Kanat de Txagatai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 144:
El khan Tarmashirin (transliteració catalana [[Tarmaixirin]]) (1330–34), germà de Qebeq i successor després de dos altres germans <ref>[[Eljigidey]] 1326 - 1330 i
[[Duwa Temür]] 1330 - 1332</ref> va adoptar la religió musulmana agafant el nom d’Ala al-Din. Va trencar amb algunes tradicions (com la del trasllat anual a les pastures orientals) i es va identificar molt amb la religió musulmana. Això va provocar una onada de descontentament dels nòmades mongols que el van deposar. Sembla que el successor, [[Buzan Khan]], també era musulmà, però seguia les costums nòmades i la ''yasa'' (llei) mongola, i la seu del khanat es va traslladar altre cop a [[Semiretxie]] (el País dels Set Rius entre el llac [[Issiq Qul]] i el llac [[Llac Balkhaix|Balkhaix]]). Els deu anys següents foren de molta confusió i se’n tenen poques dades, fins i tot no se sap segur qui governava en cada moment fins la pujada al tron de Kazan Khan, fill del príncep [[Yasaur]], el 1343. La genealogia habitual és Txagatai > Baydar > Alghu > Txubei o Txobei > Yasaur > Kazan <ref> alternativament Txagatai > Mutugen > Yesun Toa > Burak Khan > Yasaur</ref>. De Kazan se sap que tenia vincles amb el [[Khurasan]] però no es segur que exercis el domini directe de la zona de Balkh, Kabul, Gazni i Kandahar, però si que sembla molt probable que al menys aquesta zona li va estar sotmesa en tant que era Khan de Txagatai.
==Les tribus de l'ulus Txagatai (Transoxiana) en el segle XIV ==
L’origen dels grups tribals seria el següent: [[Arlat]], [[Suldus]], [[Barles]] i [[Jalayirs]] que ja consten documentats com a tribus des de temps de [[Genguis Khan]], foren formats com a part de les quatre divisions militars assignades al ''ulus'' de Txagatai, i per tant es van establir a la zona amb el primer khan. A la zona els xas de Badakhxan havien mantingut la seva autonomia durant el període mongol i eren per tant sobirans locals autòctons; després hi havia els [[Apardi]] i els [[Yasauri]], que eren tribus derivades d’un comandant que els hi donà nom; els [[Khuttalani]] haurien sorgit com un exèrcit regional, potser un dels ''tumens'' del khanat Txagatai al [[Khuttal]] o [[Khuttalan]]. Tots funcionaven com les antigues tribus turcomnongoles. Finalment els [[karaunes]] haurien sorgit com a tropes de guarnició primer al servei dels ilkhans i després dels khans txagatais; els karaunes eren una entitat poderosa equivalent a tres ''tumens''.
El terme tribu apareix en diverses formes i significats:
''Qawm'': tribu, nació, entitat, similar al turc “il”.
''Qabila'': tribu però en el sentit de petita unitat (fracció d’una tribu, no necessàriament petita)
Les tribus incloïen també alguns membres absorbits d’altres tribus o de tribus molt reduïdes. Igualment es podien crear subseccions originades en un cap com per exemple en els Karaunes: el ''tumen'' o ''hazara'' de Boroldai, el tumen de [[Kebek|Kebeg khan]] i els [[Dulan Jawun]].
El cap de la tribu era el ''beg'' (en turc) o ''amir''. El terme ''noyan'' en mongol equival també a un cap militar.
Un ''tumen'' era quan una regió podia produir deu mil guerrers (7 ''tumens'' hi havia a Samrcanda); un ''hazara'' en podia produir mil.
Els ''qa’uchin'' era una classe especial de militars, lleials personalment al khan de Txagatai, reclutats probablement entre una classe i no una tribu. Amb la desaparició dels khans van ser capaços de sobreviure segurament per que tenien accés a la terra.
Les pastures de hivern de la tribu eren els ''qishlaq''. Quan una tribu nòmada establia governadors sobre ciutats es deien ''shahna''; els impostos que recaptave aleshores eren el ''mal-i diwan kharaj''
== Llista de khans de Txagatai ==
| |||