Pau de Caltabellotta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
==Antecedents==
{{Principal|Pau d'Agnani}}
El [[1295]] el Papa [[Bonifaci VIII]] proclamà la [[Pau d'Anagni]] que va tancar la [[Guerra de Sicília]] entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Nàpols]], format per l'escissió del [[Regne de Sicília]].
Linha 16 ⟶ 17:
A més, [[Carles II d'Anjou]] es comprometia a pagar a [[Frederic II de Sicília]] cent mil unces d'or i a procurar-li que el Papa [[Bonifaci VIII]] investís a [[Frederic II de Sicília]] com a [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]] (Xipre) o en el seu defecte [[Regne de Sardenya|rei de Sardenya]].
A canvi, [[Frederic II de Sicília]] retornava els territoris conquerits a la [[Calàbria]] i als territoris del [[Regne de Sicília]] peninsular (Nàpols) a [[Carles II d'Anjou]]. Això també incloia l'alliberament del fill de [[Carles II d'Anjou]], el Felip d'Anjou Príncep de Tarent, que estava empresonat a [[Cefalú]]. Com a penyora per assegurar la pau, [[Carles II d'Anjou]] entregava la seva filla [[Elionor de Nàpols]] en matrimoni a [[Frederic II de Sicília]].
==Conseqüències del tractat==
El tractat posà fi a la [[Guerra de Sicília]] i assegurava la pau entre la [[Casa de Barcelona]] i la [[Casa d'Anjou]]. Alhora, el [[Regne de Sicília]] quedava partit, de manera que els reis de l'illa de Sicília rebien el títol de Reis de Trinària, mentre que els reis del territori de Nàpols mantenien el títol de reis de Sícilia.
Després del tractat, el [[Regne de Sicília]] ''(Regne de Trinària)'' quedava segregat de la [[Corona d'Aragó]], però regit per un fill dels reis d'Aragó, de la dinastia del [[casal de Barcelona]]. Constituïa així una base segura pel comerç dels mercaders catalans i valencians. Malgrat les reticències del Papa [[Bonifaci VIII]] a perdre la sobirania del territori, aquesta acabà ratificant el tractat l'any [[1303]].
==La Companyia Catalana d'Orient==
{{Principal|Companyia Catalana d'Orient
Una de les clàusules del tractat preveia la desmovilització de l'exèrcit de [[Frederic II de Sicília]]. A resultes d'això, la companyia d'almogàvers que havia lluitat pel seu bàndol es quedà sense feina. A més, el comandant en cap de la companyia, [[Guillem Galceran de Cartellà]], deixà el seu comandament i decidí retornar a [[Hostoles]]. Aleshores, els almogàvers escolliren a [[Roger de Flor]] com a nou comandant i formaren la [[Companyia Catalana d'Orient]].
Linha 38 ⟶ 33:
Els termes del tractat no foren respectats en totes les seves compensacions per a [[Frederic II de Sicília]], de manera que al [[1313]] aquest reivindicà el tron per al seu fill [[Pere II de Sicília]]. Així, vingueren més anys de guerra, quan al [[1313]] [[Robert I de Nàpols]] intentà novament de prendre possessió de l'illa sense èxit, firmant una treva al [[1317]].
Al [[1335]] [[Frederic II de Sicília]] fou excomulgat pel Papa [[Joan XXII]] per haver pres possessions de la Santa Seu amb objectius militars de suport als [[gibelins]] en l'atac contra la [[República de Gènova]], i al [[1321]] emeté una interdicció contra ell que durà fins [[1335]] i que fou motiu de més guerres contra els [[Casa d'Anjou|
Finalment, quan es trià al Papa [[Benet XII]] en [[1334]], qui tenia relacions d'amistat amb [[Frederic II de Sicília]], aquest li prometè el respecte de la Santa Seu, de manera que al [[1337]] fou succeït pel seu fill [[Pere II de Sicília]].
| |||