Re menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 22:
Re menor és la tonalitat de la ''[[Simfonia núm. 9 de Beethoven|Simfonia núm. 9 "Coral"]]'' de [[Beethoven]], i [[Bruckner]] va escriure la seva pròpia ''[[Simfonia núm. 9 de Bruckner|Simfonia núm. 9]]'' en la mateixa tonalitat.<ref>Hans-Hubert Schönzeler. ''Bruckner'', Londres, Calder & Boyars Ltd (1978), pp. 106-107. D'acord amb Göllerich, [Bruckner] va remarcar: "Realment em molesta que el tema de la meva simfonia nova sigui en re menor, perquè tothom dirà ara: 'Naturalment, la novena de Bruckner ha de ser en la mateixa tonalitat que la de Beethoven! '"</ref>
Obres del període clàssic i posteriors comencen típicament en menor i acaben en major, o almenys en un acord major (tercera de picardia), però n'hi ha alguns pocs notables exemples d'obres a Re menor que acaben en tonalitats amb més sostinguts. Dos simfonia que comencen a Re menor i acaben Dc. major són la Simfonia "Gòtica" d'Havergal Brian i la Simfonia núm. 4 (L'Inextinguible) de Nielsen. La Novena Simfonia de Bruckner, que va quedar inconclusa i és interpretada sense el Finals, és un altre exemple d'una simfonia que comença a Re menor i acaba Dc. major. La Simfonia Dante de Liszt comença a Re menor i acaba en Si major.▼
▲
== Referències ==
{{Referències}}
| |||