ciutat Intel·ligent de referència»: un objectiu estratègic de l'Ajuntament de Barcelona.<ref>{{Ref-web|títol=4.4.3. Ciutat Intel·ligent de referència. {{!}} Estratègia i Finances|url=https://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/ca/443-ciutat-intel%C2%B7ligent-de-refer%C3%A8ncia|consulta=2020-08-05|llengua=|editor=Ajuntament de Barcelona|data=}}</ref>
* ''Smart City Live,'' esdeveniment anual a Barcelona que compren un congrés i fira a Barcelona<ref>{{Ref-web|títol=Smart City Expo - Smart Region|url=https://www.diba.cat/web/smartregion/smart-city-expo|consulta=2020-08-05|llengua=|editor=Diputació de Barcelona|data=}}</ref>
* «València ciutat intel·ligent contra la Covid-19»: un projecte internacional sota ègida de l'[[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (UIT) de la UNO.<ref>{{Ref-web|títol=L'ONU elegeix València per a desenvolupar un projecte de ciutat intel·ligent contra la Covid-19|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/lonu-elegeix-valencia-per-a-desenvolupar-un-projecte-de-ciutat-intelligent-contra-la-covid-19/|consulta=2020-08-05|editor=|data=8 abril 2020|obra=VilaWeb}}</ref>
== Referències ==
| |||